El Tribunal Suprem ha determinat que en els casos de col·lisió recíproca de vehicles on no és possible determinar a qui correspon la responsabilitat del sinistre, cadascun dels implicats haurà d’assumir la indemnització del 50% dels danys causats a l’altre vehicle.
El passat 29 de maig, la Sala Social del Tribunal Suprem, reunida en ple, va fixar doctrina sobre quina ha de ser la solució aplicable respecte com indemnitzar els danys causats per la col·lisió recíproca de vehicles en aquells casos en què no es pot determinar el grau de responsabilitat i culpa de cadascun dels conductors implicats. D’aquesta forma, el TS ha afirmat un criteri jurisprudencial sobre la interpretació que correspon fer de l’article 1 de la Llei de Responsabilitat Civil i Assegurança en la Circulació de Vehicles a Motor on, a diferència del que succeïa fins ara respecte els danys personals causats als ocupants de l’altre vehicle, encara restava per clarificar sòlidament la forma de rescabalament més adequada pels danys materials quan no es podia determinar amb precisió la responsabilitat dels conductors involucrats.
Segons estableix el Tribunal Suprem, quan cap dels dos conductors aconsegueixi provar la falta de culpa o negligència en els fets causants dels danys a l’altre vehicle, correspondrà que cadascun d’ells es faci càrrec i assumeixi la indemnització del 50% dels danys que afectin el vehicle de la contrapart.
Raona el Tribunal Suprem que el repartiment en idèntic percentatge resulta una solució més adient que qualsevol de les altres alternatives resolutòries que es plantejaven com ara, per exemple, que cada conductor aboni íntegrament els danys causats a l’altre vehicle o, en sentit contrari, que la culpabilitat quedi neutralitzada davant la impossibilitat de prova i, per tant, que ningú hagi d’indemnitzar l’altra part.
La diferència amb els danys personals
Al contrari del que succeeix amb la responsabilitat sobre els danys que afectin béns materials, on el principi que regeix és el de la responsabilitat civil extracontractual, quan ens referim als danys personals s’atorga prioritat a un principi diferent com és el de solidaritat amb les víctimes d’accidents de circulació. O el que és el mateix, els danys soferts per persones només quedaran sense compensació quan es pugui determinar amb precisió que la culpabilitat del fet és atribuïble en exclusiva a la pròpia víctima o a la concurrència de força major aliena a la conducció o al funcionament del vehicle. En aquest escenari, i ja des de l’any 2012, el Tribunal Suprem ha vingut sostenint reiteradament que en cas que no es pugui determinar el grau de culpa de cada conductor en l’accident que ha provocat les lesions a indemnitzar, s’aplicarà la denominada «doctrina de les indemnitzacions creuades» que estableix que cada conductor respondrà per la totalitat del danys personals causats als ocupants de l’altre vehicle. Al contrari, la indemnització corresponent pels danys personals s’imposarà de forma proporcional quan es pugui determinar inequívocament el percentatge concret de responsabilitat de cada conductor i la seva incidència en l’accident.
Com dèiem, però, pels que fa als danys sobre béns materials no s’aplica el principi de solidaritat sinó el de culpa o negligència del conductor causant. I la norma vigent estableix que es dona una inversió de la càrrega de la prova, és a dir, que correspon a cadascun dels conductors demostrar la pròpia absència de responsabilitat en l’origen del sinistre.
És per això que davant la circumstància de no poder acreditar qui és culpable del dany sofert, el Tribunal Suprem ha desestimat per inadequades les solucions anteriorment esmentades consistents a imposar a cadascun dels conductors l’obligació d’abonar íntegrament els danys soferts per l’altre vehicle o, en sentit contrari, privar a tots els implicats del dret a ser indemnitzats, doncs en qualsevol d’aquestes dos casos, s’estaria perjudicant al conductor que, malgrat no haver-ho pogut demostrar, estigui exempt de culpa.
Davant aquesta circumstància i atesa la impossibilitat d’assenyalar el conductor responsable per culpa o negligència, el Tribunal Suprem opta per una solució salomònica que ha esdevingut el criteri que han d’aplicar els tribunals per interpretar aquest tipus de situacions.
