Petit anàlisi de la sentència que ens han notificat al Col·lectiu Ronda, nº 261/2021 del Jutjat Social 17 de Barcelona de 20 d’octubre de 2021, que declara en situació d’Incapacitat Permanent i Total a un conductor d’autobusos de TMB al que l’ICAM havia denegat la invalidesa i havia donat l’alta mèdica.
En els darrers anys he portat reiterades demandes de treballadors conductors d'autobusos de TMB als que, malgrat no poder treballar, l'ICAM i l'INSS havien donat l'alta mèdica. Totes aquestes sentències van deixant en evidència el criteri restrictiu administratiu respecte als requisits laborals d’aquest col·lectiu i finalment han reconegut que els conductors i conductores d'autobús no podien dur a terme la seva feina (i fins i tot podien representar un risc per a ells i per a tercers), i van ser ratificades pel TSJC. La darrera sentència que ens han notificat és la nº 261/2021 del Jutjat Social 17 de Barcelona de 20 d’octubre de 2021, d’un conductor d’autobús a qui se li ha reconegut la invalidesa i a qui l’ICAM havia donat d’alta.
El conductor, com tots els altres companys de la resta de sentències que comentarem, treballa com a conductor d’autobusos de TMB, conduint autobusos de línia. Va estar de baixa en un llarg període, fins que l’ICAM li denega la invalidesa i li dona l’alta mèdica entenent que pot conduir autobusos sense cap limitació, enviant-lo a fer els seus trajectes de línia d’aquest transport públic de forma immediata.
Amb el treballador interposem demanda judicial ja que múltiples informes dels especialistes de la sanitat pública determinen que està greument limitat per a la conducció de vehicles.
La sentència estima la demanda i declara al treballador en situació d’Incapacitat Permanent i Total, per entendre que presenta «Coxartrosis derecha muy evolucionada intervenida, discopatía degenerativa y degeneración hipertrófica facetaria/flavum», i argumentant literalment:
«De la prueba practicada en el acto del juicio ha quedado acreditado que las exigencias de la profesión habitual del actor (conductor de autobús) resultan incompatible con el cuadro patológico derivado en buena medida de la coxalgia y discopatías degenerativas del actor. El dolor que estas dolencias le irradian por las extremidades superiores resultan incompatibles con la posibilidad de desarrollar su profesión tal y como viene reflejado en el profesiograma, el cual advera que la de conductor de autobús es una profesión fundamentalmente sedentaria»
Anteriors sentències
Però aquesta no ha estat, tal com deia anteriorment, la única sentència que ha posat en dubte els criteris de l’ICAM i de l’INSS en la valoració de la capacitat laboral dels conductors d’autobusos amb limitacions.
Així, fa només un any i poc, ens van notificar la Sentència del Jutjat Social 2 de Tarragona, del passat 5 de març de 2020, i fa dos anys la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 07/02/2019, Nº de Recurso: 6129/2018, Nº de Resolución: 648/2019. Ponente: IGNACIO MARIA PALOS PEÑARROYA (la podreu trobar aquí) que, literalment, determinava: "Siendo la profesión habitual del actor la de conductor de autobús de transporte urbano, tales dolencias le limitan efectivamente para las fundamentales tareas de dicha profesión, dado que la misma tiene un requerimiento de sedestación de cuatro sobre cuatro, según la Guía de Valoración Profesional del INSS, principalmente por la luxación inveterada de cocix que le provoca un dolor que se incrementa con la sedestación prolongada y las posturas estáticas".
En idèntic sentit podem observar també una sentència de fa uns anys, la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 27/2/2015, Nº 1528/2015, que va determinar literalment: "las citadas lesiones limitan a la parte actora para la realización de las tareas de su profesión habitual de conductor transporte urbano autobús, ya que como la sentencia de instancia establece debe de estar en sedestación conduciendo entre 7 u 8 horas diarias, aun cuando realizan descansos al final de la lineas, es decir no puede realizar cambios posturales necesarios para aliviar el dolor que le ocasionan las citadas lesiones."
I existeixen altres exemples també, com la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 10/4/2015, Nº2998/2015, en el mateix sentit que les anteriors i altres sentències judicials.
També és interessant destacar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), nº 3313/2017, recurs de suplicació nº 1682/2017, que va ratificar la sentència del Jutjat Social 14 de Barcelona, condemnant a l’empresa TMB a adequar al treballador i company Curto el lloc de treball, determinant que l'empresa pública estava posant en perill la seva integritat i la dels usuaris al assignar-li la conducció d'un autobús de línia, malgrat no podia fer aquesta feina. Anteriorment ja vaig fer una entrada al meu bloc analitzant aquesta sentència (la podreu trobar aquí) i un article a la web de L’Accent (que podreu trobar aquí https://laccent.cat/cronica-duna-sentencia-contra-tmb-i-licam-i-una-actuacio-inhumana-contra-un-treballador/)
Criteri restrictiu de l’ICAM amb els conductors d'autobús
Amb els companys de la secció sindical de CGT de TMB bus ja fa anys que portem a terme diverses reunions amb l’ICAM referents a les altes injustes d’aquest col·lectiu.
L’acta de la reunió de juliol de 2017 (que podreu trobar aquí, https://cgtcatalunya.cat/salutlaboral/explicacio-de-la-reunio-del-13-de-juliol-entre-cgt-de-catalunya-i-licam-per-retornar-el-tribunal-medic-les-reclamacions-referents-a-les-altes-a-dautobuseros-de-tmb-i-el-t/) ja posa per escrit que es va traslladar per part de CGT a les màximes responsables de l’ICAM en aquell moment que «les altes injustes de l’ICAM han posat en risc la integritat física de molts treballadors i de possibles usuaris afectats, i ha provocat que la direcció de l’empresa TMB amenacés d’acomiadar alguns treballadors que tornaven al seu lloc de treball sense poder conduir autobusos en línia durant tota la jornada, causant protestes sindicals i fins i tot amenaces de vagues i aturades en les negociacions de Conveni Col·lectiu.».
Desgraciadament, el criteri de l’INSS i l’ICAM continua igual de restrictiu en referència a aquest col·lectiu de treballadors, donant altes que després es demostren injustes, augmentant el patiment dels afectats que es veuen avocats a llargs processos judicials, augmentant la conflictivitat dins l’empresa i finalment posant en perill la integritat física dels treballadors i usuaris.
