Llei de la Segona Oportunitat

Com puc saldar les meves obligacions econòmiques?

El primer requisit exigible és que la persona amb obligacions econòmiques actuï de bona fe. És a dir, que el nostre historial creditici permeti comprovar que hem estat bons pagadors mentre ens ha estat possible, però que en aquests moments afrontem una situació adversa que no ens permet fer front als pagaments.
Això inclou també el fet de no tenir un historial previ de sancions administratives per infraccions tributàries o relacionades amb impagaments en l’àmbit social (deixar d’abonar salaris, per exemple), proporcionar informació falsa o enganyosa sobre la nostra situació financera o, entre altres conductes, adoptar una actitud temerària, com podria ser contreure noves obligacions financeres mentre es tramita el procediment per acollir-se als beneficis d’aquesta llei.
 

¿Totes les obligacions financeres es poden exonerar?

No. Algunes obligacions en queden explícitament excloses. És el cas, per exemple, dels compromisos econòmics amb Hisenda i la Seguretat Social que superin els 7.500 euros, dels derivats de l’obligació d’abonar una pensió d’aliments, de les obligacions salarials o de les relacionades amb una responsabilitat civil extracontractual o amb la comissió d’un delicte. També se n’exclouen els compromisos hipotecaris i els impagaments de crèdits amb garantia real.
Aquestes són, com dèiem, les obligacions financeres que no queden cobertes per la Llei de la Segona Oportunitat. Qualsevol altre deute o supòsit d’impagament és susceptible de poder-se incloure en la nostra sol·licitud.

 

Quin és el procediment per acollir-se a la Llei de la Segona Oportunitat?

Es tracta d’un procediment judicial en què hem de comptar obligatòriament amb l’acompanyament d’un advocat o advocada i d’un procurador o procuradora, que poden ser d’ofici quan s’acrediti insuficiència de rendes.
Es presenta una sol·licitud davant del Jutjat Mercantil en la qual ha de constar, de la manera més detallada possible, tota la informació relativa a la nostra situació econòmica personal i al volum i la naturalesa de les obligacions financeres. Per obtenir tota la documentació necessària, és molt aconsellable disposar del certificat digital per poder sol·licitar-la per via telemàtica sempre que sigui possible.
Un cop tramitada la sol·licitud, s’iniciarà pròpiament la fase judicial, que serà molt diferent en funció de si la persona té béns o no.
 

Si la persona NO té béns

Es tracta d’un procediment que pot arribar a ser senzill si cap dels creditors s’hi oposa. Serà el jutjat qui haurà de valorar la capacitat de pagament de la persona que sol·licita acollir-se a la Llei de la Segona Oportunitat i quines són les obligacions que quedaran exonerades del pagament.
Tanmateix, com dèiem, és possible que algun dels creditors s’hi oposi i sol·liciti la intervenció d’un administrador o administradora concursal. En aquest cas, i mentre duri el procés, podríem veure limitada la capacitat per gestionar els nostres propis recursos.
 

En cas que la persona sigui titular de béns

Si la persona sol·licitant és propietària de béns (immobles, vehicles...) hi ha diferents possibilitats relacionades amb dues qüestions bàsiques: que la persona estigui disposada o no a liquidar aquests actius per alliberar-se de les obligacions financeres i que el valor d’aquests actius sigui suficient per cobrir-les.
Sobre aquesta qüestió, és important tenir present que, si el valor d’aquests actius és reduït o si hi ha càrregues que hi pesen per un import superior al seu valor real (per exemple, una hipoteca), s’entendrà que la persona no té béns.
Si la persona vol mantenir actius com, per exemple, l’habitatge habitual, té la possibilitat de sol·licitar la cancel·lació d’una part dels seus compromisos financers i fer front al pagament de les quantitats que encara quedin pendents mitjançant un pla de pagaments. Tanmateix, l’aprovació d’aquest pla requereix l’acceptació dels diferents creditors.
Si no l’accepten, el més probable és que les persones titulars d’actius hagin d’optar per la liquidació del patrimoni, habitualment amb la intervenció d’un administrador o administradora concursal. En aquest cas, les obligacions financeres que encara quedin pendents després de la venda del patrimoni seran les que siguin objecte d’exoneració per part del jutjat.

 

Quina durada té el procediment de la Llei de la Segona Oportunitat?

La durada pot ser molt variable en funció de diversos factors com, per exemple, el volum de compromisos financers que calgui considerar, la complexitat del cas, el nombre de béns que se sotmetin a un eventual procés de liquidació o, molt important, el grau de saturació que afecti el jutjat encarregat de tramitar el nostre cas.
De manera més o menys general, es podria dir que l’habitual és que el procés en conjunt duri un mínim de 6 mesos i fins a un màxim de 18 mesos, que és el límit màxim fixat per la mateixa llei per a la tramitació del procediment.
En qualsevol cas, és important recordar que mentre duri el procediment estarem «protegits» i no se’ns podran continuar reclamant els compromisos financers insatisfets ni instar l’embargament dels nostres béns. Per tant, com a mínim, gaudirem d’una petita treva fins a la resolució del nostre expedient.

 

Quines són les principals conseqüències d’acollir-se a la Llei de la Segona Oportunitat?

La més important, evidentment, és accedir a la possibilitat de cancel·lar la totalitat de les nostres obligacions financeres per superar una situació d’insolvència greu o de fallida, en alguns casos, tal com hem vist, sense necessitat de perdre la totalitat del nostre patrimoni, especialment l’habitatge familiar.
I, en relació amb aquest fet, una altra conseqüència no menys important: sortir de manera immediata dels fitxers de morositat i dels registres de risc financer un cop el jutjat dicti la interlocutòria que confirmi la cancel·lació dels compromisos econòmics.
Ara bé, també hem de tenir present que els creditors poden sol·licitar la revisió de l’exoneració de les obligacions financeres durant un període de cinc anys si hi ha indicis que la persona no va actuar de bona fe (ocultant informació durant el procediment o falsejant-la) o si canvia de manera significativa la situació econòmica de la persona sol·licitant i no ho comunica, tal com podria passar si rebem una herència o guanyem un premi econòmic important.