Preguntes freqüents

L'amiant (paraula d'origen llatí, amiantus, que vol dir  incorruptible) o asbest (d'origen grec que vol dir incombustible) és una fibra natural que, per les seves característiques tecnològiques excepcionals, com la seva inflamabilitat, bona resistència tèrmica i mecànica, bona resistència als àcids i àlcalis, resistència al pas de l'electricitat i als microorganismes, s'ha utilitzat en múltiples aplicacions d'àmbits tan diversos com en la construcció, la indústria i els productes de gran consum.

La denominació d'asbest s'utilitza més a Amèrica i al nord d'Europa, mentre que la d'amiant s'empra als països mediterranis.

Quan parlem de fibres d'amiant (formes asbestiformes), estem designant un conjunt de milers de fibretes elementals sòlidament unides en forma de feixos o agregats de fibres de diferents longituds o diàmetres. Aquests poden separar-se amb facilitat longitudinalment en fibres cada cop més fines fins arribar a les fibretes de dimensió microscòpica. Aquí resideix la clau de la perillositat de l'amiant: les fibretes no es veuen, no se senten, no es toquen, no s'oloren, no tenen gust; és a dir són imperceptibles.

L'any 2017 es commemora el 15^è aniversari de la prohibició de l'amiant a l'Estat espanyol. La prohibició va entrar en vigor al conjunt de la UE l'any 2000 però el govern espanyol  va demanar una moratòria de dos anys que els va ser concedida.

No hi ha una data concreta que serveixi per assenyalar el dia de la prohibició, ja que aquesta es va desenvolupar i desplegar mitjançant diversos decrets publicats al llarg de l'any que feien referència a aspectes més o menys concrets (prohibició d'importació, de manipulació, etc.),

La inhalació de fibres d'amiant pot donar lloc a diverses alteracions i malalties, algunes de benignes, com les plaques pleurals, i d'altres de greus o molt greus com l'asbestosi o diversos tipus de càncer.

No tothom que ha estat exposat a amiant acabarà patint una malaltia per aquest fet. Que es desenvolupi o no una malaltia i el tipus de malaltia que aparegui dependrà de diversos factors com: intensitat i duració de l'exposició, tipus d'asbest i les característiques de les fibres, temps transcorregut des de l'inici de l'exposició, exposició concomitant a tabac o altres agents cancerígens i característiques individuals

Segons l'OMS, l'amiant és responsable cada any de més de 100.000 morts a tot el món, principalment causades per càncer de pulmó, mesotelioma (un càncer de la membrana pulmonar que només el provoca l'exposició a fibres d'asbest) i asbestosi. La UE estima que abans de 2030, l'amiant haurà causat mig milió de morts a territori comunitari com a conseqüència d'exposicions ocorregudes entre els anys 80 o 90 del segle passat. Aquesta dada té a veure amb el que s'anomena període de latència de les malalties causades per l'amiant, és a dir, el temps que les fibres d'asbest poden estar allotjades al nostre organisme abans de desenvolupar de forma efectiva la malaltia. En el cas d'aquest conjunt de patologies, el període de latència es situa entre 20 i 40 anys. La UE acumula, segons també l'OMS, el 56% de les morts per mesotelioma i més del 41% de les defuncions per asbestosi registrades a tot el món.

Entre els anys 1975 i 2010, a Espanya es van reconèixer de forma oficial 6037 casos de mort per amiant. Fonts sindicals estimen que a dia d'avui moren anualment a l'Estat 700 persones víctimes de càncers provocats per l'exposició a l'amiant.

Hi ha diversos grups dins les anomenades víctimes passives. El primer gran grup el constitueixen les víctimes domèstiques. Parlem de familiars i persones que han conviscut amb treballadors de l'amiant que han emmalaltit com a conseqüència d'haver estat exposades a les fibres d'asbest que aquests treballadors portaven a casa, adherides a la roba de treball i al cabell. La normativa legal vigent establia l'obligació per part de les empreses de fer-se càrrec de la neteja de la roba de treball dels seus empleats i posar a la disposició taquilles dobles de tal forma que la seva roba de carrer no pogués entrar en contacte amb la roba de feina i veure's contaminada.

Això no es va fer pràcticament mai. Durant dècades els treballadors van portar la seva roba a casa per ser netejada, posant en perill sense saber-ho la salut de la seva família. Als darrers anys, s'han multiplicat els casos de dones que han mort per aquesta exposició domèstica a l'amiant en haver estat responsables tradicionalment de la bugada. Existeixen ja moltes sentències que fan responsables les empreses també per aquestes morts.

Un altre gran grup són les víctimes ambientals, amb molta més dificultat demostrable. En aquest cas, són persones que han estat exposades a l'amiant sense haver treballat mai en contacte amb aquest material ni haver conviscut amb ningú que ho fos sinó que han patit exposicions accidentals sense causa coneguda o per haver viscut en un radi de 2 o 3 quilòmetres respecte algun punt emissor de fibres d'amiant.

Un estudi confeccionat per Alfredo Menéndez Navarro, catedràtic d'Història de la Ciència de la Universitat de Granada, i Montserrat García Gómez, especialista en Medicina del Treball, Salud Pública i Medicina Preventiva, assegura que només el 6,4% dels homes i el 4,4% de les dones que van finar a Espanya entre 2007 i 2011 per mesotelioma pleural atribuïble a exposició laboral a l'amiant han estat reconeguts com a malalts d'origen laboral per la Seguretat Social. En el cas del càncer de bronquis i de pulmó vinculats a l'exposició laboral a l'amiant, la taxa d'infradiagnosi és encara més elevada, doncs arriba al 98,8%. L'any 2000, la UE va publicar un informe (Informe Eurogip) que assenyala Espanya com el país de la UE que menys casos d'asbestosi i càncers causats per amiant registra com a malaltia professional. En termes globals, Espanya accepta oficialment 35 vegades menys casos d'asbestosi que Alemanya, 21 vegada menys que Bèlgica i 15 vegades menys que França i Itàlia. Pel que fa al càncer, Noruega reconeix 183 vegades més casos que Espanya, Dinamarca 133, França 124 i Itàlia 41 vegades més.

Raons per a la infradiagnosi
La causa per aquestes enormes diferències no es poden buscar ni a les xifres i volum d'importació d'amiant a Espanya ni a la composició del teixit industrial. De fet, Espanya no va importar significativament menys quantitat d'amiant per habitant que països com França o Alemanya i les activitats econòmiques amb més arrelament tradicional a Espanya com poden ser la construcció o la fabricació d'automòbils són indústries que han emprat massivament l'asbest.

La raó, per tant, cal buscar-la en les deficiències del nostre sistema compensador i en la voluntat de reduir al màxim el reconeixement de malalties professionals per estalviar a les arques públiques l'increment de prestacions que aquest reconeixement implica. Penseu que en cas que es reconegui l'origen laboral d'una malaltia, la prestació d'invalidesa o defunció s'incrementa en un percentatge significatiu. L'empresa pot ser responsable del pagament d'aquest recàrrec en cas que es determini vulneració de la normativa protectora.

A diferència del que succeeix a França, Holanda o Bèlgica, l'Estat espanyol no disposa de cap fons de compensació per a les víctimes de l'amiant. Cadascun d'aquests fons té un funcionament i contempla casuístiques ben diferents, però mantenen com a denominador comú establir un cert automatisme a l'hora d'indemnitzar treballadors afectats per patologies causades per l'amiant (també diferents segons els diferents fons estatals de compensació) un cop establert que la totalitat o una part de la seva vida laboral es va desenvolupar en contacte amb l'asbest.

Al maig de 2016, el Parlament Basc va aprovar per unanimitat traslladar al Congrés una proposta de llei per tal de crear un fons de compensació a l'Estat espanyol. La proposta segueix el seu tràmit  i ha començat a discutir-se al Congrés dels Diputats.

Donada l'absència d'un fons de compensació per part de l'Administració a l'hora de protegir els drets de les víctimes, les persones afectades per l'amiant a Espanya es veuen abocades i obligades a recórrer a la via judicial per tal d'obtenir el reconeixement i les prestacions que els corresponen. Parlem de processos llargs on les empreses més habitualment implicades com la multinacional URALITA esgoten una i altra vegada la possibilitat de recurs per allargar la resolució, arribant de forma habitual fins al Tribunal Suprem que ja ha condemnat reiteradament l'empresa. Això, a banda de resultar un sofriment del tot innecessari, implica que de forma molt habitual les persones que insten els processos no sobreviuen fins al moment d'obtenir una resolució definitiva atès que les malalties causades per l'amiant presenten llargues latències però, un cop iniciat el seu desenvolupament, no atorguen una esperança de vida que vagi més enllà de 2-3 anys. En aquests casos, són els hereus qui acaben obtenint compensacions.

Què es demana als judicis?

Els casos més habituals són aquells en què una persona malalta reclama que es reconegui que:

a) la seva malaltia ha estat causada per l'exposició a l'amiant al lloc de treball
b) l'empresa va incomplir el deure de protegir la seva salut

Front a això, les empreses han argumentat de forma habitual que no van incomplir cap norma perquè en realitat no hi havia normativa a aplicar específicament sobre l'exposició a l'amiant al lloc de treball.
Sobre aquesta qüestió ja existeix jurisprudència del Tribunal Suprem específicament que a Espanya existia al menys des dels anys 40 normativa vigent que imposava a les empreses especial deure de protecció vers els treballadors exposats a l'amiant. Els incompliments sistemàtics i sostinguts en el temps d'aquesta i ulterior normativa han estat considerats provats per part del TS. Tot i així, ens veiem obligats una i altra vegada a fer front a recursos judicials per part d'empreses com Uralita que repeteixen arguments la versemblança dels quals ja ha estat descartada pels tribunals.

La conseqüència de tot plegat és que cada any es reconeixen per parts dels tribunals molts més casos de malaltia i defunció causada per l'amiant que no pas els casos reconeguts per la Seguretat Social sense necessitat d'acudir als tribunals. Alguns anys, la nostra cooperativa ha obtingut més sentències favorables en aquest sentit que la totalitat de casos reconeguts a tot l'Estat pel servei públic de salut.

Es podria dir que el camí judicial pel que fa a les víctimes d'origen laboral ja ha estat molt aplanat per la gran quantitat de sentències aconseguides. La situació, però, és diferent pel que fa a les anomenades víctimes passives.

Què es pot reclamar?

Les compensacions que les persones afectades o els seus hereus poden obtenir són:

• Increment de la pensió
• Indemnització
• Revisions mèdiques gratuïtes

Si creus que pots estar afectat i vols reclamar els teus drets, truca al 900 802 525 o omple el formulari de contacte que tens en aquest web.

A dia d'avui, hi ha moltes dificultats per aconseguir judicialment que es reconegui la seva condició de víctimes de l'amiant i encara més la responsabilitat d'alguna empresa que es faci càrrec de les pertinents indemnitzacions i recàrrecs de prestacions.  

Totes maneres, les víctimes domèstiques es beneficien dels propis incompliments en matèria de normativa laboral de les empreses, ja que l'obligació vulnerada per part de l'empresa de fer-se càrrec de la neteja de la roba forma part dels incompliments judicialment provats. Per tant, els tribunals de la jurisdicció social que es fan càrrec d'aquestes demandes apliquen un criteri amb un suport jurisdiccional molt sòlid.

Les demandes en aquells casos en què no hi ha relació laboral es jutgen a la jurisdicció civil i aquí la cosa canvia radicalment. Es podria dir que fins ara els tribunals utilitzen un argument poc convincent per desestimar les demandes de les víctimes: vénen a dir que hi ha tant amiant al nostre voltant que és impossible responsabilitzar a una empresa concreta de la malaltia. Ho fan, fins i tot, en casos que criden tant l'atenció com la localitat de Cerdanyola, que va acollir una de les principals fàbriques d'Uralita i on, a dia d'avui, se segueix diagnosticant un nou cas de malaltia relacionada amb l'amiant cada setmana. Tot i l'evidència de la incidència de l'amiant en la població –sense parangó respecte qualsevol altre població de l'Estat, incloent localitats que han acollit fàbriques grans com Getafe– els tribunals fins ara s'han negat a vincular les víctimes passives de Cerdanyola amb Uralita. Actualment, esperem una important resolució sobre aquesta qüestió de l'Audiència Provincial de Madrid.

En relació amb la problemàtica específica de les víctimes passives ambientals, cal destacar alguna iniciativa que ha servit per aprovar a diferents municipis algunes resolucions instant a la retirada de l'amiant d'edificis públics –especialment escoles– i de les vies. La pionera en aquest sentit va ser la localitat d'El Prat. La ciutat acull la molt activa Associació de Víctimes Afectades per l'Amiant de Catalunya (AVAAC) que va aconseguir que el Ple aprovés una moció que ha servit d'exemple per a d'altres municipis. Fora de Catalunya, especialment a les Illes Balears i Andalusia també hi ha hagut importants campanyes per instar a la retirada de l'amiant de les escoles públiques.

L'AVAAC (Associació de Víctimes Afectades per l'Amiant a Catalunya) és sens dubte l'associació més activa a Catalunya pel que fa a la denúncia dels efectes de l'amiant. Ha estat impulsada per un grup de treballadors relativament joves –entre 40 i 50 anys– procedents principalment de l'empresa Honeywell del Prat, dedicada a la fabricació de pastilles de fre, una de les activitats amb risc d'exposició associat, doncs les pastilles feien servir l'amiant per les seves propietats ignífugues.

La seva situació serveix per il·lustrar un aspecte poc conegut de la problemàtica de l'amiant com és la situació dels treballadors que, com ells, han treballat en contacte amb amiant en empreses condemnades per la manca de mesures de seguretat. Aquests treballadors es sotmeten anualment a una revisió mèdica a la recerca d'indicis de desenvolupament de la malaltia en estar dins del període de latència des que l'empresa va deixar de fer servir amiant l'any 2002 (Honeywell va apurar al màxim el termini). Imagineu el drama de saber que durant els propers més de vint anys poden desenvolupar una malaltia necessàriament mortal en qualsevol moment. Aquesta inevitable angoixa és la base d'una demanda absolutament pionera interposada a Espanya exigint compensacions pels trastorns d'ansietat que pateixen que segueix l'exemple d'una demanda similar interposada a França, on els tribunals van acabar donant la raó als treballadors afectats. Sobre el tema, El Periódico va fer una peça ben interessant:

La pròpia AVACC és molt activa també en intentar que el reconeixement d'enfermetats provocades per l'amiant així com la denúncia del que ells anomenen un dels "majors genocidis indutrials de la història". En aquest sentit, una de les iniciatives que la pròpia AVAAC i el sindicat CGT impulsen és per aconseguir que el govern permeti els treballadors exposats a l'amiant accedir de forma anticipada a la jubilació sense penalització econòmica. Teniu més informació en aquest enllaç.