La Llei del Tercer Sector, un pas endavant per enfortir les entitats socials
L'existència d'un teixit associatiu i social actiu és un dels pilars fonamentals d’una societat avançada. No obstant això, la bona voluntat i la solidaritat no són suficients si no estan emparades per un marc que proporcioni seguretat, recursos i reconeixement a totes aquestes entitats que vetllen pel benestar de la ciutadania. Amb la publicació de la Llei 6/2026 es fa un pas endavant decisiu per dotar el tercer sector social d'una estructura normativa que no només el posa en valor, sinó que l'enforteix com a actor indispensable del sistema públic i com a peça clau de la cohesió social.
Un reconeixement jurídic sense precedents
L'objectiu principal d'aquesta llei transcendeix la simple intenció d'ajudar les entitats. La norma neix per regular el règim jurídic del tercer sector social amb una finalitat clara: garantir els drets socials de la ciutadania.
Aquest canvi d’enfocament és crucial des d'una perspectiva de polítiques públiques, ja que eleva el Tercer Sector de la categoria de "col·laborador contingent" a la d'actor estructural del sistema públic. En dotar el sector d'un marc jurídic propi, es transforma la col·laboració social d'una qüestió de voluntat política en una obligació legal estructurada, blindant la seva funció social i garantint una major estabilitat institucional. La Llei doncs reconeix la funció de les entitats en els diferents àmbits d’intervenció i estableix nous instruments de col·laboració amb les administracions públiques.
La urgència social i la necessitat d'aquest marc normatiu s'han traduït en una entrada en vigor immediata després de la seva tramitació.
La diversitat d'actors sota un marc normatiu compartit
La llei reconeix la pluralitat i la riquesa del sector, integrant sota una mateixa regulació un ventall divers d'entitats que operen al territori català. Aquesta definició d'un ecosistema social cohesionat permet una interlocució més clara amb l'Administració. Les entitats recollides per la norma són:
- Associacions.
- Fundacions.
- Cooperatives d’iniciativa social.
- Empreses d’inserció.
- Altres entitats sense ànim de lucre.
Aquesta inclusió garanteix que, independentment de la seva forma jurídica, totes les entitats que treballen per l'interès general i la inclusió social comparteixin un mateix reconeixement i uns objectius comuns de transformació.
El binomi col·laboració-transparència
El reconeixement del dret de les entitats a participar en l’elaboració de polítiques públiques i en els processos de decisió vinculats al seu àmbit d’actuació. La llei vol reforçar la participació activa del tercer sector en el disseny, seguiment i avaluació de les polítiques públiques d’atenció a les persones en situació de vulnerabilitat, així com consolidar una relació d’interlocució estable i de corresponsabilitat amb les administracions públiques.
La nova dinàmica que estableix la Llei 6/2026 entre les administracions públiques i el tercer sector es basa en la corresponsabilitat en la provisió de serveis socials de responsabilitat pública. La norma fomenta la col·laboració, però la vincula estrictament a l'autonomia de gestió i a una rendició de comptes rigorosa. Aquest binomi assegura que la cooperació publicoprivada es realitzi sota principis de qualitat i sostenibilitat, on la transparència no és una opció, sinó un requisit de funcionament.
La nova llei també reforça els mecanismes de col·laboració entre l’Administració i el tercer sector, especialment a través de fórmules com l’acció concertada social i la gestió delegada, amb l’objectiu de garantir serveis de qualitat i una resposta més propera a les necessitats de la ciutadania.
En aquest sentit, el text estableix la concertació social com la forma preferent de relació amb les administracions, tot i que la regulació específica dels instruments de provisió de serveis socials es desenvoluparà en la futura llei impulsada pel Departament de Drets Socials i Inclusió.
L'exigència de condicions laborals dignes
Un dels punts més rellevants d'aquesta legislació és la seva mirada cap a l'interior de les organitzacions. La llei estableix l'obligació de garantir condicions laborals dignes per als professionals del sector, entenent que la qualitat del servei a l'usuari és inseparable de la qualitat del treball de qui el presta.
A més, la norma fa un èmfasi especial en la funció exemplaritzant del sector: s'ha de fomentar activament la inclusió laboral de persones amb discapacitat o en situació de risc d'exclusió social. Això obliga les entitats a mantenir una coherència total entre els seus valors fundacionals i la seva pràctica diària com a ocupadores.
Un marc de seguretat i recursos
La Llei 6/2026 no és només un document administratiu; és una eina dissenyada per aprofundir en la cohesió social i millorar la qualitat dels serveis públics a Catalunya. En regular el paper del tercer sector, s'assegura que l'atenció als col·lectius més vulnerables es realitzi sota un marc de seguretat jurídica i exigència professional.
El tercer sector social arriba actualment a més de dos milions de persones a Catalunya (una de cada quatre) gràcies a una xarxa formada per més de 120.000 professionals i més de mig milió de persones voluntàries.