El nou decret-llei de mesures adicionals en matèria laboral incorpora un seguit de noves disposicions que, malauradament, estan lluny de justificar els anuncis fets en el sentit que es prohibirien els acomiadaments derivats de la crisi del coronavius
Amb posterioritat a la roda de premsa oferta per l'executiu per presentar el contingut dels acords assolits pel consell de ministres del passat dia 27 de març, el propi govern va impulsar a les xarxes socials el hashtag #ProhibidoDespedir per promocionar la decisió adoptada, suposament, de prohibir els acomiadaments que tinguessin causa en la situació generada per l'expansió del coronavirus. És a dir, els acomiadaments o les extincions de contracte que es fonamentessin en les causes de força major o en causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció derivades de la suspensió obligatòria de l'activitat en determinats sectors o de l'impacte sobre les empreses d'altres sectors de les conseqüències derivades de la pròpia suspensió i daltres mesures com ara les restriccions obligatòries a la mobilitat.
Malauradament, de la lectura del RD-Llei 9/2020 publicat a BOE no resulta diàfana la justificació del concepte “prohibit acomiadar” per descriure les mesures aprovades.
Veritablement s'ha prohibit acomiadar?
L'article 2 del RD especifica que ni les causes de força major ni les d'ordre tècnic, econòmic, organtitzatives o de producció que es van assenyalar com a justificatives per a la suspensió de contractes o la reducció de jornades es podran esgrimir per justificar acomiadaments o extincions de contractes.
Malgrat aquesta prohibició, el redactat del RD no incorpora quina serà la conseqüència jurídica en cas que efectivament una empresa decideixi acomiadar. La prohibició significarà que no es podrà entendre justificat l’acomiadament, però implicarà necessàriament el manteniment del lloc de treball? Per tal que fos així, la mesura hauria d'haver especificat que aquests acomiadament es considerarien NULS i comportarien l'obligació per a les empreses de readmissió en el lloc de treball de la persona acomiadada i abonament de les prestacions salarials deixades de percebre entre el moment de l'extinció i l'efectiva reincorporació. Però no ho fa. I en no fer-ho, la injustificació de l’extinció pot donar a interpretacions que entenguin que ha de qualificar-se l'acomiadament com a improcedent, amb obligació empresarial d'abonar una indemntizació equivalent a 33 dies de salari per any treballat amb un topall màxim de 24 mensualitats, però sense deure de manteniment del lloc de treball. Tot i així, malgrat la inconcreció de la disposició aprovada, considerem que la nul·litat de les extincions és una proposta jurídicament defensable en aquells casos en què els acomiadaments o les mesures imposades es realitzin vulnerant drets o amb pràctiques coercitives de les empreses, o bé quan la decisió empresarial suposi un frau de llei o un abús de dret.
S'han prorrogat els contractes temporals?
Sobre aquesta qüestió també convé matissar en línia amb la resposta de la pregunta anterior les informacions que han anat apareixent als mitjans de comunicació o, fins i tot, les declaracions del propis membres del govern.
El RD diu que aquells contractes temporals, incloent-hi els formatius, de relleu o d'interinitat, que se suspenguin veuran interromput el còmput de la durada dels contractes i del períodes de referència com, per exemple, el període de prova.
Aquesta és una mesura lògica, doncs fins ara, els contractes temporals afectats per un ERTO o una suspensió no veien perllongada la seva durada i, per tant, en cas que el contracte expirés mentre es trobava en situació de suspensió, aquest dequeia i la persona passava a trobar-se en situació legal de desocupació. Ara bé, i de la mateixa forma que abans assenyalàvem en relació als acomiadaments, la disposició no estableix cap obligació taxativa d'incorporar aquests contractes temporals als procediments de suspensió que puguin desenvolupar les empreses.
Des de la nostra cooperativa defensem que en el cas de les empreses que realitzin suspensions de contractes però, al mateix temps, extingeixin contractes temporals, aquestes extincions prematures haurien de tenir la consideració d'acomiadaments nuls en contenir una discriminació per raó de temporalitat, actuació especialment proscrita per la normativa comunitària. Aquesta, però, és una consideració que no deriva de les noves mesures del govern, que es limiten a perllongar el termini dels contractes temporals mentre es trobin en situació de suspensió, sense afegir consideracions adicionals respecte la seva finalització.
Acomiadaments i suspensions al sector sanitari
En el sector sanitari i en els establiments dedicats a la cura de gent gran i persones discapacitades o dependents s'estableix l'obligació de manteniment de l'activitat, tant per a empreses privades com públiques. Ara bé, tampoc això es tradueix en una prohibició absoluta de suspensions de contracte, limitant-se a recordar que qualsevol alteració de o reducció de l'activitat haurà de comptar amb el vistiplau de les autoritats competents.
Durada dels Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO)
Els ERTOS presentats a l'empara de les causes relacionades amb la crisi del coronavirus no podran perllongar-se més enllà del període assenyalat com a estat d'alarma sanitària, incloent-hi les possibles pròrrogues que sobre aquesta situació excepcional es puguin aplicar.
El decret especifica que aquesta durada màxima s'aplicarà tant als ERTOS que obtinguin resolució de l'autoritat laboral com aquells aprovats per silenci administratiu i al marge de quina fos la petició de la pròpia empresa o en quins termes es presentés.
Accés a la prestació d'atur
Sobre aquest punt, que tants i tants dubtes ha generat entre els treballadors i les treballadores afectades, el reial decret reitera les instruccions que des de fa dies publicita el propi SEPE en el sentit que correspon a les empreses que apliquin expedients de suspensió o reducció de jornada comunicar-ho a l'entitat gestora per tal que aquesta tramiti el cobrament de la prestació d'atur per part dels treballadors afectats.
Cobrament indegut de prestacions i sancions a les empreses
El decret incorpora ua nova mesura destinada a intentar dissuadir les empreses de presentar ERTOS que no tinguin causa veritablement justificada. En aquest sentit s'especifica que, a banda del règim sancionador aplicable a la transmissió d'informació falsa o incorrecta, cas que se sol·licitin “mesures de regulació de l'ocupació” sense causa o vinculació amb les circumstàncies emparadas en les mesures excepcionals aprovades, les empreses hauran de restituir l'import de les prestacions d'atur percebudes pels treballadors ingressant-les a l'entitat gestora. Aquesta restitució es farà deduïnt dels salaris deixats de percebre la quantitat corresponent a la prestació de desocupació fins al límit màxim de la suma d'aquests salaris.
