L'acció directa en les reclamacions per mala praxis mèdica


L'acció directa és la facultat que té el perjudicat per un determinat fet danyós per a reclamar una indemnització directament contra l'assegurador d'aquest dany.

Entenem com a perjudicat la persona o persones que han patit un dany, ja sigui material o moral, com a conseqüència del fet que origina la responsabilitat. Així ho ha definit el Tribunal Suprem en diverses de les seves sentències. I també, així queda regulat a l'article 76 de la Llei del Contracte d'assegurança (LCS).

L'acció directa

L'acció directa no exclou l' acció de responsabilitat contra l'assegurat. Normalment, el que succeeix és que si es reclama contra tots dos i el jutjat condemna als dos, sigui l'assegurador qui acabi pagant.
L'acció directa sorgeix en l' àmbit de l'assegurança de responsabilitat civil i queda regulada a l'article 73 de la LCS; tant si la responsabilitat és contractual (danys o perjudicis que sorgeixen com a conseqüència d'un incompliment de contracte) o extra contractual (es realitza un fet que causa danys i perjudicis a un tercer, que no té perquè patir-ho i sempre que intervingui culpa o negligència).

Al nostre ordenament jurídic, aquesta acció neix amb la finalitat de rescabalar els danys que es produeixin dins de l'àmbit de l'assegurança de responsabilitat civil.
A nivell pràctic és una acció bastant rellevant, atès que l'assegurança de responsabilitat civil es troba en els últims temps present en molts aspectes de la vida, i per això pot ser un mitjà eficaç per a aconseguir la reparació del dany i/o perjudici que s'ha patit.

El perjudicat pot triar, per tant, quan vol interposar la reclamació. Si dirigir-se només contra el causant del dany, contra diversos (si n'hi ha més d'un), contra tots o contra l'assegurador. Sens perjudici de les accions que després puguin tenir lloc entre ells.

Qui pot exercir l'acció directa?

Les parts que poden exercir l'acció directa són: el perjudicat o els seus hereus (si com a conseqüència del mateix es pot desprendre que també han patit un dany). I la casuística pot ser variada.

A fi de donar llum, l'article 10.202 del  PETL diu "es considera que han patit un mal indemnitzable, en la mesura de la seva pèrdua de sosteniment, les persones que, com els familiars, el difunt havia mantingut o hauria mantingut si la mort no s'hagués produït".
En relació als hereus, el dret del perjudicat es transmet. Per la qual cosa passa a formar part del cabal hereditari, havent-se de considerar la referència a hereus segons la LCS com a sinònim de causahavent.

Què succeiria si hi hagués diversos responsables del mal i diverses asseguradores?

En aquest cas concret, l'acció directa podria interposar-se igualment i es produiria una situació de solidaritat entre elles.

Termini per interposar la reclamació judicial

Respecte als terminis per interposar la reclamació judicial, haurem de tenir en compte que si es tracta de responsabilitat contractual el termini serà de cinc anys. Mancant un termini especial, ens haurem de remetre al que indica l'article 1.964 del Codi Civil.

Autora: Esther Pérez, advocada del Col.lectiu Ronda des del 1988 i sòcia des del 1997, especialista en Dret de Danys, Dret de Successions i Dret d'assegurances i responsabilitat civil.

accio directa - blog de danys
L'acció directa

L'acció directa no exclou l' acció de responsabilitat contra l'assegurat. Normalment, el que succeeix és que si es reclama contra tots dos i el jutjat condemna als dos, sigui l'assegurador qui acabi pagant.
L'acció directa sorgeix en l' àmbit de l'assegurança de responsabilitat civil i queda regulada a l'article 73 de la LCS; tant si la responsabilitat és contractual (danys o perjudicis que sorgeixen com a conseqüència d'un incompliment de contracte) o extra contractual (es realitza un fet que causa danys i perjudicis a un tercer, que no té perquè patir-ho i sempre que intervingui culpa o negligència).

Al nostre ordenament jurídic, aquesta acció neix amb la finalitat de rescabalar els danys que es produeixin dins de l'àmbit de l'assegurança de responsabilitat civil.
A nivell pràctic és una acció bastant rellevant, atès que l'assegurança de responsabilitat civil es troba en els últims temps present en molts aspectes de la vida, i per això pot ser un mitjà eficaç per a aconseguir la reparació del dany i/o perjudici que s'ha patit.

El perjudicat pot triar, per tant, quan vol interposar la reclamació. Si dirigir-se només contra el causant del dany, contra diversos (si n'hi ha més d'un), contra tots o contra l'assegurador. Sens perjudici de les accions que després puguin tenir lloc entre ells.

Qui pot exercir l'acció directa?

Les parts que poden exercir l'acció directa són: el perjudicat o els seus hereus (si com a conseqüència del mateix es pot desprendre que també han patit un dany). I la casuística pot ser variada.

A fi de donar llum, l'article 10.202 del  PETL diu "es considera que han patit un mal indemnitzable, en la mesura de la seva pèrdua de sosteniment, les persones que, com els familiars, el difunt havia mantingut o hauria mantingut si la mort no s'hagués produït".
En relació als hereus, el dret del perjudicat es transmet. Per la qual cosa passa a formar part del cabal hereditari, havent-se de considerar la referència a hereus segons la LCS com a sinònim de causahavent.

Què succeiria si hi hagués diversos responsables del mal i diverses asseguradores?

En aquest cas concret, l'acció directa podria interposar-se igualment i es produiria una situació de solidaritat entre elles.

Termini per interposar la reclamació judicial

Respecte als terminis per interposar la reclamació judicial, haurem de tenir en compte que si es tracta de responsabilitat contractual el termini serà de cinc anys. Mancant un termini especial, ens haurem de remetre al que indica l'article 1.964 del Codi Civil.

Autora: Esther Pérez, advocada del Col.lectiu Ronda des del 1988 i sòcia des del 1997, especialista en Dret de Danys, Dret de Successions i Dret d'assegurances i responsabilitat civil.