Pensió d’aliments: conceptes claus

La resolució considera acreditat que el menor va conviure amb la seva mare i la seva àvia des del moment de la separació dels seus progenitors, quan el nen tenia 2 anys d'edat, i que va ser la pròpia àvia qui es va fer càrrec "en solitari" de la cura tant del menor com de la pròpia mare, qui en 2015 -dos anys després del divorci- va patir un vessament cerebral que li va causar una incapacitat del 90%, impedint-li fer-se càrrec de les seves responsabilitats parentals.

L’impagament de la pensió d’aliments destinada a contribuir al sosteniment del menor en cas de separació, divorci o extinció de la parella posa en perill l’estabilitat econòmica del cònjuge beneficiari i afecta greument el benestar del fill. Però l’impagament pot tenir conseqüències greus pel responsable, tant en via civil com, fins i tot, penal.

En els procediments de separació, divorci o extinció de la relació de parella en els quals trobem menors implicats, una de les qüestions més importants a considerar -i, sovint, també una de les més problemàtiques- és la determinació de la contribució de cadascun dels progenitors al sosteniment econòmic dels fills comuns