El Tribunal Suprem estableix que l’abonament continuat de salari sense cotitzar a la Seguretat Social ni tributar (‘en negre’) justifica l’extinció indemnitzada de la relació laboral a instàncies del treballador/a en considerar-ho un incompliment greu de les obligacions empresarials.
Els treballadors i treballadores que de forma continuada i sostinguda en el temps han vingut percebent una part del seu salari fora de nòmina i sense cotització a la Seguretat Social -allò que familiarment coneixem com cobrar en negre- tenen dret a instar la resolució indemnitzada del seu contracte i accedir a la situació legal de desocupació. Segons una nota publicada pel departament de comunicació del Consell General del Poder Judicial, la Sala IV Social del Tribunal Suprem considera que el pagament d’una part de les retribucions sense declarar-ho a la Seguretat Social i l’Hisenda Pública resulta no tan sols «una conducta administrativament sancionable» sinó també un evident perjudici pel treballador afectat atès que «la majoria de les prestacions econòmiques es calculen en funció d’allò cotitzat prèviament» sense oblidar, remarca la nota, que «aquest perjudici projecta també els seus efectes sobre eventuals recàrrecs de prestacions o prestacions a càrrec del Fons de Garantia Salarial, entre d’altres».
Incompliment empresarial greu
A criteri del Tribunal Suprem, el pagament no documentat de salari per sostreure’s a l’obligació de cotització i tributació suposa, en tant que perjudicial pel treballador, un dels incompliments empresarials greus que l’Estatut dels Treballadors assenyala en el seu article 50 com a «justa causa per la qual el treballador pot sol·licitar l’extinció del contracte». En aquest cas, la conseqüència de la resolució del contracte per iniciativa del treballador comporta el dret a percebre la indemnització corresponent a un acomiadament improcedent i l’accés a la situació legal de desocupació, amb el cobrament, si s’escau, de la corresponent prestació.
D’aquesta forma, l’Alt Tribunal revoca les conclusions del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia (TSJA) en el cas analitzat, que és el de tres treballadors ocupats des de l’any 1993 i 1997 com a peons agrícoles amb contractes fixes discontinus. Malgrat acreditar-se que tots tres treballadors cobraven «una quantitat en nòmina i una altra en sobre» i que «en finalitzar cada període de treball, l’empresa emetia uns documents de quitança que després no es cobraven», el tribunal andalús raonava que l’article 50 de l’Estatut dels Treballadors habilita l’extinció per voluntat del treballador només quan l’incompliment empresarial es refereix a les obligacions de l’empresa respecte el seu empleat i no pas com a conseqüència de qualsevol actitud o actuació il·lícita d’aquesta, sens perjudici que pugui ser sancionable. És a dir, el TSJA considerava que el pagament en negre no representava un perjudici directe pel treballador. Un criteri que, com ja hem vist, no és compartit pel Tribunal Suprem que, en sentit contrari, afirma que «l'ocultació documental d'una part del salari en el decurs d'un període molt dilatat; l'incompliment del deure de cotitzar a la Seguretat Social d'acord amb el previst legalment; i l'obtenció de documents de liquidació signats però que no s'abonen, són clares manifestacions de greu incompliment de les obligacions empresarials respecte dels seus demandants"
Extinció per voluntat del treballador/a
Aquesta nova sentència del Tribunal Suprem contribueix a definir l’abast de l’esmentat article 50 ET que assenyala les causes que justifiquen la resolució indemnitzada del contracte a instàncies del propi treballador. Els dos primers punts de l’article expliciten, respectivament, que es pot resoldre el contracte quan l’empresa insti modificacions substancials de les condicions de treball incomplint les disposicions de l’article 41 ET o en detriment de la dignitat del treballador i en situacions de manca o endarreriments continuats en el pagament del salari acordat.
El tercer punt de l’article resulta, però, menys explícit, doncs justifica l’extinció per «qualsevol altre incompliment greu de les obligacions de l’empresari, tret de supòsits de força major». Un redactat molt més obert a la interpretació que explica les conclusions oposades assolides pel Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia i el Tribunal Suprem.
