Swap hipotecari

Catalunya Caixa haurà de retornar 1.126.000 € a una escola barcelonina

22 de novembre de 2016 swap, swap hipotecari, collar, collar bonificat, hipoteca, Tribunal Suprem, TS

El Tribunal Suprem ha decidit no admetre a tràmit el recurs presentat per Catalunya Caixa contra la sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona que condemnava l'entitat a retornar l'import de les liquidacions que per valor de més d'un milió d'euros va abonar una prestigiosa escola de Barcelona com a conseqüència de la suscripció d'un contracte de permuta del tipus d'interès, més conegut com a “swap” hipotecari.  

Catalunya Caixa haurà de retornar 1.126.000 € a una prestigiosa i coneguda escola barcelonina després que el Tribunal Suprem decidís inadmetre el recurs presentat per l'entitat financera contra la sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona que la condemnava per la comercialització irregular d'un swap hipotecari. Aquest import correspon a les liquidacions negatives que el centre docent va haver d'abonar en poc més de tres anys després de subscriure al juny de 2008 un contracte de permuta fnancera del tipus d'interès ofert per la pròpia entitat com a mesura de protecció front a possibles pujades de l'Euribor que poguessin afectar el préstec hipotecari per un import de més de 11 milions d'euros que l'escola havia signat amb Catalunya Caixa per finançar l'ampliació i millora de les seves instal·lacions.

Falsa protecció

Com és el cas de Catalunya Caixa, nombroses entitats financeres de l'Estat van realitzar una intensa campanya de comercialització de swaps hipotecaris entre els anys 2006 i 2008, justament en un període de successives pujades de l'Euribor que encarien els préstecs hipotecaris de milions de persones i empreses. Tal i com ha quedat demostrat judicialment, en la immensa majoria de casos, aquest produte financer d'extrema complexitat i elevat risc es va oferir als clients sota la falsa aparença d'assegurances contra futures pujades del principal índex de referència hipotecari. Lluny d'això, els swaps hipotecaris en realitat només protegien l'interès de les pròpies entitats front a escenaris de baixades de l'Euribor que és, precisament, allò que va succeir amb posterioritat a 2008, just després d'aquesta comercialització massiva de swaps hipotecaris. Així, en cas que l'Euribor es situés per sota d'un determinat valor, eren els propis clients qui es veien obligats a compensar l'entitat amb pagaments addicionals mentre que l'entitat emisora només es trobava obligada a abonar compensacions als clients si el valor de l'Euribor es situava en un estret marge entre un tipus mínim, anomenat flow, i un màxim (cap). El risc, per tant, resultava gairebé sempre extremadament descompensat en favor de les pròpies entitats. Una informació de cabdal importància que els tribunals de tot l'Estat han constatat declarant nuls molts d'aquests swaps hipotecaris en considerar provat que les entitats no van informar amb rigor i claredat sobre els riscos que els clients assumien, tal i com la legislació imposa als agents bancaris quan oferten productes complexos i amb possibilitat de causar importants pèrdues econòmiques a clients minoristes o sense perfil inversor professional. Un elevat grau de protecció que el Tribunal Suprem considera que també cal aplicar a societats mercantils com l'esmentada escola atès que “el fet que el client sigui una societat mercantil no suposa necessàriament el caràcter expert, atès que la formació necessària per conèixer la naturalesa, característiques i riscos d'un producte complex i de risc com és el swap no és la del simple empresari sinó la del professional del mercat de valors o, almenys, la del client experimentat en aquest tipus de producte”.

 
Una segona sentència

Amb pocs dies de diferència respecte aquesta resolució, el Tribunal Suprem va dictar una segona sentència que condemnava en aquest cas Caixa Penedès (actual Banco Mare Nostrum) per la comercialització d'un swap -corresponent al tipus conegut com a collar bonificat- en constatar que el producte, subscrit amb un nocional d'un milió d'euros, es va fer sense satisfer els requisits d'informació necessaris i sense la realització del pertinent i obligat test de conveniència que hauria de detrminar si el producte ofert s'adequa o no a les necessitats del client. Ans al contrari, el swap es va signar el mateix dia en què quedava sense efecte el contracte de suscripció d'un swap anterior que no es va arribar a formalitzar després que el test de conveniència -que en aquest cas sí es va fer- determinés que el perfil del client no l'adequat per a la subsuscripció d'un swap.

La notícia als mitjans:
EL PAÍS: El Supremo anula una hipoteca tóxica de 8,5 millones de euros a una escuela

Catalunya Caixa haurà de retornar 1.126.000 € a una escola barcelonina

22 de novembre de 2016 swap, swap hipotecari, collar, collar bonificat, hipoteca, Tribunal Suprem, TS

Catalunya Caixa haurà de retornar 1.126.000 € a una prestigiosa i coneguda escola barcelonina després que el Tribunal Suprem decidís inadmetre el recurs presentat per l'entitat financera contra la sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona que la condemnava per la comercialització irregular d'un swap hipotecari. Aquest import correspon a les liquidacions negatives que el centre docent va haver d'abonar en poc més de tres anys després de subscriure al juny de 2008 un contracte de permuta fnancera del tipus d'interès ofert per la pròpia entitat com a mesura de protecció front a possibles pujades de l'Euribor que poguessin afectar el préstec hipotecari per un import de més de 11 milions d'euros que l'escola havia signat amb Catalunya Caixa per finançar l'ampliació i millora de les seves instal·lacions.

Falsa protecció

Com és el cas de Catalunya Caixa, nombroses entitats financeres de l'Estat van realitzar una intensa campanya de comercialització de swaps hipotecaris entre els anys 2006 i 2008, justament en un període de successives pujades de l'Euribor que encarien els préstecs hipotecaris de milions de persones i empreses. Tal i com ha quedat demostrat judicialment, en la immensa majoria de casos, aquest produte financer d'extrema complexitat i elevat risc es va oferir als clients sota la falsa aparença d'assegurances contra futures pujades del principal índex de referència hipotecari. Lluny d'això, els swaps hipotecaris en realitat només protegien l'interès de les pròpies entitats front a escenaris de baixades de l'Euribor que és, precisament, allò que va succeir amb posterioritat a 2008, just després d'aquesta comercialització massiva de swaps hipotecaris. Així, en cas que l'Euribor es situés per sota d'un determinat valor, eren els propis clients qui es veien obligats a compensar l'entitat amb pagaments addicionals mentre que l'entitat emisora només es trobava obligada a abonar compensacions als clients si el valor de l'Euribor es situava en un estret marge entre un tipus mínim, anomenat flow, i un màxim (cap). El risc, per tant, resultava gairebé sempre extremadament descompensat en favor de les pròpies entitats. Una informació de cabdal importància que els tribunals de tot l'Estat han constatat declarant nuls molts d'aquests swaps hipotecaris en considerar provat que les entitats no van informar amb rigor i claredat sobre els riscos que els clients assumien, tal i com la legislació imposa als agents bancaris quan oferten productes complexos i amb possibilitat de causar importants pèrdues econòmiques a clients minoristes o sense perfil inversor professional. Un elevat grau de protecció que el Tribunal Suprem considera que també cal aplicar a societats mercantils com l'esmentada escola atès que “el fet que el client sigui una societat mercantil no suposa necessàriament el caràcter expert, atès que la formació necessària per conèixer la naturalesa, característiques i riscos d'un producte complex i de risc com és el swap no és la del simple empresari sinó la del professional del mercat de valors o, almenys, la del client experimentat en aquest tipus de producte”.

 
Una segona sentència

Amb pocs dies de diferència respecte aquesta resolució, el Tribunal Suprem va dictar una segona sentència que condemnava en aquest cas Caixa Penedès (actual Banco Mare Nostrum) per la comercialització d'un swap -corresponent al tipus conegut com a collar bonificat- en constatar que el producte, subscrit amb un nocional d'un milió d'euros, es va fer sense satisfer els requisits d'informació necessaris i sense la realització del pertinent i obligat test de conveniència que hauria de detrminar si el producte ofert s'adequa o no a les necessitats del client. Ans al contrari, el swap es va signar el mateix dia en què quedava sense efecte el contracte de suscripció d'un swap anterior que no es va arribar a formalitzar després que el test de conveniència -que en aquest cas sí es va fer- determinés que el perfil del client no l'adequat per a la subsuscripció d'un swap.

La notícia als mitjans:
EL PAÍS: El Supremo anula una hipoteca tóxica de 8,5 millones de euros a una escuela