S'ha de tenir en consideració la pensió de Gran Invalidesa/Incapacitat Permanent Absoluta percebuda per la parella difunt a efectes de determinar la dependència econòmica per accedir a la pensió de viudetat de les parelles de fet? La resposta és si. Analitzem una recent sentència que així ho determina.
La recent sentència del Jutjat Social 32 de Barcelona dóna la raó a la viuda i considera que la Gran Invalidesa que percebia el difunt s'ha de tenir en compte a efectes de determinar quins eren els ingressos de cada un dels membres de la Unitat Familiar en l'any natural anterior a la mort del treballador.
La rellevància de la sentència 342/2021 del JS32, segons l'advocat del Col·lectiu Ronda que ha defensat la treballadora, Oriol Arechinolaza, rau en el fet que contraresta una interpretació extremadament restrictiva de l'article 221 de la LGSS regulador de la pensió de viudetat de les parelles de fet.
L'Entitat Gestora defensava que en tractar-se, la Gran Invalidesa, d'una prestació exempta de tributació en aplicació de la legislació tributària no havia de ser tinguda en compte per tal de determinar els ingressos de la Unitat Familiar. No obstant això, aquesta part va defensar que sí que ha de tenir en consideració la prestació, ja que:
1.- Es tracta d'una quantitat que de forma efectiva ha ingressat a la Unitat Familiar, que incideix en la "dependència econòmica" d'un membre de la parella de fet vers l'altre.
2.- El fet que la prestació de Gran Invalidesa/IPA sigui una renta exempta a efectes de tributació és una opció legislativa, que no desnaturalitza el seu caràcter de renda efectivament percebuda per part del treballador.
La jutgessa en instància fa seu el raonament realitzat per la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que en sentència de 12/12/2019 ja va considerar que la prestació d'Incapacitat Permanent i Absoluta percebuda pel treballador s'ha de tenir en consideració a efectes de determinar el grau de dependència econòmica, ja que es tracta, d'un efectiu ingrés que percep la Unitat Familiar.
Finalment, considerem convenient puntualitzar que la pràctica realitzada per l'Entitat Gestora entenem que implicava una discriminació indirecta per raó de gènere ja que la majoria de perceptores de les prestacions de viudetat són dones, i una interpretació restrictiva del precepte, com la que s'ha donat en el present cas, comporta una major dificultat de l'accés de les dones a les prestacions.
