El 3 de setembre entra en vigor la Llei 8/2021 que pretén afavorir la protecció de les persones amb discapacitats per a l’exercici autònom de la seva capacitat jurídica, promovent el recurs a les figures de suport i el respecte a la voluntat en substitució al paradigma actual basat en la modificació de la capacitat i la privació de drets.
Les persones que pateixen discapacitats poden requerir de suports i ajuts per a l’exercici de la seva capacitat jurídica o el que és el mateix, pel gaudi autònom i lliure de drets i responsabilitats. Afavorir l’ús de les figures legals de suport i deixar enrere l’actual situació, en què davant aquestes dificultats la solució recurrent acaba sent la declaració d’incapacitat i la conseqüent pèrdua de drets, són els principals objectius de la Llei 8/2021, anomenada de reforma de la legislació civil i processal pel recolzament de les persones amb discapacitat.
La norma es va aprovar el passat 2 de juny i entrarà definitivament en vigor a partir del proper 3 de setembre de 2021, constituint un notabílissim canvi de rumb que apropa l’ordenament jurídic estatal a l’esperit de la Convenció Internacional sobre Drets de les Persones amb Discapacitat, aprovada a Nova York el 13 de desembre de 2006 i ratificada per l’Estat espanyol dos anys més tard, al 2008.
L’article 12 de l’esmentada Convenció proclama el dret de les persones amb discapacitat a accedir i disposar de la seva capacitat jurídica en plena igualtat de condicions amb la resta de la ciutadania i obliga els Estats signants, entre ells Espanya, a adoptar les mesures necessàries per tal d’oferir tot el suport que aquestes persones pugin requerir en l’exercici de la seva capacitat jurídica. Malauradament, però, ni la legislació espanyola fins ara vigent ni la pràctica de la majoria d’operadors jurídics implicats en aquest tipus de situacions no han semblat adherir-se (i ni tan sols apropar-se) al contingut d’una Convenció ratificada però abastament ignorada. En aquest sentit, la nova llei en vigor a partir de setembre pretén acabar amb un sistema on la norma no ha estat el recolzament a la voluntat de la persona discapacitada sinó la substitució d’aquesta en els processos de decisió respecte les qüestions que les afecten directament. És per això, tal i com ara anirem veient amb major detall, que la norma elimina la incapacitació, la potestat parental rehabilitada o les tuteles per a majors d’edat -totes elles representatives del recurs a la substitució de les persones discapacitades en l’exercici de la voluntat- i promou l’adopció de mesures voluntàries, prenent en consideració el propi criteri i les preferències de la persona que necessita de suport per exercir els seus drets.
De la modificació de la capacitat d’obrar a les figures assistencials
Segurament, la principal novetat que aporta la norma que entrarà en vigor el proper setembre és el definitiu desterrament de l’ordenament jurídic de les declaracions d’incapacitació i la privació de drets a les persones discapacitades. Cal tenir present que a Catalunya més de 25.000 persones cada any se sotmetien a aquest tipus de procediments judicials de modificació de la capacitat d’obrar que en més d’un 90% dels casos concloïen amb resolucions que suprimien en major o menor grau la potestat d’aquestes persones per autogovernar-se i adoptar les pròpies decisions.
La Llei 8/2021 pretén substituir aquest model basat en la fixació de límits a l’autonomia de les persones amb discapacitat per un de nou fonamentat en una identificació precisa de quines són les necessitats concretes de la persona amb dificultats per auto governar-se en un o més aspectes de la seva vida. D’aquesta forma, es volen establir els suports necessaris, potenciant els sistemes que permeten a la persona amb discapacitat poder manifestar la seva voluntat, prioritzant-los davant els mecanismes judicials que si bé reformats seran necessaris per seguir establint figures com la curatela. Per tant, allà on abans trobàvem privacions de drets aplicats de forma extensiva, ara existeixen noves facilitats per fer allò que des de la nostra cooperativa hem volgut anomenar, per fer-ho entenedor, com «vestits a mida», és a dir, una provisió de suports es la qual es pugui establir, comptant amb el criteri de la pròpia persona discapacitada, quins són els àmbits on aquesta pot experimentar dificultats per a l’exercici dels seus drets i quines són les figures de suport que poden resultar més adients per solucionar o minimitzar aquestes dificultats concretes. Així, la persona que ho necessiti pot tenir el suport que requereix i accedir a mecanismes de protecció per evitar accions que puguin perjudicar-la però sense veure’s privat de llibertat i autonomia per adoptar altres tipus de decisions que afectin, per exemple, la seva esfera personal o patrimonial.
Figures i mesures de recolzament
Com abans anticipàvem, la nova norma elimina del nostre ordenament jurídic la pàtria potestat prorrogada i la pàtria potestat rehabilitada així com la tutela, que ara queda reservada en exclusiva a menors d’edat que puguin necessitar-la i no estiguin protegits per la pàtria potestat.
Per contra, i per a les persones majors d’edat, les figures de suport establertes són:
Mesures de Suport voluntàries
La nova regulació atorga preferència a les mesures voluntàriament adoptades per la pròpia persona amb discapacitat i disposades en escriptura pública en previsió de futures necessitats. Entre aquestes mesures lliurement adoptades destaquen els poders i mandats preventius, les mesures d’administració i, fins i tot, l’autocuratela, que és la possibilitat d’excloure o nomenar determinades persones per a l’exercici de la funció de curador així com el funcionament i el contingut de la curatela.
La guarda de fet
La guarda de fet no és pròpiament una figura de nova creació, doncs ja existia amb anterioritat. Però si bé abans era una figura estrictament provisional ara es contempla que pugui esdevenir una institució formal de recolzament quan es consideri que està sent adequada per a la salvaguarda dels drets de la persona amb discapacitat.
El guardador/a no té funcions de representació de la persona objecte de la guarda. En cas que eventualment fos necessari que exercís alguna acció representativa, caldrà obtenir una autorització judicial que requerirà d’una anàlisi prèvia de les circumstàncies per avaluar-ne la idoneïtat.
Curatela
Aquesta és la principal mesura formal de suport i s’aplicarà a les persones que necessiten d’ajut i assistència de forma continuada. Es constituirà mitjançant resolució judicial motivada quan no existeixin mesures previstes voluntàriament per la pròpia persona discapacitada. Aquesta resolució fixarà de forma precisa i acurada quins són els actes i els àmbits on el curador haurà d’oferir assistència i en quines circumstàncies el curador pot exercir la representació de la persona discapacitada.
Defensor judicial
Es pot procedir al nomenament d’un defensor judicial com a figura de suport quan la persona discapacitada requereixi de suport tan sols de forma ocasional, tot i que aquesta situació pugui ser recurrent. Així mateix, la figura del defensor judicial també es contempla per a aquelles situacions en què pugui existir un conflicte d’interessos entre la persona que necessita d’ajut i la que exerceix les funcions de suport o quan aquesta darrera, conjunturalment, no pugui exercir les seves funcions.
Totes les mesures de suport judicialment establertes seran objecte de revisió periòdica per comprovar que continuen satisfent les necessitats de la persona discapacitada. Ordinàriament, aquesta revisió serà en el termini màxim de 3 anys tot i que en determinades circumstàncies excepcionals, el termini es pot allargar fins un màxim de 6 anys.
Persona assistent
Les persones que consideren que necessiten suports o ajuda en determinats aspectes poden sol·licitar la figura de l'assistent que actuarà en condicions anàlogues a les d’un tutor/a en el àmbits personals i patrimonials que es designin en la corresponent resolució judicial. Cal tenir present que l’acceptació del nomenament serà voluntària per a la persona assistent i que els termes precisos i concrets de la tasca de suport i assistència seran fruit de l’acord entre la persona assistent i la persona assistida.
Modificació d’un gran nombre de lleis
Tot i que, com és evident, les principals modificacions i novetats introduïdes per la Llei 8/2021 afecten a la redacció del Codi Civil -incloent-hi disposicions que afecten el règim matrimonial- la nova norma afecta i comporta la modificació de nombroses lleis com ara el Codi de Comerç, la Llei Hipotecària, la de Protecció patrimonial de les persones amb discapacitat, la Llei de Registre Civil, el Codi Penal i, especialment la Llei de la Jurisdicció Voluntària
Precisament, les modificacions d’aquesta darrera norma són d’especial transcendència pel desenvolupament dels procediments que han de finalitzar amb l’aprovació de mesures de suport. Així, s’estableix que l’expedient de provisió de mesures judicials de suport a la persona amb discapacitat podrà ser promogut per la pròpia persona interessada, el Ministeri Fiscal, la persona cònjuge (si no hi ha separació legal o de fet), ascendents, descendents o germans.
Una de les novetats més transcendents en aquest àmbit és que aquests procediments ja no seran contenciosos, tret que no hi hagi acord. La nova norma opta preferentment per la via de la jurisdicció voluntària, afavorint que la persona amb discapacitat exposi les seves preferències i tingui oportunitat de participar-hi activament. En aquest sentit, la Llei 8/2021 deixa enrere els esquemes que tradicionalment han vingut regint aquest tipus de procediments i aposta per un sistema de col·laboració o «taula rodona» on tinguin cabuda i es prenguin en consideració les opinions de totes les persones implicades, ja siguin familiars o els professionals especialitzats en disposició d’aconsellar sobre quines poden ser les mesures de suport més idònies en cada cas.
Règim transitori
Tal i com abans explicàvem, la Llei 8/2021 entrarà definitivament en vigor el proper 3 de setembre, transcorreguts tres mesos des de la seva publicació al BOE. Amb l’entrada en vigor, la norma preveu que quedin sense efecte de forma immediata les meres privacions de drets que afectin persones amb discapacitat o les mesures destinades a limitar el seu exercici.
A partir de l’entrada en vigor, es contemplen facilitats i flexibilitat per instar la revisió judicial de les mesures de suport que poguessin haver estat establertes de conformitat amb el sistema anterior. Aquesta revisió també podrà ser instada d’ofici per les autoritats judicials, especialment en aquells casos en què resulta evident que allò acordat en el seu moment contravé l’esperit de l’actual norma de potenciar l’autonomia de les persones discapacitades i no dificultar ni impedir el lliure exercici de la pròpia voluntat.
El termini per resoldre la sol·licitud de revisió de les mesures adoptades amb anterioritat a l’entrada en vigor de la nova llei serà d’un any a partir de la presentació de la sol·licitud de revisió. Per a aquells casos on no hi hagi existit aquesta sol·licitud, la revisió es realitzarà per part de l'autoritat judicial d'ofici o a instància del ministeri fiscal en un termini màxim de tres anys.
