Què són les targetes revolving? Com funcionen? Quin problema tenen? Què vol dir que puguin ser una pràctica usurera? Fins on es pot reclamar? Què vol dir que es pot demanar la seva nul·litat? Et responem qüestions bàsiques.
Què són les targetes revolving?
Són unes targetes de crèdit que funcionen de forma similar a una pòlissa de crèdit. En el moment de contractar-la, ens permet pagar o disposar d'una determinada quantitat fins al límit de crèdit establert. A mesura que accedim a aquests diners, es redueix la quantitat de la qual podem disposar mentre que amb cada liquidació de quota, suposadament s’hauria de reposar els diners que tenim a disposició. Està pensada com a modalitat de préstec al consum i habitualment s’ha comercialitzat per fer compres d’una certa importància.
Quin és el problema amb aquestes targetes?
Allò que les entitats financeres han fet servir com a principal esquer comercial: la possibilitat de retornar els diners de què disposem a través de còmodes quotes fixes mensuals. Però no és així, ja que si aquesta quota no és suficient per cobrir la quantitat que realment correspondria abonar, genera nou deute i nous interessos. Interessos que a més en la majoria de casos se situen entre un 22% i un 28% TAE, molt per sobre del que es considerara.
Sabreu que teniu una targeta revolving si disposeu d'un crèdit on no et clarifiquen el sistema d'amortització i sense que disminueixi el capital pendent de retornar. (Òscar Serrano, advocat especialista en dret bancari)
Per què els tribunals consideren aquests interessos com a «usura»?
Són nombroses les sentències judicials que han condemnat a diferents entitats pel caràcter abusiu i usurari de les targetes revolving que comercialitzen. La legislació espanyola prohibeix la usura a través de la coneguda com a Llei Azcárate, que data de 1908. Bàsicament, diem que estem davant d’una pràctica usurària quan a un préstec se li aplica un interès notablement superior al normal del diner i manifestament desproporcionat amb les circumstàncies del cas. El principal barem per determinar quan estem davant d'un "interès desproporcionat" el trobem comparant l'interès mitjà ordinari dels crèdits al consum i els préstecs concertats amb entitats financeres en el mateix any. Aquesta dada la publica anualment el Banc d'Espanya i, de forma habitual, se situa al voltant del 10%.
Manca d’informació i consentiment
El tipus d’interès desproporcionat que s’apliquen a aquests crèdits no ha estat l’únic motiu de retret a les entitats per part dels tribunals. Aquestes targetes s’han comercialitzat sota la falsa aparença d’una fàcil modalitat de finançament de la compra però amb agressives campanyes de porta freda, sense facilitar informació suficient sobre la veritable naturalesa del producte. De fet, en moltíssims casos, el titular de la targeta ni tan sols arriba mai a signar un contracte sinó que es limita a omplir una "sol·licitud" i rebre posteriorment la targeta.
Fins quan es pot reclamar?
Podem reclamar la nul·litat per usura en qualsevol moment mentre el crèdit es trobi vigent mentre que, per contra, la nul·litat per raó de la manca de transparència, informació i consentiment té un termini de prescripció de 4 anys a comptar des del darrer pagament.
Quines són les conseqüències de la nul·litat?
La nul·litat de la clàusula referida al tipus d'interès remuneratori comporta que el préstec queda sense interès. És a dir, que seguirem estant obligats a retornar el capital del que haguem disposat efectivament però sense abonar cap quantitat addicional en concepte d'interessos o, fins i tot, recuperant les quantitats indegudament abonades.
Si ets una persona afectada i vols més informació ens pots contactar omplint el següent formulari.Som especialistes en dret bancari i podem ajudar-te.