Els drets de persones treballadores exposades a agents cancerígens


En els darrers mesos han acudit al Col·lectiu Ronda diferents col·lectius de persones treballadores que en les seves prestacions de serveis poden estar exposades agents cancerígens, i que estan inclosos en el Real Decret 665/1997, de 12 de maig, sobre la protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes cancerígenos durante el trabajo. Aquest Real Decret (que ve a desenvolupar la normativa europea establerta a les Directives europees 90/394/CEE, 97/42/CE i 1999/38/CE) determina quins són els productes considerats com a «agents cancerígens» i quines són les obligacions legals de l’empresa en matèria preventiva. En aquest article ho resumeixo, atenent al fet que malgrat ser una normativa molt rellevant, encara avui en dia és força desconeguda i poc aplicada a la pràctica dels centres de treball.

Llistat d’agents cancerígens

El Real Decret 665/1997 ha estat modificat per múltiple normativa posterior, incorporant nous agents cancerígens al llistat inicial. La llista actual consta de:

«1. Fabricación de auramina.

2. Trabajos que supongan exposición a los hidrocarburos aromáticos policíclicos presentes en el hollín, el alquitrán o la brea de hulla.

3. Trabajos que supongan exposición al polvo, al humo o a las nieblas producidas durante la calcinación y el afinado eléctrico de las matas de níquel.

4. Procedimiento con ácido fuerte en la fabricación de alcohol isopropílico.

5. Trabajos que supongan exposición a polvo de maderas duras.6. Trabajos que supongan exposición al polvo respirable de sílice cristalina generado en un proceso de trabajo.

7. Trabajos que supongan exposición cutánea a aceites minerales previamente utilizados en motores de combustión interna para lubrificar y refrigerar los elementos móviles del motor.

8. Trabajos que supongan exposición a emisiones de motores diésel.»

Cal destacar que alguns dels productes cancerígens han estat afegits darrerament, com el sílice (Real Decret 1154/2020), el dièsel ((Real Decreto 427/2021) o el formaldehid (Real Decret 395/2002), agents que són utilitzats en múltiples empreses i sectors industrials.

Malgrat aquestes reformes normatives, molts treballadors exposats sobretot a sílice, formaldehid o dièsel a data d’avui no tenen la consideració de treballadors exposats a agents cancerígens, ni les empreses porten a terme les accions preventives que preveu aquesta norma.

Obligacions empresarials en matèria preventiva

La inclusió d’una substància cancerígena al centre de treball obliga a l’empresa que compta amb aquests riscos a portar a terme almenys (la norma deixa clar que és un mínim preventiu) les següents actuacions (entre d’altres, he destacat només algunes de les més importants) en matèria preventiva:

- «art. 4. En la medida en que sea técnicamente posible, el empresario evitará la utilización en el trabajo de agentes cancerígenos o mutágenos”

Al Real Decret analitzat es destaca especialment la necessitat de disposar d’una política de substitució dels agents cancerígens; es a dir, que la situació ideal segons la norma és la d’eliminació de la substància dins el centre de treball, i per tant no haver d’aplicar la resta de mesures preventives.

Alhora, la norma destaca que atès que s’analitzen agents cancerígens, no existeix una situació de risc «lleu» (com es podria donar en exposició a altres productes químics perillosos).

Cal destacar que els següents articles, en el mateix sentit, determinen que «el empresario garantizará que el nivel de exposición de los trabajadores se reduzca a un nivel tan bajo como sea técnicamente posible» o «Diseñar los procesos de trabajo y las medidas técnicas con el objeto de evitar o reducir al mínimo la formación de agentes cancerígenos o mutágenos.»

- “ art. 5.c) Limitar al menor número posible los trabajadores expuestos o que puedan estarlo”

En el mateix sentit que l’anterior article, es tracta de reduir el risc d’exposició al màxim possible, fent alhora que les mesures de control de l’exposició i vigilància en la salut siguin més eficaces i menys cares, identificant de forma clara la zona de risc, a delimitant-la i senyalitzant-la, i limitant l’accés a les mateixes a altres treballadors.

- “art. 5.h) Adoptar medidas de protección colectiva o, cuando la exposición no pueda evitarse por otros medios, medidas individuales de protección

És la base la qualsevol política preventiva, intentar sempre primer aplicar mesures de protecció col·lectives, i només si això és impossible, aplicar mesures de protecció individual.

- “art. 5.i) Delimitar las zonas de riesgo, estableciendo una señalización de seguridad y salud adecuada, que incluya la prohibición de fumar en dichas zonas, y permitir el acceso a las mismas sólo al personal que deba operar en ellas, excluyendo a los trabajadores especialmente sensibles a estos riesgos.

La delimitació de les zones, amb control d'accés a les mateixes que permeti l'entrada exclusivament dels treballadors autoritzats, permet un major control del

risc amb l'aplicació de mesures específiques a cada zona; per exemple: roba de treball específica, ús obligatori de certs equips de protecció individual, ventilació, control ambiental, etc.

- “art. 6.b) Proveer a los trabajadores de ropa de protección apropiada o de otro tipo de ropa especial adecuada

- “art. 6.c) Disponer de lugares separados para guardar de manera separada las ropas de trabajo o de protección y las ropas de vestir.”

La contaminació de la roba de carrer s'ha d'evitar utilitzant roba de treball adequada i específica (monos, bates o altres peces). L’empresari no ha de permetre l'ús d'aquesta roba fora de les àrees de treball amb risc de exposició a cancerígens o mutàgens i es guardarà sempre de manera separada de la roba de carrer, procurant evitar-ne la contaminació.

- “art. 6.2 Los trabajadores dispondrán, dentro de la jornada laboral, de diez minutos para su aseo personal antes de la comida y otros diez minutos antes de abandonar el trabajo.”

Els 10 minuts per a la higiene personal i els d’abans de sortir de la feina, comptats dins la jornada laboral, és un dret que molts treballadors exposats a agents cancerígens encara a data d’avui no gaudeixen. I aquest dret no només es dona a les empreses que superin els valors límits de les substàncies, sinó amb la simple exposició, encara que sigui menor al valor límit.

En aquest sentit, és interessant la sentència del TSJ d’Astúries, de 31/05/2023, Nº de Recurso: 509/2023, Nº de Resolución: 826/2023, Ponente: JORGE GONZALEZ RODRIGUEZ, que determina:

«La identificación y evaluación del riesgo no se hace depender en la norma de la superación o no del valor límite especificado, sino de la mera exposición a los agentes cancerígenos o mutágenos (…) la exposición hace nacer el haz de obligaciones empresariales para prevenir y reducir sus riesgos: sustitución del agente; si no cabe esta posibilidad, utilización del agente en un sistema cerrado;en su defecto, reducción del nivel de exposición a un valor tan bajo como sea técnicamente posible. El valor límite, en cambio, marca el umbral máximo de exposición permitida aunque, en todo caso, la no superación del valor límite no exime del cumplimiento del deber de adoptar las medidas precedentes: reducción del nivel de exposición todo lo posible si técnicamente no cabe la aplicación de un sistema cerrado

(…) Y el derecho al aseo personal, dentro de la jornada laboral, con un máximo de 10 minutos antes de la comida y otros 10 minutos antes de abandonar el trabajo, sin posibilidad de acumular estos periodos o dedicarlos a fines distintos, se reconoce a los trabajadores expuestos, consideración para la que es suficiente su identificación como tales en la evaluación de riesgos»

- “art. 6.3 El empresario se responsabilizará del lavado y descontaminación de la ropa de trabajo, quedando rigurosamente prohibido que los trabajadores se lleven dicha ropa a su domicilio para tal fin”

És una mesura necessària i imprescindible per evitar el trasllat als domicilis particulars dels treballadors, o a altres zones “netes” del centre de treball, de la possible contaminació present a la roba de treball. Els treballadors afectats per aquesta mesura hauran de ser aquells que l'avaluació de riscos hagués identificat com a exposats en funció del tipus de tasques que desenvolupin.

- “art. 8 El empresario garantizará una vigilancia adecuada y específica de la salud de los trabajadores en relación con los riesgos por exposición a agentes cancerígenos o mutágenos”

Cal tenir en compte que aquestes mesures són les mínimes a aplicar, sense perjudici de que l’empresari hagi de realitzar altres mesures addicionals establertes a normatives específiques de cada substància, com les d’exposicions a radiacions ionitzants (Real Decret 783/2001) o l’amiant (Real Decret 396/2006).

Llistat d’agents cancerígens

El Real Decret 665/1997 ha estat modificat per múltiple normativa posterior, incorporant nous agents cancerígens al llistat inicial. La llista actual consta de:

«1. Fabricación de auramina.

2. Trabajos que supongan exposición a los hidrocarburos aromáticos policíclicos presentes en el hollín, el alquitrán o la brea de hulla.

3. Trabajos que supongan exposición al polvo, al humo o a las nieblas producidas durante la calcinación y el afinado eléctrico de las matas de níquel.

4. Procedimiento con ácido fuerte en la fabricación de alcohol isopropílico.

5. Trabajos que supongan exposición a polvo de maderas duras.6. Trabajos que supongan exposición al polvo respirable de sílice cristalina generado en un proceso de trabajo.

7. Trabajos que supongan exposición cutánea a aceites minerales previamente utilizados en motores de combustión interna para lubrificar y refrigerar los elementos móviles del motor.

8. Trabajos que supongan exposición a emisiones de motores diésel.»

Cal destacar que alguns dels productes cancerígens han estat afegits darrerament, com el sílice (Real Decret 1154/2020), el dièsel ((Real Decreto 427/2021) o el formaldehid (Real Decret 395/2002), agents que són utilitzats en múltiples empreses i sectors industrials.

Malgrat aquestes reformes normatives, molts treballadors exposats sobretot a sílice, formaldehid o dièsel a data d’avui no tenen la consideració de treballadors exposats a agents cancerígens, ni les empreses porten a terme les accions preventives que preveu aquesta norma.

Obligacions empresarials en matèria preventiva

La inclusió d’una substància cancerígena al centre de treball obliga a l’empresa que compta amb aquests riscos a portar a terme almenys (la norma deixa clar que és un mínim preventiu) les següents actuacions (entre d’altres, he destacat només algunes de les més importants) en matèria preventiva:

- «art. 4. En la medida en que sea técnicamente posible, el empresario evitará la utilización en el trabajo de agentes cancerígenos o mutágenos”

Al Real Decret analitzat es destaca especialment la necessitat de disposar d’una política de substitució dels agents cancerígens; es a dir, que la situació ideal segons la norma és la d’eliminació de la substància dins el centre de treball, i per tant no haver d’aplicar la resta de mesures preventives.

Alhora, la norma destaca que atès que s’analitzen agents cancerígens, no existeix una situació de risc «lleu» (com es podria donar en exposició a altres productes químics perillosos).

Cal destacar que els següents articles, en el mateix sentit, determinen que «el empresario garantizará que el nivel de exposición de los trabajadores se reduzca a un nivel tan bajo como sea técnicamente posible» o «Diseñar los procesos de trabajo y las medidas técnicas con el objeto de evitar o reducir al mínimo la formación de agentes cancerígenos o mutágenos.»

- “ art. 5.c) Limitar al menor número posible los trabajadores expuestos o que puedan estarlo”

En el mateix sentit que l’anterior article, es tracta de reduir el risc d’exposició al màxim possible, fent alhora que les mesures de control de l’exposició i vigilància en la salut siguin més eficaces i menys cares, identificant de forma clara la zona de risc, a delimitant-la i senyalitzant-la, i limitant l’accés a les mateixes a altres treballadors.

- “art. 5.h) Adoptar medidas de protección colectiva o, cuando la exposición no pueda evitarse por otros medios, medidas individuales de protección

És la base la qualsevol política preventiva, intentar sempre primer aplicar mesures de protecció col·lectives, i només si això és impossible, aplicar mesures de protecció individual.

- “art. 5.i) Delimitar las zonas de riesgo, estableciendo una señalización de seguridad y salud adecuada, que incluya la prohibición de fumar en dichas zonas, y permitir el acceso a las mismas sólo al personal que deba operar en ellas, excluyendo a los trabajadores especialmente sensibles a estos riesgos.

La delimitació de les zones, amb control d'accés a les mateixes que permeti l'entrada exclusivament dels treballadors autoritzats, permet un major control del

risc amb l'aplicació de mesures específiques a cada zona; per exemple: roba de treball específica, ús obligatori de certs equips de protecció individual, ventilació, control ambiental, etc.

- “art. 6.b) Proveer a los trabajadores de ropa de protección apropiada o de otro tipo de ropa especial adecuada

- “art. 6.c) Disponer de lugares separados para guardar de manera separada las ropas de trabajo o de protección y las ropas de vestir.”

La contaminació de la roba de carrer s'ha d'evitar utilitzant roba de treball adequada i específica (monos, bates o altres peces). L’empresari no ha de permetre l'ús d'aquesta roba fora de les àrees de treball amb risc de exposició a cancerígens o mutàgens i es guardarà sempre de manera separada de la roba de carrer, procurant evitar-ne la contaminació.

- “art. 6.2 Los trabajadores dispondrán, dentro de la jornada laboral, de diez minutos para su aseo personal antes de la comida y otros diez minutos antes de abandonar el trabajo.”

Els 10 minuts per a la higiene personal i els d’abans de sortir de la feina, comptats dins la jornada laboral, és un dret que molts treballadors exposats a agents cancerígens encara a data d’avui no gaudeixen. I aquest dret no només es dona a les empreses que superin els valors límits de les substàncies, sinó amb la simple exposició, encara que sigui menor al valor límit.

En aquest sentit, és interessant la sentència del TSJ d’Astúries, de 31/05/2023, Nº de Recurso: 509/2023, Nº de Resolución: 826/2023, Ponente: JORGE GONZALEZ RODRIGUEZ, que determina:

«La identificación y evaluación del riesgo no se hace depender en la norma de la superación o no del valor límite especificado, sino de la mera exposición a los agentes cancerígenos o mutágenos (…) la exposición hace nacer el haz de obligaciones empresariales para prevenir y reducir sus riesgos: sustitución del agente; si no cabe esta posibilidad, utilización del agente en un sistema cerrado;en su defecto, reducción del nivel de exposición a un valor tan bajo como sea técnicamente posible. El valor límite, en cambio, marca el umbral máximo de exposición permitida aunque, en todo caso, la no superación del valor límite no exime del cumplimiento del deber de adoptar las medidas precedentes: reducción del nivel de exposición todo lo posible si técnicamente no cabe la aplicación de un sistema cerrado

(…) Y el derecho al aseo personal, dentro de la jornada laboral, con un máximo de 10 minutos antes de la comida y otros 10 minutos antes de abandonar el trabajo, sin posibilidad de acumular estos periodos o dedicarlos a fines distintos, se reconoce a los trabajadores expuestos, consideración para la que es suficiente su identificación como tales en la evaluación de riesgos»

- “art. 6.3 El empresario se responsabilizará del lavado y descontaminación de la ropa de trabajo, quedando rigurosamente prohibido que los trabajadores se lleven dicha ropa a su domicilio para tal fin”

És una mesura necessària i imprescindible per evitar el trasllat als domicilis particulars dels treballadors, o a altres zones “netes” del centre de treball, de la possible contaminació present a la roba de treball. Els treballadors afectats per aquesta mesura hauran de ser aquells que l'avaluació de riscos hagués identificat com a exposats en funció del tipus de tasques que desenvolupin.

- “art. 8 El empresario garantizará una vigilancia adecuada y específica de la salud de los trabajadores en relación con los riesgos por exposición a agentes cancerígenos o mutágenos”

Cal tenir en compte que aquestes mesures són les mínimes a aplicar, sense perjudici de que l’empresari hagi de realitzar altres mesures addicionals establertes a normatives específiques de cada substància, com les d’exposicions a radiacions ionitzants (Real Decret 783/2001) o l’amiant (Real Decret 396/2006).