Càncer a la petroquímica

Sentència reitera l'origen laboral del càncer d'un extreballador de la Petroquímica de Tarragona

El Jutjat Social 1 de Tarragona ha dictat una sentència que reitera l'origen professional i la situació d'incapacitat permanent en grau total d'un extreballador afectat de càncer que treballava fent tasques de manteniment dels forns d'olefines presents a la planta química de REPSOL a a Tarragona.

Per segona vegada, el Jutjat Social 1 de Tarragona ha sentenciat que el linfoma fonicular que pateix un treballador d'una de les subcontractes presents a la planta química de REPSOL a Tarragona va ser originat per l'exposició als compostos químics presents en aquesta instal·lació industrial. En la primera ocasió, la sentència va rectificar la decisió de l'INSS de considerar la malaltia, una greu forma de càncer, no com d'origen laboral, sinó una patologia comuna desvinculada de la seva activitat professional com a responsable de tasques de manteniment dels forns d'olefines. I ara, per segona vegada, ha hagut de tornar a obligar l'INSS a reprendre l'abonament de la corresponent prestació per Incapacitat Permanent en Grau Total (IPT) que l'ens gestors havia decidit retirar-li en resposta a un informe de l'ICAM on es considera que la malaltia ha remès de forma tal que permetia l'extreballador reincorporar-se amb normalitat al món laboral, malgrat la severitat del seu quadre clínic.

Mantenir la prestació
 
 La resolució judicial constata amb fermesa que «les lesions que patia l'any 2011 quan li va ser reconeguda la IPT són exactament les mateixes que tenia al 2012, quan li va ser denegada per millora» i considera que «si hi ha hagut remissió és pel tractament quimioteràpic realitzat i, encara més rellevant, per l'allunyament que la font que va donar origen a la malaltia, l'exposició a l'etilè». Precisament, la presència d'etilè està reconeguda als protocols de seguretat i la descripció del lloc de treball que ocupava el treballador afectat on s'esmenta com a riscos vinculats a les funcions de manteniment de forns d'olefines que desenvolupava a la planta de REPSOL l'exposició a substàncies potencialment cancerígenes. Un extrem que, en relació a l'etilè i el benzè, també reconeix el Varem de Malalties Professionals en vigor.

Un problema generalitzat
 
 La situació viscuda per aquest treballador exemplifica i il·lustra la situació de perpètua infradiagnosi de malalties professionals que es dóna a l'Estat espanyol i el caràcter restrictiu de les polítiques aplicades per l'INSS i organismes com l'ICAM a l'hora de primar criteris estrictament econòmics per sobre de la racionalitat clínica arribat el moment de jutjar la capacitat laboral de persones malaltes. Milers i milers de persones a tot l'Estat es veuen perjudicades per les reticències de l'INSS i de les mútues a admetre aquest origen laboral de les seves malalties, veient-se privades de beneficiar-se de l'increment de l'import de les prestacions d'incapacitat, invalidesa, viduïtat i orfandat que els correspondrien. En aquests casos, és necessari, com ha succeït ara, demandar fins en dues ocasions l'INSS i la mútua corresponent per veure reconeguts els drets que ens corresponen i assolir a través de la tutela judicial allò que l'INSS, l'ICAM i les mútues ens neguen amb l'única voluntat de reduir la despesa en prestacions. Per a Jaume Cortés, advocat del Col·lectiu Ronda que ha defensat els interessos del treballador afectat, «resulta inversemblant que s'hagi obligat una persona greument malalta a enfrontar-se a dos judicis diferents malgrat l'evidència mèdica de la seva situació i la claredat de la relació causa-efecte entre la patologia que pateix i l'activitat professional que desenvolupa en un entorn extraordinàriament perillós per a la salut com és la petroquímica de Tarragona. En aquestes instal·lacions la gent que hi treballa està exposada a la presència d'agents contaminants que figuren i estan reconeguts al Varem de Malalties Professionals que, malauradament, ja és prou restrictiu. L'administració i els organismes públics tenen l'obligació de vetllar per la salut i assegurar que totohm sense capacitat per treballar disposa de recursos suficients per tenir una vida digna. Aquesta, però, sembla ser la darrera de les prioritats».

Sentència reitera l'origen laboral del càncer d'un extreballador de la Petroquímica de Tarragona

Càncer laboral Petroquímica Tarragona

Per segona vegada, el Jutjat Social 1 de Tarragona ha sentenciat que el linfoma fonicular que pateix un treballador d'una de les subcontractes presents a la planta química de REPSOL a Tarragona va ser originat per l'exposició als compostos químics presents en aquesta instal·lació industrial. En la primera ocasió, la sentència va rectificar la decisió de l'INSS de considerar la malaltia, una greu forma de càncer, no com d'origen laboral, sinó una patologia comuna desvinculada de la seva activitat professional com a responsable de tasques de manteniment dels forns d'olefines. I ara, per segona vegada, ha hagut de tornar a obligar l'INSS a reprendre l'abonament de la corresponent prestació per Incapacitat Permanent en Grau Total (IPT) que l'ens gestors havia decidit retirar-li en resposta a un informe de l'ICAM on es considera que la malaltia ha remès de forma tal que permetia l'extreballador reincorporar-se amb normalitat al món laboral, malgrat la severitat del seu quadre clínic.

Mantenir la prestació
 
 La resolució judicial constata amb fermesa que «les lesions que patia l'any 2011 quan li va ser reconeguda la IPT són exactament les mateixes que tenia al 2012, quan li va ser denegada per millora» i considera que «si hi ha hagut remissió és pel tractament quimioteràpic realitzat i, encara més rellevant, per l'allunyament que la font que va donar origen a la malaltia, l'exposició a l'etilè». Precisament, la presència d'etilè està reconeguda als protocols de seguretat i la descripció del lloc de treball que ocupava el treballador afectat on s'esmenta com a riscos vinculats a les funcions de manteniment de forns d'olefines que desenvolupava a la planta de REPSOL l'exposició a substàncies potencialment cancerígenes. Un extrem que, en relació a l'etilè i el benzè, també reconeix el Varem de Malalties Professionals en vigor.

Un problema generalitzat
 
 La situació viscuda per aquest treballador exemplifica i il·lustra la situació de perpètua infradiagnosi de malalties professionals que es dóna a l'Estat espanyol i el caràcter restrictiu de les polítiques aplicades per l'INSS i organismes com l'ICAM a l'hora de primar criteris estrictament econòmics per sobre de la racionalitat clínica arribat el moment de jutjar la capacitat laboral de persones malaltes. Milers i milers de persones a tot l'Estat es veuen perjudicades per les reticències de l'INSS i de les mútues a admetre aquest origen laboral de les seves malalties, veient-se privades de beneficiar-se de l'increment de l'import de les prestacions d'incapacitat, invalidesa, viduïtat i orfandat que els correspondrien. En aquests casos, és necessari, com ha succeït ara, demandar fins en dues ocasions l'INSS i la mútua corresponent per veure reconeguts els drets que ens corresponen i assolir a través de la tutela judicial allò que l'INSS, l'ICAM i les mútues ens neguen amb l'única voluntat de reduir la despesa en prestacions. Per a Jaume Cortés, advocat del Col·lectiu Ronda que ha defensat els interessos del treballador afectat, «resulta inversemblant que s'hagi obligat una persona greument malalta a enfrontar-se a dos judicis diferents malgrat l'evidència mèdica de la seva situació i la claredat de la relació causa-efecte entre la patologia que pateix i l'activitat professional que desenvolupa en un entorn extraordinàriament perillós per a la salut com és la petroquímica de Tarragona. En aquestes instal·lacions la gent que hi treballa està exposada a la presència d'agents contaminants que figuren i estan reconeguts al Varem de Malalties Professionals que, malauradament, ja és prou restrictiu. L'administració i els organismes públics tenen l'obligació de vetllar per la salut i assegurar que totohm sense capacitat per treballar disposa de recursos suficients per tenir una vida digna. Aquesta, però, sembla ser la darrera de les prioritats».