Normalment, les associacions o federacions que persegueixen interessos generals tenen una utilitat pública, ja que la seva finalitat acostuma a anar més enllà del benefici exclusiu dels seus membres. Però la condició d’utilitat pública està regulada per llei i cal que l'administració la reconegui, previ compliment d'una sèrie de requisits. Les federacions i associacions que ho obtenen, a més de tenir un reconeixement social per la tasca realitzada, poden accedir al mateix règim fiscal especial del qual gaudeixen les fundacions.
El proper diumenge, si voleu votar però l’horari dels col·legis electorals coincideix amb la vostra jornada laboral, teniu dret a un permís retribuït i no recuperable per poder fer-ho i exercir el dret de vot i participació
"Front a aquesta amenaça real, front al rugit de la barbàrie feixista, ens toca a nosaltres, el poble, la classe treballadora, mobilitzar-nos en defensa de tot allò que s’ha aconseguit amb molt esforç i penúries de tot tipus"
Amb la idea d’encarar de manera conjunta els reptes que hi ha dins el moviment cooperatiu per als propers anys (ambientals, socials i econòmics) s’ha organitzat des de la Coonfederació de cooperatives de Catalunya (Coopcat) la primera edició de la Universitat d’Estiu del Cooperativisme (UESCOOP).
Les xifres ho diuen tot. En només un any i escaig de la seva posada en funcionament, Bloc Cooperatiu gestiona ja una seixantena de pisos de lloguer per a les sòcies que formen part d’aquesta cooperativa dedicada al lloguer just i accessible a la ciutat de Mataró. Una iniciativa única dins l’àmbit de l’habitatge cooperatiu.
Coorganitzat per la Confederació de Cooperatives de Catalunya (CoopCat) i la Secció de Dret Cooperatiu i de l'Economia Social de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB), el Cafè Cooperatiu és un monogràfic que bimensualment difón coneixement sobre el model cooperatiu entre advocats i advocades, que té un enllaç on es poden recuperar tots.
Cada any, el 25 de novembre arriba per recordar-nos el que ja és una xacra: la violència masclista envers les dones, pel sol fet de ser dones. Però parlem de violències en plural, perquè són les físiques i sexuals però també les institucionals, les de l’àmbit laboral, mèdic o familiar. Violències que en conjunt conformen un marc estructural ple de realitats punyents que atempten contra la dignitat de ser dona.
Ara fa 4 anys, i a l’estela del ressò mundial assolit pel moviment ‘Me Too’ de denúncia de l’assetjament sexual, es va celebrar per primera vegada la vaga feminista coincidint amb la celebració del Dia Internacional de la Dona Treballadora.
Una innovadora sentència condemna al Servei Públic d’Ocupació (SEPE) a abonar la prestació d’atur per ERTO per força major per la Covid-19 a un treballador per compte aliè a qui se li que se li havia denegat per estar alhora inclòs dins el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA).
Com cada any, el 25 de novembre la comunitat internacional celebra el Dia per a l’eliminació de la violència envers les dones pel sol fet de ser-ho. Una data molt concreta que serveix per advertir que calen encara recursos, voluntats i educació que permetin un treball sistèmic, estructural i quotidià i per dir d’una vegada per totes «ni una menys». Conscients que cal lluitar contra totes les formes de violència masclista, no només la física sinó en les seves múltiples formes de desigualtat que suposen qüestionar des de l'arrel la condició de la dona com a subjecte d'idèntics drets i dignitat que els homes.