Sostracció internacional de menors

Habitualment, en els casos de sostracció internacional de menors com aquest, els tribunals espanyols determinen que malgrat l'il·lícit comès, no es retorni la custòdia al progenitor que tenia assignada la guarda per no posar en risc l'arrelament al nou lloc de residència del menor sostret.

..............................................................

«D'una sostracció il·lícita no pot derivar un canvi competencial favorable al progenitor sostractor» . Sobre la base d'aquest raonament, la Secció 18 de l'Audiència Provincial de Barcelona ha dictat una important resolució que obliga una ciutadana mexicana a retornar després de gairebé cinc anys la guarda dels seus fills al progenitor dels menors, que la tenia assignada per la sentència de divorci. Durant aquests anys, els fills de la parella van residir a Mèxic amb la seva mare després que aquesta impedís el retorn dels menors al domicili familiar, situat a Cerdanyola del Vallès, en finalitzar el període de vacances estivals dels nens.

La sentència de l'Audiència Provincial ratifica plenament la resolució prèvia del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm.2 de Cerdanyola del Vallès que atorgava la màxima consideració als informes tècnics i les valoracions psicològiques practicades per l'Equip d'Assessorament Tècnic Civil en l'Àmbit de Família (EATAF) de la Generalitat de Catalunya que concloïa, un cop analitzada la situació i entrevistats els nens, que «el millor pels menors és que no s'haguessin marxat a residir a Mèxic» i recomanava «retornar a Espanya amb els seus dos progenitors». En aquest sentit, els tècnics de la Generalitat valoraven que els menors «estaven patint i que la manca de contacte amb el seu pare els estava afectant moltíssim a tos dos» afegint que «si continuen a Mèxic, existeix un risc elevat de que es desvinculin de la figura paterna». I és, precisament, la inquietud per la correcta preservació d'aquest vincle la que porta l'Audiència Provincial a instar el retorn del menors. «No està en qüestió la capacitat parental de la mare -afirma la sentència- sinó la seva actitud per cooperar amb l'altre progenitor i per garantir un bona vinculació dels seus fills amb el pare». Així, la resolució aprecia que «la prova practicada acredita que [la mare] no preserva la figura paterna davant els menors ni fomenta la relació paternofilial. Al marge del fet objectiu de la il·licitud del trasllat dels fills a Mèxic, hi ha prova abundant i diversa de comportaments obstaculitzadors per part de la mare: desinformació al pare, presa unilateral de decisions que afecten els fills i compliment defectuós del règim de visites». En sentit contrari, la resolució destaca que els informes aportats identifiquen en el pare «implicació i bones capacitats per donar als seus fills un entorn educatiu sa i i estable i qualifica d'elaborat i meditat el seu projecte parental, apreciant una vinculació afectiva sòlida amb els fills i capacitat per preservar la figura materna».

Esther Costa, advocada de Col·lectiu Ronda que ha representat el pare dels menors en aquest llarg periple judicial, destaca el caràcter innovador de la resolució de l'Audiència Provincial. «És molt habitual que malgrat és del tot evident que sostreure un menor i allunyar-lo del seu entorn familiar i social suposa un greu il·lícit, les sentències judicials acaben determinant en moltes ocasions que restituir la guarda al progenitor que la té assignada pot agreujar els efectes de la pròpia sostracció i afectar novament el benestar del menor, de tal forma que, en certa manera, s'acaba premiant la conducta il·lícita. I això justament és el que la sentència de l'Audiència provincial qüestiona de soca-rel. En casos com aquest, la única prioritat a considerar és quina decisió pot comportar un major benefici pel desenvolupament psíquic i emocional del menor sense que es puguin avantposar criteris de mera adaptació a l'entorn, que és el que succeeix en la majoria d'ocasions».