La mort és un tema que sovint preferim ignorar i arraconar mentre vivim. No és estrany, doncs, que arribat el moment de la defunció apareguin tot tipus de problemes i dubtes legals lligats al fet de que la persona, en vida, no hagi adoptat les disposicions necessàries sobre el destí dels seus béns; comportant tota una sèrie de tràmits relacionats amb el procés hereditari que, sovint, poden arribar a ser complexos i, fins i tot, font de conflictes.
Una de les principals disposicions és el testament, un document que permet la constitució d’hereus, així com el destí dels nostres béns. No obstant, hi ha una part del nostre patrimoni del qual no podrem disposar i és el que constituirà la legítima, un dels conceptes lligats al dret de successions que més consultes i dubtes genera.
Arribat al cas, i si el difunt no ha deixat testament, serà la llei en vigor la que regularà els drets i les obligacions pels hereus. Pel que fa a la llei reguladora, aquesta varia en funció de la comunitat autònoma i depèn de si el territori disposa de dret propi o no. En el cas concret de Catalunya, s’aplica el Codi Civil català, tant als catalans de naixement com per a les persones en situació de veïnatge civil per residència.
Què és la legítima?
La legítima és aquella part de l'herència sobre la qual el testador no pot decidir i que passa obligatòriament a les persones que la llei estableix. Per tant, podriem dir que la legítima és una limitació a la potestat de lliure disposició per causa de mort.
Concretament, la legítima és una part del valor de l'herència, però no una part dels béns de l'herència, sinó un crèdit contra l'hereu. El legitimari té dret a reclamar la seva part a l'hereu, però res més, i l'hereu està obligat a pagar-la.
A Catalunya la legítima és una quarta part de l'herència (al Codi civil espanyol, un terç) i correspon a l'hereu pagar-la amb els béns de l’herència o amb el seu patrimoni personal. El legitimari no té dret sobre el conjunt de béns que conformen l'herència, sinó només el dret a reclamar el seu import.
En quin cas no hi haurà dret a la legítima?
Si la persona que ha fet el testament vol privar els beneficiaris de la legítima de qualsevol participació en el repartiment dels seus béns, haurà de provar l'existència d'una causa legal per poder fer-ho. És el que s'anomena en termes jurídics causa de just desheretament o indignitat successòria i inclou comportaments com ara la denegació d'aliments per part del legitimari al testador, el maltractament greu, la suspensió o privació de la potestat parental o l' absència manifesta i continuada de relació familiar.
A qui correspon la legítima a Catalunya?
A Catalunya, la legítima correspon:
a) Als fills per parts iguals.
b) Mancant descendents, correspon la legítima als pares per parts iguals.
Si un hereu legitimari no pot heretar (perquè ha mort, és indigne o absent) ho podran fer els seus descendents respectius. Si per exemple, en una herència d'un pare que té tres fills, un d'ells mor abans que el pare, la seva part legítima (un terç de la quarta part de l'herència) es repartirà entre els fills (néts) del fill mort.
No serà així en els casos de renúncia a la legítima una vegada mort el causant. L'hereu que renunciï s'entén que renúncia a l'herència d'ell i a la dels seus hereus, i per tant la part de la legítima anirà a engrossir l'herència (no la part de la legítima que es repartiran entre la resta de legitimaris).
