Demanda víctimes passives

Consideren Uralita, S.A. responsable també dels efectes sobre familiars d'extreballadors

Col·lectiu Ronda ha interposat una demanda judicial contra l'empresa URALITA S.A per un valor de 5.189.000 euros en representació de 14 persones residents als municipis de Cerdanyola i Ripollet afectades per la inhalació de l'amiant procedent de les antigues instal·lacions de la multinacional.
 

Els tribunals de l'Estat espanyol, incloent-hi el Tribunal Suprem, ja fa molt de temps que han establert amb rotunditat i claredat que l'empresa URALITA S.A. és directament responsable de les gravíssimes malalties, mortals en molts casos, que afecten extreballadors de les seves antigues instal·lacions a localitats com ara Cerdanyola o Castelldefels. Nombroses sentències, condemnen la multinacional pel reiterat incompliment de la normativa de protecció de la salut i per la manca de mesures de seguretat adoptades per protegir la integritat física dels seus treballadors, imposant a Uralita el pagament d'importants indemnitzacions i a fer front a l'import dels corresponents recàrrecs sobre les prestacions causades per aquestes malalties.
 
 La lluita dels passius
 
 A hores d'ara, comença a existir també una sòlida jurisprudència que fa responsable igualment URALITA S.A. de les malalties que afecten no només els extreballadors sinó també les les anomenades víctimes passives de l'amiant, especialment familiars d'extreballadors que han entrat en contacte amb l'amiant, per exemple, a través de les fibres impregnades a la roba de feina dels seus parents o gent que, fins i tot, paga amb la salut el fet d'haver estat veïns i viure o treballar en un radi de 2 quilòmetres respecte a les fàbriques on algunes empreses aconseguien multimilionaris beneficis a costa de la salut dels altres.
 
 La normativa establia amb claredat que en els casos de centres productius on hi hagués manipulació d’amiant, l’empresa havia de fer-se càrrec de la neteja d’aquesta roba. Una tasca que, a més a més, havia de recaure de forma inexcusable en personal de la pròpia companyia degudament format. Anant més enllà, el reglament també incloïa altres mesures destinades a minimitzar el risc que la roba impregnada de fibres d’amiant podia suposar per als treballadors i treballadores i les persones del seu voltant com, per exemple, l'obligació de disposar de dues taquilles diferents de tal forma que la roba de carrer mai no pogués quedar exposada a l’amiant.
 
 Malauradament, aquesta reglamentació va ser objecte de reiterat incompliment per part d'URALITA S.A. il'empresa obligava els seus empleats a rentar aquesta roba a casa seva. És així com, sense saber-ho, els extreballadors d'URALITA posaven en perill la seva vida i la dels seus familiars, especialment dones que es feien càrrec de forma totalment gratuïta d’una tasca de neteja que requeria de formació específica i que, atès el risc que comportava, era responsabilitat exclusiva de la pròpia empresa.

Sentència recent

El passat mes de desembre de 2015, el Jutjat de Primera Instància 96 de Madrid dictava, a instàncies del Col·lectiu Ronda, una sentència que considerava provat que aquesta roba contaminada era l'origen de les patologies relacionades amb l'amiant -asbestosi i mesiotelioma maligne- que havien provocat la mort de 4 dones vinculades familiarment totes elles amb treballadors d'Uralita i exposades a les fibres d'asbest mentre es feien càrrec de la neteja de la roba de feina de les seves parelles.
 
 En aquesta ocasió, tal i com ara reclamem de nou, la sentència establia el pagament d'una indemnització de 700.000€ en concepte d'indemnització per als familiars d'aquestes víctimes domèstiques de l'amiant desestimant la pretensió d'Uralita de considerar els fets prescrits.

Cerdanyola, zona cero de l'amiant
 
 La demanda que s'interposa dilluns vinent exigeix el pagament de 5.189.000 euros a 14 persones de Cerdanyola i Ripollet afectades per mesiotelomes, una forma de càncer que afecta el pulmó i que té com a únic origen possible l'exposició a l'amiant. Tretze d'aquestes persones van conviure al domicili familiar amb extreballadors d'Uralita, mentre que una d'elles també pateix els efectes de la inhalació de l'amiant malgrat no tenir cap vinculació professional o familiar amb la històrica fàbrica de Cerdanyola, ciutat on, juntament amb la veïna localitat de Ripollet, més de 900 persones han estat diagnosticades de diferents malalties relacionades amb l'exposició a l'amiant.
 
 
 El col·lectiu Ronda i la lluita contra l'amiant

 Des de fa més de tres dècades, els advocats, advocades i tècnics del Col·lectiu Ronda treballen en defensa dels drets de les persones afectades per l'exposició a l'amiant i denunciant la manca de mesures efectives de protecció que, molt sovint, han patit els homes i dones que han treballat en contacte amb aquest perillós material, prohibit a dia d'avui al territori de la Unió Europea.
 
El nostre compromís amb les persones que han mort o tenen la salut malmesa a causa de l'amiant i els materials que se n'han derivat, ens ha portat a constituir la Plataforma Estatal d'Assessorament Jurídic als Afectats de l'Amiant, una organització que treballa per difondre els perills encara vigents de l'asbest i vetlla per defensar els drets de les persones que en pateixen els seus efectes.

Consideren Uralita, S.A. responsable també dels efectes sobre familiars d'extreballadors

Fàbrica de l'antiga Uralita a Cerdanyola

Els tribunals de l'Estat espanyol, incloent-hi el Tribunal Suprem, ja fa molt de temps que han establert amb rotunditat i claredat que l'empresa URALITA S.A. és directament responsable de les gravíssimes malalties, mortals en molts casos, que afecten extreballadors de les seves antigues instal·lacions a localitats com ara Cerdanyola o Castelldefels. Nombroses sentències, condemnen la multinacional pel reiterat incompliment de la normativa de protecció de la salut i per la manca de mesures de seguretat adoptades per protegir la integritat física dels seus treballadors, imposant a Uralita el pagament d'importants indemnitzacions i a fer front a l'import dels corresponents recàrrecs sobre les prestacions causades per aquestes malalties.
 
 La lluita dels passius
 
 A hores d'ara, comença a existir també una sòlida jurisprudència que fa responsable igualment URALITA S.A. de les malalties que afecten no només els extreballadors sinó també les les anomenades víctimes passives de l'amiant, especialment familiars d'extreballadors que han entrat en contacte amb l'amiant, per exemple, a través de les fibres impregnades a la roba de feina dels seus parents o gent que, fins i tot, paga amb la salut el fet d'haver estat veïns i viure o treballar en un radi de 2 quilòmetres respecte a les fàbriques on algunes empreses aconseguien multimilionaris beneficis a costa de la salut dels altres.
 
 La normativa establia amb claredat que en els casos de centres productius on hi hagués manipulació d’amiant, l’empresa havia de fer-se càrrec de la neteja d’aquesta roba. Una tasca que, a més a més, havia de recaure de forma inexcusable en personal de la pròpia companyia degudament format. Anant més enllà, el reglament també incloïa altres mesures destinades a minimitzar el risc que la roba impregnada de fibres d’amiant podia suposar per als treballadors i treballadores i les persones del seu voltant com, per exemple, l'obligació de disposar de dues taquilles diferents de tal forma que la roba de carrer mai no pogués quedar exposada a l’amiant.
 
 Malauradament, aquesta reglamentació va ser objecte de reiterat incompliment per part d'URALITA S.A. il'empresa obligava els seus empleats a rentar aquesta roba a casa seva. És així com, sense saber-ho, els extreballadors d'URALITA posaven en perill la seva vida i la dels seus familiars, especialment dones que es feien càrrec de forma totalment gratuïta d’una tasca de neteja que requeria de formació específica i que, atès el risc que comportava, era responsabilitat exclusiva de la pròpia empresa.

Sentència recent

El passat mes de desembre de 2015, el Jutjat de Primera Instància 96 de Madrid dictava, a instàncies del Col·lectiu Ronda, una sentència que considerava provat que aquesta roba contaminada era l'origen de les patologies relacionades amb l'amiant -asbestosi i mesiotelioma maligne- que havien provocat la mort de 4 dones vinculades familiarment totes elles amb treballadors d'Uralita i exposades a les fibres d'asbest mentre es feien càrrec de la neteja de la roba de feina de les seves parelles.
 
 En aquesta ocasió, tal i com ara reclamem de nou, la sentència establia el pagament d'una indemnització de 700.000€ en concepte d'indemnització per als familiars d'aquestes víctimes domèstiques de l'amiant desestimant la pretensió d'Uralita de considerar els fets prescrits.

Cerdanyola, zona cero de l'amiant
 
 La demanda que s'interposa dilluns vinent exigeix el pagament de 5.189.000 euros a 14 persones de Cerdanyola i Ripollet afectades per mesiotelomes, una forma de càncer que afecta el pulmó i que té com a únic origen possible l'exposició a l'amiant. Tretze d'aquestes persones van conviure al domicili familiar amb extreballadors d'Uralita, mentre que una d'elles també pateix els efectes de la inhalació de l'amiant malgrat no tenir cap vinculació professional o familiar amb la històrica fàbrica de Cerdanyola, ciutat on, juntament amb la veïna localitat de Ripollet, més de 900 persones han estat diagnosticades de diferents malalties relacionades amb l'exposició a l'amiant.
 
 
 El col·lectiu Ronda i la lluita contra l'amiant

 Des de fa més de tres dècades, els advocats, advocades i tècnics del Col·lectiu Ronda treballen en defensa dels drets de les persones afectades per l'exposició a l'amiant i denunciant la manca de mesures efectives de protecció que, molt sovint, han patit els homes i dones que han treballat en contacte amb aquest perillós material, prohibit a dia d'avui al territori de la Unió Europea.
 
El nostre compromís amb les persones que han mort o tenen la salut malmesa a causa de l'amiant i els materials que se n'han derivat, ens ha portat a constituir la Plataforma Estatal d'Assessorament Jurídic als Afectats de l'Amiant, una organització que treballa per difondre els perills encara vigents de l'asbest i vetlla per defensar els drets de les persones que en pateixen els seus efectes.