Donacions, patrocinis i convenis de col·laboració: quines diferències hi ha?

Una mateixa voluntat de donar suport a una entitat pot articular-se mitjançant fórmules diferents, i la manera com es configuri l’operació pot determinar les obligacions de la fundació, el tractament fiscal per a qui aporta els recursos i la documentació que caldrà formalitzar.

Des de la nostra experiència al Grup d’Economia Social del Col·lectiu Ronda, ens trobem habitualment amb fundacions, associacions i altres entitats que reben aportacions i es plantegen una pregunta aparentment senzilla: estem realment davant d’una donació?

La resposta és important, perquè no es tracta només de posar un nom a l’operació. Cal analitzar què hi ha realment al darrere.

Quan es considera que una aportació a una fundació és una donació?

Amb caràcter general, una donació parteix de la idea que una persona o una empresa fa una aportació sense rebre a canvi una contraprestació equivalent.

Quan concorren els requisits previstos per la normativa de mecenatge, aquesta donació pot comportar beneficis fiscals per a la persona física o jurídica que l’ha efectuat. La normativa preveu, en aquest sentit, deduccions fiscals específiques per als donatius i aportacions realitzats a determinades entitats beneficiàries del mecenatge.

Però aquest benefici fiscal comporta també una sèrie d’obligacions per a l’entitat que rep l’aportació. La fundació ha de poder identificar correctament les persones donants, acreditar la donació en els termes legalment previstos i complir les corresponents obligacions informatives davant de l’Administració tributària.

Per tant, tractar una aportació com a donació no és simplement ingressar una determinada quantitat al compte de la fundació. Cal que l’operació estigui correctament configurada i documentada.

Una donació pot incloure contraprestacions?

És aquí on acostumen a aparèixer bona part dels dubtes.

Què passa si l’empresa que fa l’aportació demana que aparegui el seu logotip? I si la fundació es compromet a fer visible públicament la seva participació? I si l’aportació serveix per finançar una activitat o un projecte concret? Podem continuar parlant de donació?

Aquest tipus de situacions obliguen a analitzar el contingut real de l’acord.

La normativa actual, fins i tot, admet que determinades donacions puguin continuar tenint aquesta consideració quan el donant rep béns o serveis de caràcter merament simbòlic, sempre dins dels límits establerts legalment. Això evidencia que la frontera entre unes figures i unes altres no sempre es pot determinar a partir d’un únic element.

Cal valorar el conjunt de l’operació.

Diferències entre donació i patrocini

Una de les confusions més habituals és assimilar una donació a un patrocini.

En el patrocini existeix una dimensió promocional o publicitària que forma part de l’acord entre les parts. L’empresa no es limita necessàriament a aportar recursos, sinó que espera una determinada projecció vinculada a la seva marca, els seus productes o la seva activitat.

Aquesta diferència pot modificar substancialment el tractament fiscal, comptable i documental de l’operació.

Per això no és recomanable qualificar automàticament una aportació com a donació simplement perquè els diners es destinin a una fundació o a una finalitat d’interès general.

Tampoc no és suficient que el document signat per les parts es tituli “donació”, “patrocini” o “col·laboració”.

En matèria fiscal, el contingut efectiu de l’operació és determinant.

El conveni de col·laboració empresarial segons la Llei 49/2002

Entre la donació i el patrocini existeix, a més, una altra figura especialment rellevant per a les entitats sense finalitat lucrativa: el conveni de col·laboració empresarial en activitats d’interès general.

La Llei 49/2002 regula aquesta fórmula per als casos en què una empresa o professional fa una aportació destinada a les activitats de l’entitat i aquesta es compromet per escrit a difondre la participació del col·laborador.

La mateixa normativa estableix expressament que aquesta difusió, quan es produeix en el marc d’un conveni que compleix els requisits legals, no té la consideració de prestació de serveis.

Aquesta figura és especialment interessant perquè permet articular determinades relacions de col·laboració entre empreses i entitats de l’economia social, però el seu tractament fiscal és diferent del d’una donació.

Novament, la clau no és només què volen fer les parts, sinó com ho estructuren jurídicament.

Obligacions fiscals i documentals de les donacions a fundacions

Quan efectivament estem davant d’una donació amb dret als incentius fiscals previstos legalment, la fundació ha de poder acreditar-la adequadament.

La normativa exigeix, entre altres elements, identificar el donant i la fundació, indicar la data i l’import de la donació quan sigui dinerària i fer constar determinades circumstàncies pròpies de l’aportació. A això s’afegeixen les obligacions informatives que corresponen a l’entitat davant l’Agència Tributària.

Per tant, és important que les fundacions disposin de procediments interns que permetin recollir correctament la informació necessària des del mateix moment en què reben les aportacions.

Detectar al final de l’exercici que falten dades dels donants, que una determinada aportació no ha estat documentada o que l’acord signat no respon exactament a la naturalesa de l’operació pot generar problemes que haurien estat fàcils d’evitar amb una correcta planificació.

Primer qualificar, després documentar

En aquest àmbit, l’ordre és important. Abans de decidir quin certificat cal emetre, quin document han de signar les parts o quin tractament fiscal correspon, convé determinar exactament davant de quin tipus d’operació ens trobem.

És una donació? Existeix una contraprestació? Estem davant d’un patrocini? Es podria articular com un conveni de col·laboració empresarial? L’entitat compleix els requisits per aplicar el règim fiscal del mecenatge? Qui realitza l’aportació és una persona física, una empresa o un professional? Cada resposta pot conduir a conseqüències diferents.

I és precisament aquí on l’assessorament especialitzat aporta valor: no només quan s’ha de presentar una declaració o resoldre una incidència, sinó abans, quan encara som a temps d’estructurar correctament l’operació.

Assessorament jurídic i fiscal a fundacions i entitats de l’economia social

Al Grup d’Economia Social de Col·lectiu Ronda comptem amb una llarga trajectòria assessorant fundacions, associacions i altres entitats de l’economia social en els seus àmbits jurídic, fiscal, comptable, laboral i organitzatiu.

Les aportacions privades, els donatius, els patrocinis i els convenis de col·laboració formen part cada vegada més de les estratègies de finançament de moltes entitats. Però aquesta diversificació de recursos també obliga a analitzar amb cura cada operació.

La nostra experiència ens ha ensenyat que moltes incidències no provenen d’una manca de voluntat de compliment, sinó d’haver aplicat a una operació una qualificació jurídica o fiscal que no era la més adequada.

Per això, davant d’una nova aportació o d’un acord de col·laboració amb una empresa o una persona donant, és recomanable revisar prèviament quina fórmula encaixa millor amb la realitat de l’operació. Una bona estructuració des de l’inici permet donar seguretat a l’entitat, complir correctament les obligacions fiscals i documentals i, alhora, aprofitar de manera adequada les possibilitats que ofereix la normativa de mecenatge.