Condemna per un abocament

El Jutjat Contenciós Administratiu 15 de Barcelona ha dictat a instàncies del Col·lectiu Ronda la primera sentència que condemna un ajuntament per no aplicar el principi de precaució i no mostrar-se prou diligent en la seva obligació de vetllar per la salut dels ciutadans.

A principis de març de 2008, I.M., com d’altres veïns i veïnes del carrer Tramuntana de l’Ametlla del Vallès es van veure sorpresos i alarmats per les fortes olors de productes químics que de forma reiterada i persistent envaïen l’interior de les seves llars. Aviat, però, es va poder esclarir l’origen d’aquest molest fenomen: de forma inopinada, l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès havia pres la decisió de connectar el sistema d’evacuació de la recentment inaugurada estació de bombeig del veí polígon industrial Monguit –per on circulen de forma abundant residus carregats de components químics i d’origen animal- amb el clavegueram de la urbanització on està situat el carrer Tramuntana.

Segons sentència del Jutjat social nº 3 de Barcelona, l’exposició als residus químics que durant uns dies van circular de forma incontrolada per les clavegueres connectades a la llar d’I.M. van ser la causa que va provocar el sever quadre de fibromiàlgia, fatiga crònica i sensibilitat química múltiple desenvolupat posteriorment per aquesta veïna. La resolució, de caràcter pioner en el moment de ser dictada a instàncies del Col·lectiu Ronda, va ser la primera en emprar el concepte d’accident ambiental per definir la situació viscuda per I.M. i reconèixer el seu dret a percebre una prestació en concepte d’incapacitat permanent en grau d’absoluta, atesa la gravetat i el poder invalidant de les patologies desenvolupades. Una sentència de gran transcendència que ha contribuït a establir i preservar els drets de moltes persones afectades per la síndrome de sensibilitat química múltiple després d’haver patit exposicions a diferents agents químics fora de l’àmbit laboral.

Responsabilitat del Consistori

Un cop aconseguit el reconeixement de la situació d’incapacitat de la veïna afectada, Col·lectiu Ronda ha exigit judicialment que l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès indemnitzés econòmicament I.M. per la reducció dràstica de la seva qualitat de vida i la gravetat de les lesions sofertes en considerar que ha estat víctima d’una actuació irregular i injustificable per part del Consistori com és interconnectar una xarxa de distribució de residus potencialment perillosos per a la salut humana amb el clavegueram urbà de la localitat.

 durant tot el primer trimestre de 2008. Una forma de procedir incompatible “amb el fet objectiu innegable de l’existència d’abocaments de residus, dissolvents, etc. en la zona esmentada” i concloent que “la inhalació o exposició massiva de possibles gasos i/o elements volàtils de composició indefinida, provinents del clavegueram municipal, poden haver contribuït al desenvolupament de patologies com ara la sensibilitat química múltiple”. Estableix, per tant, que malgrat la impossibilitat d'esclarir amb exactitud els fets, sí és possible determinar que l'Ajuntament en cap cas va actuar amb la deguda diligència per minimitzar el risc envers la població i preservar la salut dels seus ciutadans , de forma anàloga a com una empresa ho ha de fer, per exemple, amb els seus treballadors i treballadores.

Tot i felicitar-nos per l'innovador plantejament judicial per tal de reconèixer la irregularitat de l’actuació municipal que suposa la sentència, Col·lectiu Ronda lamenta la minsa quantia de la indemnització -3800€- que la resolució imposa a l’Ajuntament. Per a Mariona Torra, advocada del Col·lectiu Ronda, “la impossibilitat de determinar la naturalesa exacta i precisa dels residus que durant aquells dies van circular sense control per les clavegueres del carrer Tramuntana no pot servir per reduir la pretensió indemnitzatòria per unes lesions tan greus. Si no sabem quins residus eren és, precisament, perquè l’Ajuntament no va complir amb el seu deure i no disposem de cap tipus d’informe, mesurament o anàlisi dels abocaments que s’hi van fer mentre els veïns denunciaven la situació que vivien a casa seva. Les conseqüències que deriven d’una actitud negligent no haurien d’acabar ajudant al propi responsable, en aquest cas l’Ajuntament, a defugir un gran mesura la seva responsabilitat per uns fets que han tingut uns efectes extremadament greus sobre la salut d’una persona. Aquesta és una sentència molt important, doncs fa valdre el principi de precaució i no només l'existència o no d'un incompliment de la norma vigent”.