Parlem d’usura quan a un préstec o crèdit, sigui quina sigui la seva modalitat i tipologia, se li apliquen uns interessos «manifestament desproporcionats» o «notablement superior al normal del diner».

Aquests tipus d’interès injustificadament tan elevats estan prohibits per llei amb la conseqüència que resulten nuls.

Quan es determina que un crèdit o préstec al consum aplica uns interessos susceptibles de ser considerats usura, la conseqüència és que aquests interessos es consideren nuls i deixen de ser d’aplicació. D’aquesta forma, la persona afectada continua obligada a retornar els diners que va sol·licitar però només aquests diners, no pas els interessos. Tot allò abonat al llarg del temps en concepte d’interessos ens ha de ser retornat.

La llei no estableix amb precisió un criteri per determinar que un tipus d’interès és desproporcionat o notablement superior al normal però els tribunals acostumen a considerar usurari qualsevol  tipus d’interès que superi en almenys 3 punts percentuals el tipus d’interès mitjà aplicat al conjunt de les operacions referents a la mateixa modalitat de crèdit al consum. Pot semblar complicat però, en realitat, no ho és gens. El Banc d’Espanya publica periòdicament la dada de quin és aquest tipus d’interès mitjà aplicat per les entitats a cadascuna de les modalitats de crèdit. Ho fa en un portal web de lliure accés que tothom pot consultar i que trobareu en aquest enllaç.  Fent servir aquesta eina, podeu comprovar que, per exemple, al juliol de 2021 el tipus d’interès mitjà aplicat a les targetes revolving era del 17,81 % mentre que en el cas dels crèdits al consum amb terminis d’entre 1 i 5 anys, l’interès era del 7,42.

En aquests dos casos esmentats a mode d’exemple, l’interès normal del diner seria, respectivament, el 17,81% per a les targetes revolving i el 7,42 als crèdits al consum a retornar en un temps màxim de 5 anys. Per tant, si al juliol de 2021 haguéssim contractat una targeta revolving amb un interès del 22% o un crèdit amb un 12%, estaríem més que probablement davant dos casos d’usura. 

Com esmentàvem al principi, el terme usura es relaciona àmpliament amb les targetes revolving, que apliquen de forma habitual interessos per sobre del 20% rere el parany de la suposada facilitat per retornar els diners dels quals disposem a través de quotes molt reduïdes. Però els interessos abusius estan presents en molts tipus diferents de préstecs i crèdits al consum. Per exemple, una modalitat especialment castigada per les pràctiques abusives són els préstecs oferts per empreses financeres per adquirir un cotxe -sovint amb l’esquer d’oferir un important descompte sobre el preu final si s’opta per aquesta modalitat de pagament- amaguen en moltes ocasions l’obligació d’abonar elevadíssims interessos que no només superen abastament el descompte ofert sinó que acaben incrementant molt el preu final del vehicle.

A continuació us expliquem breument com diferenciar i quines són les característiques d’aquests diferents productes financers.

Targetes revolving: Aquestes targetes ens permeten pagar o disposar d'una determinada quantitat fins al límit de crèdit establert en el moment de contractar-la. A mesura que accedim a aquests diners, es redueix la quantitat de la qual podem disposar mentre que amb cada liquidació de quota s’hauria de reposar els diners que tenim a disposició.

Entitats financeres i grans cadenes comercials han ofert massivament aquestes targetes, sovint com a forma de finançament de compres d’una certa importància econòmica, fent servir com a principal atractiu comercial la possibilitat de retornar els diners dels quals disposem a través de quotes mensuals molt baixes. Però aquestes quotes reduïdes poden ser un veritable parany: quan la quota és molt baixa no sempre és suficient per cobrir els enormes interessos que s’apliquen (de mitjana, al voltant del 20%) i per tant, el nostre deute pot no arribar mai a disminuir o desaparèixer sinó que es va incrementant amb el temps fins el punt d’esdevenir impossible de liquidar.

Préstecs personals i crèdits: tot i que ambdós termes es fan servir sovint com a sinònims, en realitat no ho són. Amb un préstec, rebrem els diners sol·licitats d’una sola vegada a l’inici del contracte i els haurem de retornar en els terminis fixats. Per contra, en el cas d’un crèdit podrem anar disposant dels diners en el moment i en la quantitat que vulguem fins al límit màxim que s’hagi establert.

 En els préstecs, els interessos es calculen sobre la base de la totalitat dels diners que ens han deixat mentre que en els crèdits només s’apliquen interessos sobre el capital del qual hem disposat de forma efectiva i no pas sobre la totalitat dels diners que l’entitat ha posat a la nostra disposició.

Una modalitat de crèdit en concret, la dels crèdits al consum vinculats a l’adquisició de béns o serveis, està regulada per una llei específica que atorga un grau reforçat de protecció als clients sempre i quan l’import del crèdit se situï entre un mínim de 200 euros i un màxim de 75.000. Aquesta protecció reforçada té a veure, bàsicament, amb una major exigència de informació, claredat i transparència a les entitats sobre les condicions i característiques del crèdit contractat. La manca de transparència també suposaria, com els interessos abusius, la nul·litat del contracte.

Com abans esmentàvem, a la pàgina web del Banc d’Espanya podeu consultar quin és el tipus d’interès mitjà de la nostra modalitat de crèdit en el moment de contractar-lo. Si els interessos que se’ns apliquen són més elevats, molt probablement podem reclamar i recuperar tots els diners que hem abonat de més.