Com podem actuar en cas que la nostra ex-parella hagi deixat d'abonar la pensió d'aliments acordada?
L’impagament de la pensió d’aliments destinada a contribuir al sosteniment del menor en cas de separació, divorci o extinció de la parella posa en perill l’estabilitat econòmica del cònjuge beneficiari i afecta greument el benestar del fill. Però l’impagament pot tenir conseqüències greus pel responsable, tant en via civil com, fins i tot, penal.
En cas d’impagament de la pensió d’aliments que en el seu moment es va establir mitjançant acord entre les parts o a través d’una resolució judicial, el cònjuge que ha deixat de percebre aquesta quantitat destinada a possibilitar el sosteniment econòmic del fill compartit té dret a reclamar les quantitats deixades d’abonar per la seva ex-parella. La reclamació dels imports deguts es pot fer tant en via civil com, si es donen determinades circumstàncies, en via penal, doncs ambdues jurisdiccions es plantegen qüestions diferents al respecte: a la via civil, executar de forma efectiva la sentència que obliga a abonar la pensió i, en via penal, dirimir si el cònjuge que ha deixat de pagar ha incorregut en un delicte d’abandonament de família en la modalitat d’impagament de la pensió d’aliments. Des de la nostra cooperativa, i per raons que anirem detallant al llarg de l’article, sempre recomanem acudir a la via civil en primer terme doncs ens atorga més agilitat i efectivitat a l’hora d’aconseguir l’objectiu primordial de la reclamació que no és altre que obtenir el pagament de les quantitats deixades d’abonar per tal de preservar l’interès del menor afectat per aquest impagament.
Execució civil per a la reclamació de la pensió impagada
Per tal d’iniciar aquest procediment, el cònjuge afectat haurà de comptar obligatòriament amb l’assistència d’un advocat/da i procurador/a que instarà el que s’anomena una demanda executiva. Aquest tipus de reclamació no és altra cosa que posar en coneixement del jutjat competent que el cònjuge responsable d’abonar la pensió ha deixat de fer-ho i, per tant, està desobeint el mandat judicial incorporat a la sentència que en el seu moment va ratificar o imposar el conveni de divorci o separació. A banda de les quantitats deixades de percebre en concepte de pensió d’aliments, a través d’aquesta demanda també es poden reclamar les despeses extraordinàries o qualsevol altre concepte econòmic incorporat a la resolució judicial que sigui objecte d’impagament.
Molt sovint, en rebre la demanda, el demandat desisteix en la seva actitud i abona les quantitats que ja hauria d’haver pagat per evitar conseqüències més greus però, si aquest no és el cas i el cònjuge que manté el deute persisteix en la seva forma de procedir, el deute reclamat inicialment en la demanda anirà actualitzant-se periòdicament per tal que la futura resolució abasti la totalitat de l’impagament. I no només això, sinó que l’import del deute acumulat s’incrementarà amb la imposició dels interessos legalment establerts i l’obligació de fer front a les despeses del demandant en concepte d’honoraris d’advocat i procurador.
En els procediments derivats de l’impagament de la pensió d’aliments, les quantitats reclamades en la demanda no tenen termini de prescripció (mai no deixen de ser reclamables una vegada iniciada la via judicial) i el procediment no finalitzarà en tant la totalitat de les quantitats legítimament reclamades hagin estat plenament satisfetes.
En el cas de les pensions d’aliments i a diferència del que succeeix amb altres tipus i modalitats de procediments que tenen per objecte la reclamació de deutes, si el jutjat es veu obligat a instar l’embargament de béns o ingressos del cònjuge deutor no seran d’aplicació els límits d’inembargabilitat que operen en altres supòsits. És a dir, si es considera necessari per fer efectiu el pagament i el cònjuge que ha deixat d’abonar la pensió no té altres béns que la seva nòmina o pensió, aquesta es podria embargar més enllà del límit que habitualment representa l’import equivalent al Salari Mínim Interprofessional. La severitat d’aquest procediment executiu i la fermesa amb la que es desplega la potestat del jutjat per fer complir amb l’obligació d’abonar la corresponent pensió d’aliments fa palès la gravetat que el marc legislatiu atorga a aquest incompliment que té com a principal víctima no al cònjuge beneficiari sinó al menor, la protecció del qual és objecte d’un especial i necessari grau de protecció judicial.
Procediment penal: abandonament de la família en modalitat d’impagament de la pensió d’aliments
El Codi penal estableix en el seu article 227 que constituirà un delicte d’abandonament de família en la modalitat d’impagament de la pensió d’aliments el fet de deixar de pagar la pensió o qualsevol altra prestació econòmica que figuri en una resolució judicial durant 2 mesos consecutius o 4 mesos no consecutius. Per a aquest supòsit, la legislació estableix una pena de presó que pot anar des dels 3 mesos fins a l’any de reclusió o una pena-multa de 6 a 24 mesos, a banda de l’obligació de satisfer el deute i la possibilitat d’incrementar aquesta quantitat amb un import addicional en concepte de responsabilitat civil per danys i perjudicis.
En aquest cas, però, és molt important tenir present que les diferències entre el procediment civil anteriorment descrit i el procediment penal que ara ens ocupa són notòries.
Amb la demanda d’execució de la jurisdicció civil, només cal acreditar l’impagament de la pensió -sigui quina sigui la causa que la motiva- per tal que el jutjat competent activi els mecanismes al seu abast per fer efectiu el cobrament del deute. En el cas de la denúncia penal, acreditar l’impagament no és suficient per a que es desplegui en tota la seva extensió la potestat punitiva sinó que per a obtenir una condemna serà necessari provar que l’impagament de la pensió té un component de voluntarietat. És a dir, que estant en disposició de ser abonada per part del cònjuge obligat a fer-ho, aquest ha optat per no satisfer-la, incorrent en un incompliment dolós de la resolució judicial que va fixar les seves obligacions econòmiques respecte el seu fill o filla. En cas contrari, si no existeix prova de la suficient capacitat econòmica del cònjuge infractor o si de l’anàlisi del seu patrimoni i recursos es conclou que aquest veritablement no està en disposició de fer front a l’import de la pensió, el més probable és que el jutjat encarregat d’examinar la denúncia opti pel sobreseïment de la causa o, en cas de celebrar-se el judici, aquest acabi sense condemna per a l’acusat, privant de qualsevol benefici pel denunciant respecte la pretensió d’obtenir satisfacció del deute però, per contra, amb el que més probable efecte de degradar encara més la relació que pugui haver amb l’altre progenitor i les conseqüències que d’això es derivin pel benestar del menor.
És per aquesta raó que, fins i tot en el cas de que es donin les circumstàncies que denoten la comissió d’un delicte d’abandonament de la família optem inicialment per acudir a la via civil que ens ofereix majors garanties de reparació per a una situació que pot estar afectant greument l’estabilitat del menor.
D’altra banda, i a mode de consell, els progenitors obligats a fer front al pagament d’una pensió d’aliments que per circumstàncies sobrevingudes, completament alienes a la seva voluntat i presumiblement permanents hagin vist reduïda la seva capacitat econòmica respecte la que ostentava en el moment d'acordar-se la pensió d'aliments poden instar la modificació del conveni regulador per reduir, si la mesura es troba justificada, l’import de la seva pensió. Sens dubte, una alternativa molt més raonable que no pas deixar de pagar la pensió destinada a contribuir a satisfer les necessitats de seu fill o filla, incomplint el deure de vetllar pel seu interès.
