L'AP de Barcelona atorga la guarda d'un menor a la seva àvia materna en detriment del pare
La resolució considera acreditat que el menor va conviure amb la seva mare i la seva àvia des del moment de la separació dels seus progenitors, quan el nen tenia 2 anys d'edat, i que va ser la pròpia àvia qui es va fer càrrec "en solitari" de la cura tant del menor com de la pròpia mare, qui en 2015 -dos anys després del divorci- va patir un vessament cerebral que li va causar una incapacitat del 90%, impedint-li fer-se càrrec de les seves responsabilitats parentals.
.......................................................................
En la seva resolució, l'Audiència Provincial de Barcelona recorda que el Codi Civil de Catalunya obliga a supeditar a l'interès del menor qualsevol decisió vinculada amb la custòdia i la potestat parental podent-se encomanar "excepcionalment" als avis, altres parents diferents als progenitors, persones pròximes o, fins i tot, institucions la guarda i l'exercici de les funcions tutelars de l'infant . En aquest sentit, la sentència ratifica plenament el contingut de la resolució prèvia del Jutjat d'Instrucció número 5 de Cerdanyola del Vallès (Barcelona) en considerar que la mesura més beneficiosa per al menor és "mantenir en l'àvia materna la guarda i custòdia que fins ara era exercida de fet" atenent a la "manca d'interès "mostrada pel pare.
En la seva sentència, l'Audiència Provincial confirma que després del greu accident cerebral patit per la mare del nen que li va provocar una incapacitat del 90% i impossibilitava que pogués oferir les cures que el menor requeria, l'àvia va esdevenir "la principal i única cuidadora de la seva filla i del seu nét" satisfent totes les seves necessitats tant "en l'àmbit personal com material". En sentit contrari, la sentència manté que el fet de complir amb el règim de visites imposat en el moment del divorci i abonar regularment l'import de la pensió d'aliments no representa més que "complir les obligacions que li van ser imposades, havent-se desentès dels cures i atencions que necessitava el menor davant la situació de impossibilitat de la seva mare, cures que només van ser assumides per l'àvia materna ". Sent així, a criteri de l'Audiència Provincial, "resulta incompatible mantenir la potestat, però, en canvi, no exercir en benefici del fill cap dels deures inherents a la mateixa", raó per la qual certifica que "no concorre cap circumstància que aconselli modificar la situació de fet consentida durant aquests dos anys en què cap interès va mostrar [el pare] pel menor al marge del règim de visites que li va ser imposat".
Esther Costa, advocada de Col·lectiu Ronda que ha representat els interessos de l'àvia materna en els dos procediments, aplaudeix la decisió de l'Audiència Provincial que, a criteri de la lletrada, "es fonamenta en el principi essencial de preservar sempre i davant de qualsevol circumstància l’ interès dels menors, avantposant-lo a la lògica aparent de fer prevaldre el grau de parentiu. En aquest cas, tots els informes testimonien clarament el benestar de l'infant amb la seva àvia i la participació activa que ha mantingut en tots els àmbits de la criança del seu nét malgrat les doloroses circumstàncies que ha hagut d'afrontar, tal com succeeix amb el vessament cerebral patit per la seva filla". De fet, l'advocada creu que aquesta sentència contribueix a consolidar un debat cada vegada més necessari - "als jutjats però, sobretot, en el conjunt de la societat" - sobre els drets i responsabilitats dels avis en relació als menors en el context del cessament de la convivència dels progenitors. "Moltíssims avis i àvies tenen un gran protagonisme en la criança i educació dels seus néts per les dificultats que encara ens afecten per compatibilitzar la vida familiar amb la pràctica professional d'una manera efectiva i real. No obstant això, tot i que el marc legal reconeix els drets dels avis, la veritat és que molta vegades ens trobem davant d'una desprotecció d'aquests drets quan es posa punt i final a la relació entre els progenitors. Situació que afecta als avis i àvies, per descomptat, però que també té greus conseqüències per als menors que inesperadament veuen diluïda o completament truncada la transcendent relació que mantenien amb unes persones amb les que, sovint, han passat moltes i importants hores. Protegir els drets d'avis i àvies és també protegir els drets dels menors".
