El Tribunal Constitucional ha dictat una important sentència a instàncies de Col·lectiu Ronda on constata un «tracte pejoratiu» per part de l’Administració a una treballadora acomiadada durant l’embaràs després de denegar-li el pagament dels salaris de tramitació derivats de la nul·litat de l’extinció.
........................................
El Tribunal Constitucional ha estimat el recurs d’emparament interposat per Col·lectiu Ronda en representació d’una treballadora a qui van acomiadar durant l’embaràs en considerar que la denegació del dret a percebre els corresponents salaris de tramitació representa una vulneració del principi constitucional de no discriminació.
La treballadora va ser acomiadada juntament amb altres companyes. En tots els casos es va valorar judicialment que les extincions no tenien causa legal vàlida amb la conseqüència que els acomiadaments es van declarar improcedents amb l’excepció de la pròpia treballadora de qui, derivat de la seva condició de dona embarassada, es va establir la nul·litat i, per tant, l’obligació de l’empresa de readmetre-la en el seu lloc de treball i abonar els salaris deixats de percebre.
Empresa declarada insolvent
En aquest punt, els camins de les treballadores acomiadades de forma improcedent i el de la seva companya embarassada es diferencien en detriment de l’interès i el dret de la darrera. En el moment de dictar-se sentència sobre les extincions, l’empresa es troba en situació d’insolvència i sense activitat, fent impossible l’exercici del dret d’opció per readmetre les treballadores acomiadades improcedentment i, evidentment, l’obligació de readmissió respecte l’acomiadament nul.
Cal recordar que quan una sentència estableix la improcedència d’un acomiadament, l’empresa té dret a optar entre abonar la pertinent indemnització o no fer-ho i readmetre la persona al seu lloc de treball. En aquest darrer cas, però, el treballador reincorporat ha de percebre els denominats salaris de tramitació, és a dir, les nòmines deixades d’abonar per l’empresa des de la data de l’acomiadament fins el moment de l’efectiva reincorporació al lloc de treball previ. El pagament d’aquests salaris és obligació de l’empresa, però l’article 116 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social declara que, en cas d’insolvència empresarial, les persones acomiadades de forma improcedent tenen dret a reclamar directament a l’Estat els pagament dels salaris de tramitació que l’empresa no hagués abonat. I és aquí on rau la causa de discriminació constatada pel Tribunal Constitucional doncs, mentre les treballadores acomiadades improcedentment van poder reclamar i obtenir els salaris de tramitació que l’empresa insolvent no havia pagat, la treballadora embarassada va veure denegada la petició en tractar-se d’un supòsit, segons criteri de l’Administració, reservat als casos de improcedència però no pas de nul·litat de l’extinció.
«Interpretació rigorista, literal i formalista»
Ni el Jutjat Social primer ni, amb posterioritat, el TSJC van acollir la pretensió de la treballadora a qui es denegava els salaris de tramitació que les seves companyes havien percebut després de reclamar-ho a l’Estat davant la insolvència empresarial. En tots els casos, l’argument per denegar el dret a percebre els salaris era que la responsabilitat de l’Estat només atenia als casos d’improcedència de l’acomiadament però davant el supòsit de nul·litat, l’obligació requeia en exclusiva sobre la pròpia empresa. Un criteri que el Tribunal Constitucional considera que deriva d’una “interpretación rigorista, literal i formalista de la legalitat ordinària”, que resulta «contrària a la prohibició constitucional de discriminació per raó de sexe» amb la conseqüència d’imposar a la treballadora acomiadada en situació d’embaràs «un evident i injustificat tracte pejoratiu en relació a la resta de les companyes acomiadades».
Protecció reforçada
En la seva sentència, el Tribunal Constitucional recorda que en l’àmbit laboral la prohibició de discriminació per raó de gènere i sexe contemplada a l’article 14 de la Carta Magna inclou «el fet biològic de l'embaràs com a element o factor diferencial que incideix de manera exclusiva sobre les dones, cosa que exigeix un àmbit de protecció reforçada que es tradueix en la conservació per a la dona treballadora embarassada dels seus drets professionals». En sentit contrari, la denegació dels salaris de tramitació «la va col·locar en pitjor situació que a la resta de treballadores, operant finalment la seva situació d'embaràs com un element perniciós (…), en lloc de proporcionar a la treballadora un 'plus protector' a causa del seu estat biològic». Sent així, el TC atorga el seu emparament a la treballadora, anul·la les sentències prèvies i insta a l’Administració competent a adoptar una nova decisió «respectuosa amb el dret fonamental» a no patir discriminació per raó de sexe.
Quim Espanyol, advocat del Col·lectiu Ronda responsable del recurs acollit pel Tribunal Constitucional, destaca «el valor d’una sentència que dóna satisfacció a la necessitat d’aplicar la perspectiva de gènere a la interpretació d’una norma que en el seu redactat actual resulta incongruent amb el principi de no discriminació i resta protecció a les dones que han estat acomiadades en situació de vulneració de drets respecte les persones acomiadades de forma improcedent». Tot i així, l’advocat lamenta «el llarguíssim periple judicial al qual s’ha obligat innecessàriament a una persona com a conseqüència d’unes resolucions judicials prèvies que no han fet ús de la facultat per aplicar la normativa en defensa de l’interès d’una treballadora que, per la seva condició d’embarassada, havia de ser objecte indiscutit d’especial protecció, evidenciant una vegada més que encara hi ha molt camí a recórrer abans de desterrar les pràctiques discriminatòries vers les dones en el món laboral».
