Incapacitat pel clor d'una piscina

El TSJC condemna l'Ajuntament de Parets pel clor de la piscina municipal

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat l'Ajuntament de Parets del Vallès per manca de mesures de seguretat i higiene laboral en relació al cas d'un monitor de natació de la piscina de Can Butjosa en situació d'incapacitat permanent en grau total com a conseqüència d'una bronquitis crònica derivada de l'exposició al clor de la piscina. Actualment, dos treballadors més d'aquestes instal·lacions municipals estan pendents de judici per afectacions a la salut provocades igualment per l'exposició al clor.

El TSJC ha rectificat la sentència dictada pel Jutjat Social 15 de Barcelona que, en un primer moment, va revocar la resolució de l'INSS que condemnava l'Ajuntament de Parets a fer-se càrrec d'un increment del 30% sobre l'import de la prestació per incapacitat permanent reconeguda a un monitor de natació de la piscina de Can Butjosa afectat per l'exposició al clor. Segons l'INSS, la bronquitis crònica que pateix l'empleat municipal deriva d'un accident de treball ocorregut l'any 2011 i declarava la responsabilitat empresarial del consistori per manca de mesures de seguretat i higiene en el treball.

Com en el seu moment va fer l'INSS a instàncies de la Inspecció de Treball, el TSJC considera acreditat que malgrat l'accident de treball es va produir l'any 2011, el treballador afectat ja havia estat diagnosticat des de l'any 2009 de bronquitis crònica ocupacional i, tot i haver estat considerat apte per a la realització de la seva feina, el servei extern de prevenció i vigilància de la salut havia fet constar en successives revisions diverses restriccions a la seva aptitud degut a la possible afectació per a la salut del treballador de l'exposició al clor.

En la seva resolució, el TSJC acredita que poc abans que al treballador li fos diagnosticada per primera vegada la bronquitis crònica causada per l'exposició al clor, un altre empleat va patir una contingència professional també vinculada al clor de la piscina mentre «prestava serveis en condicions anàlogues»que va acabar derivant en una declaració d'incapacitat. A criteri de l'Alt Tribunal català, la coincidència en el temps i en les circumstàncies d'aquestes situacions, vinculades en ambdós casos a l'exposició al clor, constitueixen prova suficient de que «les condicions en què es prestaven serveis a la piscina en aquell temps van ser la causa de l'afectació respiratòria d'almenys dos dels seus treballadors» i, per tant, denota la responsabilitat de l'Ajuntament, a qui considera «coneixedor de la problemàtica que plantejava el clor de la piscina».

Obligació de vetllar per la salut

Segons Jaume Cortés, advocat del Col·lectiu Ronda que s'ha fet càrrec de la defensa del treballador afectat, la sentència del TSJC contribueix a consolidar «l'obligació que les administracions tenen també com a empreses ocupadores respecte la salut dels empleats públics. En aquest cas, per exemple, comprovem com l'Ajuntament sabia que el clor de la piscina estava afectant la salut dels seus treballadors sense adoptar les mesures pertinents per corregir la situació i protegir la seva salut front a la possibilitat de patir malalties que han estat prou greus com per donar peu a situacions d'incapacitat permanent. I no es tracta de casos aïllats o de gent amb especial sensibilitat, sinó d'una situació perllongada en el temps i prou accentuada com per afectar un nombre important de persones que hi han treballat».

El TSJC condemna l'Ajuntament de Parets pel clor de la piscina municipal

Imatge piscina Parets

El TSJC ha rectificat la sentència dictada pel Jutjat Social 15 de Barcelona que, en un primer moment, va revocar la resolució de l'INSS que condemnava l'Ajuntament de Parets a fer-se càrrec d'un increment del 30% sobre l'import de la prestació per incapacitat permanent reconeguda a un monitor de natació de la piscina de Can Butjosa afectat per l'exposició al clor. Segons l'INSS, la bronquitis crònica que pateix l'empleat municipal deriva d'un accident de treball ocorregut l'any 2011 i declarava la responsabilitat empresarial del consistori per manca de mesures de seguretat i higiene en el treball.

Com en el seu moment va fer l'INSS a instàncies de la Inspecció de Treball, el TSJC considera acreditat que malgrat l'accident de treball es va produir l'any 2011, el treballador afectat ja havia estat diagnosticat des de l'any 2009 de bronquitis crònica ocupacional i, tot i haver estat considerat apte per a la realització de la seva feina, el servei extern de prevenció i vigilància de la salut havia fet constar en successives revisions diverses restriccions a la seva aptitud degut a la possible afectació per a la salut del treballador de l'exposició al clor.

En la seva resolució, el TSJC acredita que poc abans que al treballador li fos diagnosticada per primera vegada la bronquitis crònica causada per l'exposició al clor, un altre empleat va patir una contingència professional també vinculada al clor de la piscina mentre «prestava serveis en condicions anàlogues»que va acabar derivant en una declaració d'incapacitat. A criteri de l'Alt Tribunal català, la coincidència en el temps i en les circumstàncies d'aquestes situacions, vinculades en ambdós casos a l'exposició al clor, constitueixen prova suficient de que «les condicions en què es prestaven serveis a la piscina en aquell temps van ser la causa de l'afectació respiratòria d'almenys dos dels seus treballadors» i, per tant, denota la responsabilitat de l'Ajuntament, a qui considera «coneixedor de la problemàtica que plantejava el clor de la piscina».

Obligació de vetllar per la salut

Segons Jaume Cortés, advocat del Col·lectiu Ronda que s'ha fet càrrec de la defensa del treballador afectat, la sentència del TSJC contribueix a consolidar «l'obligació que les administracions tenen també com a empreses ocupadores respecte la salut dels empleats públics. En aquest cas, per exemple, comprovem com l'Ajuntament sabia que el clor de la piscina estava afectant la salut dels seus treballadors sense adoptar les mesures pertinents per corregir la situació i protegir la seva salut front a la possibilitat de patir malalties que han estat prou greus com per donar peu a situacions d'incapacitat permanent. I no es tracta de casos aïllats o de gent amb especial sensibilitat, sinó d'una situació perllongada en el temps i prou accentuada com per afectar un nombre important de persones que hi han treballat».