Petit anàlisi de la sentència que ens han notificat al Col·lectiu Ronda, nº 297/2024 del Jutjat Social 15 de Barcelona de 30 de setembre de 2024, que condemna a l’Hotel Joan Carles I de Barcelona a indemnitzar amb 23.335,03 euros a una cambrera de pisos de l’empresa que ha patit diversos períodes de baixa per Síndrome del Túnel Carpià declarats derivats de Malaltia Professional, al declarar provat que la patologia laboral va ser causada per infraccions empresarials en matèria preventiva (amb anterioritat en aquest mateix blog vam analitzar una sentència molt semblant d’una companya de feina amb idèntiques patologies)
En els darrers anys des del Col·lectiu Ronda hem portat reiterades demandes de treballadores de l’Hotel Joan Carles I de Barcelona amb diverses Malalties Professionals, especialment Síndrome del Túnel Carpià, entre les cambreres de pisos, netejadores, cuineres i altres categories professionals de l’Hotel barceloní.
En aquest cas, l’actora treballa com a cambrera de pisos netejant a l’Hotel Joan Carles I de Barcelona portant a terme reines repetitives amb els braços. Va estar de baixa durant diferents períodes per patir un “epicondilitis, tendinitis y sd del túnel carpiano”, declarades derivades de Malaltia Professional, i va interposar a través del Col·lectiu Ronda demanda contra l’Hotel Joan Carles I reclamant pels danys i perjudicis causats per la Malaltia Professional.
La sentència estima en part la demanda i condemna a l’Hotel Joan Carles I a indemnitzar a la treballadora amb 23.335,03 euros pels danys i perjudicis causats per la Malaltia Professional, i argumentant literalment que la Inspecció de Treball determina que:
«En la evaluación de riesgos el puesto de trabajo de la actora y sus compañeras (camareras de pisos) no se evaluó como se debía, así los riesgos propios de la manipulación manual -movimientos repetitivos- en sus puestos de trabajo y cargas.
Se hace constar que, si bien se mencionan los sobreesfuerzos, y se detectó que las moquetas impedían el buen funcionamiento de los carros, no se cambiaron las moquetas y los carros tampoco. Referente a los colchones no se tomaron medidas preventivas.
Las funciones de la actora consistían en la limpieza de 8 a 13 habitaciones diarias con sus cuartos de baño y pasada de aspirador. Debía empujar dos carros, uno con ropa de cama y otro con los útiles de limpieza y el aspirador.
El día que se hizo daño la trabajadora, estaba ella sola realizando sus funciones. Se alegó por la empresa que trabajaban en parejas, sin embargo, es de ver que no había supervisión por ninguna encargada de que así fuera.
La responsabilidad empresarial por falta de medidas de seguridad ha quedado probada, tanto por el informe de Inspección de Trabajo, como por las sentencias aportadas al acto de juicio por la parte actora.»
En base a aquests fets l’empresa infractora ha estat condemnada, i esperem que aquestes resolucions judicials la facin recapacitar i complir la normativa en matèria de prevenció de riscos laborals a l’empresa.
