ERO anul·lat

Generalitat

Revés judicial a la política d'extinció de llocs de treball practicada per la Generalitat a l'Administració Pública. El TSJC anul·la els acomiadaments de l’ERO que afectaven la plantilla de la Casa de les Llengües per ‘mala fe’ en el decurs del procés negociador. 

27/07/2012

La negociació entre els representants dels treballadors i el CCL va ser 'un mer formulisme' mancat 'del contingut mínim que la llei imposa'. Així de contundent es mostra la Sala Social del TSJC a l'hora de valorar l'actuació de l'administració en relació amb l'acomiadament de tota la plantilla del CCL i el fet que el procés negociador no inclogués cap consideració respecte a la implementació de mesures d'acompanyament social que poguessin ajudar a la reconversió i reincorporació dels treballadors i treballadores afectats per l'ERO, ni s'exhibís el mínim de voluntat exigible per atenuar en la mesura del possible les conseqüències dels acomiadaments.

El CCL va reduir el procés de negociació al testimonial lliurament de documentació sobre la situació econòmica del Consorci i a la reiteració de la seva suposada manca de potestat per oferir al col·lectiu de 6 treballadors una indemnització que superés el mínim legal establert per llei després de la recent reforma laboral. Extrem aquest que la resolució judicial de l'Alt Tribunal català retreu als negociadors per part de l'administració després de constatar que la Generalitat va aprovisionar un fons de 750.000 Euros per fer front a les despeses derivades de la liquidació del Consorci Casa de les Llengües, incloent-hi les indemnitzacions als treballadors/es afectats.

Prova de la manca de voluntat negociadora que, segons la sentència, justifica la nul·litat dels acomiadaments és el fet que des de l'administració es va traslladar als afectats una nova oferta econòmica per sobre del mínim legal una vegada esgotat el termini negociador i quan el cas s'abocava als tribunals. És a dir, des de la Generalitat es va desmentir amb fets l'argument que havia fet servir per negar-se a negociar amb els representants dels treballadors

Guió ja conegut

És del tot habitual que en la negociació dels Expedients de Regulació que afecten empreses i ens públics depenents de la Generalitat, els negociadors institucionals addueixin la suposada existència d'una directriu governamental que impedeix pactar indemnitzacions amb els empleats afectats per les extincions de llocs de treball que superin els mínims legals. La sentència que ens ocupa, però, ratifica el criteri jurisprudencial que assenyala com a part de les obligacions de l'empresa o l'Administració fer tot el possible per minimitzar les conseqüències dels acomiadaments, incloent-hi l'oferiment de 'majors indemnitzacions que les mínimes legals'. De forma sistemàtica, però, la Generalitat ignora aquest precepte legal i conclou que el mínim establert per llei és també el sostre màxim de les seves obligacions respecte a les persones acomiadades.

Un projecte marcat per la malastrugança

Amb aquesta resolució judicial contrària a l'actuació de l'Administració Pública es posa punt i final a la dissortada trajectòria del Consorci Casa de les Llengües, projecte que havia d'instal·lar-se l'any 2014 a Can Ricart amb el propòsit d'esdevenir un referent cultural en l'àmbit de la promoció del patrimoni lingüístic del món i la formació especialitzada per a la gestió de la diversitat cultural.

El Consorci, constituït per l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, no ha sobreviscut a l'anunci per part del govern de Catalunya de la seva retirada del projecte adduint restriccions econòmiques. Amb la seva desaparició, s'agreuja també la polèmica al voltant del recinte fabril de Can Ricart, la remodelació i rehabilitació del qual suposa una inversió de 18 milions d'euros.

Enllaços relacionats:

Generalitat

Ero anul·lat

27/07/2012

La negociació entre els representants dels treballadors i el CCL va ser 'un mer formulisme' mancat 'del contingut mínim que la llei imposa'. Així de contundent es mostra la Sala Social del TSJC a l'hora de valorar l'actuació de l'administració en relació amb l'acomiadament de tota la plantilla del CCL i el fet que el procés negociador no inclogués cap consideració respecte a la implementació de mesures d'acompanyament social que poguessin ajudar a la reconversió i reincorporació dels treballadors i treballadores afectats per l'ERO, ni s'exhibís el mínim de voluntat exigible per atenuar en la mesura del possible les conseqüències dels acomiadaments.

El CCL va reduir el procés de negociació al testimonial lliurament de documentació sobre la situació econòmica del Consorci i a la reiteració de la seva suposada manca de potestat per oferir al col·lectiu de 6 treballadors una indemnització que superés el mínim legal establert per llei després de la recent reforma laboral. Extrem aquest que la resolució judicial de l'Alt Tribunal català retreu als negociadors per part de l'administració després de constatar que la Generalitat va aprovisionar un fons de 750.000 Euros per fer front a les despeses derivades de la liquidació del Consorci Casa de les Llengües, incloent-hi les indemnitzacions als treballadors/es afectats.

Prova de la manca de voluntat negociadora que, segons la sentència, justifica la nul·litat dels acomiadaments és el fet que des de l'administració es va traslladar als afectats una nova oferta econòmica per sobre del mínim legal una vegada esgotat el termini negociador i quan el cas s'abocava als tribunals. És a dir, des de la Generalitat es va desmentir amb fets l'argument que havia fet servir per negar-se a negociar amb els representants dels treballadors

Guió ja conegut

És del tot habitual que en la negociació dels Expedients de Regulació que afecten empreses i ens públics depenents de la Generalitat, els negociadors institucionals addueixin la suposada existència d'una directriu governamental que impedeix pactar indemnitzacions amb els empleats afectats per les extincions de llocs de treball que superin els mínims legals. La sentència que ens ocupa, però, ratifica el criteri jurisprudencial que assenyala com a part de les obligacions de l'empresa o l'Administració fer tot el possible per minimitzar les conseqüències dels acomiadaments, incloent-hi l'oferiment de 'majors indemnitzacions que les mínimes legals'. De forma sistemàtica, però, la Generalitat ignora aquest precepte legal i conclou que el mínim establert per llei és també el sostre màxim de les seves obligacions respecte a les persones acomiadades.

Un projecte marcat per la malastrugança

Amb aquesta resolució judicial contrària a l'actuació de l'Administració Pública es posa punt i final a la dissortada trajectòria del Consorci Casa de les Llengües, projecte que havia d'instal·lar-se l'any 2014 a Can Ricart amb el propòsit d'esdevenir un referent cultural en l'àmbit de la promoció del patrimoni lingüístic del món i la formació especialitzada per a la gestió de la diversitat cultural.

El Consorci, constituït per l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, no ha sobreviscut a l'anunci per part del govern de Catalunya de la seva retirada del projecte adduint restriccions econòmiques. Amb la seva desaparició, s'agreuja també la polèmica al voltant del recinte fabril de Can Ricart, la remodelació i rehabilitació del qual suposa una inversió de 18 milions d'euros.

Enllaços relacionats: