Incapacitació per electrohipersensibilitat

Primera sentència a Espanya que reconeix la capacitat invalidant de l'electrohipersensibilitat

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha declarat a un enginyer de telecomunicacions empleat d'ERICSSON i afectat de sensibilitat química múltiple (SQM) i electrohipersensibilitat (EHS) com incapacitat per estar exposat als camps electromagnètics i li reconeix el dret a percebre una prestació, contrari al criteri que va tenir l'INSS. És la primera sentència a Espanya en aquesta direcció.

La resolució recorda que, tot i que l'EHS continua sense ser una patologia plenament reconeguda, sí que forma part de la versió aprovada pel Ministeri de Sanitat espanyol de la Classificació Internacional de Malalties sota l'epígraf  d'al·lèrgies no específiques i que no procedeix, per tant, negar les seves conseqüències fisiològiques ni la capacitat invalidant.

El passat 2014, el Jutjat Social número 11 de Madrid va decidir desestimar el recurs interposar per un treballador d'ERICSSON afectat de sensibilitat química múltiple (SQM) i electrohipersensibilitat (EHS) contra la decisió de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) de consisderar-lo apte per a la pràctica laboral i no afectat de reduccions anatòmiques o funcionals.

Ara, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha decidit rectificar el criteri exhibit per l'INSS i declarar a l'extreballador de la multinacional tecnològica en situació d'incapacitat permanent -és a dir, no apte per a la realització de la seva professió habitual- al considerar que les patologies patides obliguen al malalt a evitar amb diligència les ones electromagnètiques provinents de "telèfons sense fils, antenes de telefonia mòbil, WIFI, que obliguen a qui ho pateix a reduir al màxim la seva exposició a l'entorn domèstic i laboral". El considera, per tant, incapaç de desenvolupar la seva professió habitual com a Enginyer de Telecomunicacions atenent al fet que desenvolupa les seves funcions "en un entorn en el que existeixen camps electromagnètics, connexions mòbils i wifi radiofreqüència". Espais amb alta densitat de contaminació elèctrica i radioelèctrica que, segons informe mèdic de l'Hospital de Guadalajara, provoquen en el pacient diverses afectacions "sobretot pel que fa al sistema nerviós (mal de cap, insomni i altres trastorns, astènia i fatiga, canvis d'ànim, nerviosisme, irritabilitat o agressivitat, alteració de la concentració i de la memòria recent, etc.)".

Avançar cap al reconeixement

Per a Jaume Cortés, advocat del Col·lectiu Ronda que ha representat a l'extreballador d'ERICSSON en la seva reclamació i un dels millors experts jurídics en l'àmbit de l'electrohipersensibilitat, la sentència suposa "un important i significatiu avenç en la lluita contra la invisibilitat mèdica i administrativa d'una patologia greu que, segons admet la pròpia OMS, afecta en major o menor grau entre un 5% i un 10% de la població mundial sense que s'estiguin prenent mesures efectives per contenir la seva creixent incidència ni que es deixi de qüestionar de manera reiterada i injustificada les alteracions funcionals i anatòmiques que poden ocasionar a persones amb afectació severa, com és el cas".

Resolucions com la dictada pel TSJM representen, segons considera Cortés, una sòlida advertència "sobre el perill que suposa una exposició cada cop més intensa i descontrolada de tot tipus de camps electromagnètics i xarxes sense fils sense que primi l'elemental exercici del principi de precaució per establir límits a aquesta exposició que resultin segurs per la salut humana, inclosa la de persones amb especial sensibilitat". Una petició que el passat mes de maig de 2015 va rebre un notable impuls amb la firma de part de 25 prestigiosos científics de tot el món en l'anomenada "Declaració de Brussel·les". En aquest document, els experts metges firmants demanaven  "a tots els organismes i institucions nacionals i internacionals que siguin conscients d'aquest crític problema de salut ambiental", al mateix temps que recordaven que l'EHS i la SQM haurien de ser plenament reconegudes per les institucions amb responsabilitat sobre la salut humana", alertant sobre el que consideren una "pan-epidèmia en perspectiva".

Primera sentència a Espanya que reconeix la capacitat invalidant de l'electrohipersensibilitat

La resolució recorda que, tot i que l'EHS continua sense ser una patologia plenament reconeguda, sí que forma part de la versió aprovada pel Ministeri de Sanitat espanyol de la Classificació Internacional de Malalties sota l'epígraf  d'al·lèrgies no específiques i que no procedeix, per tant, negar les seves conseqüències fisiològiques ni la capacitat invalidant.

El passat 2014, el Jutjat Social número 11 de Madrid va decidir desestimar el recurs interposar per un treballador d'ERICSSON afectat de sensibilitat química múltiple (SQM) i electrohipersensibilitat (EHS) contra la decisió de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) de consisderar-lo apte per a la pràctica laboral i no afectat de reduccions anatòmiques o funcionals.

Ara, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha decidit rectificar el criteri exhibit per l'INSS i declarar a l'extreballador de la multinacional tecnològica en situació d'incapacitat permanent -és a dir, no apte per a la realització de la seva professió habitual- al considerar que les patologies patides obliguen al malalt a evitar amb diligència les ones electromagnètiques provinents de "telèfons sense fils, antenes de telefonia mòbil, WIFI, que obliguen a qui ho pateix a reduir al màxim la seva exposició a l'entorn domèstic i laboral". El considera, per tant, incapaç de desenvolupar la seva professió habitual com a Enginyer de Telecomunicacions atenent al fet que desenvolupa les seves funcions "en un entorn en el que existeixen camps electromagnètics, connexions mòbils i wifi radiofreqüència". Espais amb alta densitat de contaminació elèctrica i radioelèctrica que, segons informe mèdic de l'Hospital de Guadalajara, provoquen en el pacient diverses afectacions "sobretot pel que fa al sistema nerviós (mal de cap, insomni i altres trastorns, astènia i fatiga, canvis d'ànim, nerviosisme, irritabilitat o agressivitat, alteració de la concentració i de la memòria recent, etc.)".

Avançar cap al reconeixement

Per a Jaume Cortés, advocat del Col·lectiu Ronda que ha representat a l'extreballador d'ERICSSON en la seva reclamació i un dels millors experts jurídics en l'àmbit de l'electrohipersensibilitat, la sentència suposa "un important i significatiu avenç en la lluita contra la invisibilitat mèdica i administrativa d'una patologia greu que, segons admet la pròpia OMS, afecta en major o menor grau entre un 5% i un 10% de la població mundial sense que s'estiguin prenent mesures efectives per contenir la seva creixent incidència ni que es deixi de qüestionar de manera reiterada i injustificada les alteracions funcionals i anatòmiques que poden ocasionar a persones amb afectació severa, com és el cas".

Resolucions com la dictada pel TSJM representen, segons considera Cortés, una sòlida advertència "sobre el perill que suposa una exposició cada cop més intensa i descontrolada de tot tipus de camps electromagnètics i xarxes sense fils sense que primi l'elemental exercici del principi de precaució per establir límits a aquesta exposició que resultin segurs per la salut humana, inclosa la de persones amb especial sensibilitat". Una petició que el passat mes de maig de 2015 va rebre un notable impuls amb la firma de part de 25 prestigiosos científics de tot el món en l'anomenada "Declaració de Brussel·les". En aquest document, els experts metges firmants demanaven  "a tots els organismes i institucions nacionals i internacionals que siguin conscients d'aquest crític problema de salut ambiental", al mateix temps que recordaven que l'EHS i la SQM haurien de ser plenament reconegudes per les institucions amb responsabilitat sobre la salut humana", alertant sobre el que consideren una "pan-epidèmia en perspectiva".