Breu anàlisi d'una reforma que només afecta a la indústria
Breu anàlisi de la reforma de la Jubilació Parcial pel Real Decreto-ley 20/2018, de 7 de diciembre, de medidas urgentes para el impulso de la competitividad económica en el sector de la industria y el comercio en España
En els darrers dies m’han arribat des de múltiples seccions sindicals dubtes referents a com s’aplica i fins on arriba la reforma de la Jubilació Parcial pel Real Decreto-ley 20/2018. Amb aquest breu text intento aclarir que significa aquesta nova norma.
La Jubilació Parcial permetia fins a la llei de 27/2011 als treballadors jubilar-se parcialment als 61 anys percebent el 100% (un 85% de la jubilació pagada per l'INSS, i pagant l'empresa el 15% del salari) i havent de treballar només un 15% de jornada. Aquesta modalitat era àmpliament utilitzada a múltiples sectors, i també en feines amb especials requisits, com conductors de busos de TMB, treballadors del Metro de Barcelona, jardiners de Parcs i Jardins, o indústria automobilística, entre tants altres exemples propers.
A canvi, el treballador jubilat jubilat parcialment era substituït per un treballador jove 8anomenat rellevista), com a mesura contra l'atur juvenil. Aquest canvi també beneficiava a l'empresa, ja que podia renovar la plantilla amb persones joves sense cap cost.
Però des de l'INSS es veia amb reticències aquesta Jubilació Parcial, que permetia jubilacions anticipades molt beneficioses.
I amb les reformes de la llei 27/2011 (de Zapatero) i del RD 5/2013 (de Rajoy) es va restringir molt l´ús de la Jubilació Parcial, afegint requisits cada cop més restrictius, i alhora augmentant l'edat de poder-hi accedir de 61 a 63 anys, reduït la possibilitat de reducció de jornada del 85% al 75% i al 50%, entre d'altres mesures, i alhora fent abonar a l'empresa de forma paulatina el 100% del pagament del 100% de la cotització del jubilat parcialment, fent que li sortís molt més car el cost empresarial.
Poc a poc es vol acabar amb la Jubilació Parcial.
El Real Decreto-ley 20/2018, de 7 de diciembre (el podeu trobar complert aquí), determina de forma literal al seu article 1 (únic que modifica la Jubilació Parcial) el següent text:
«Artículo 1. Modificación del texto refundido de la Ley General de la Seguridad Social, aprobado por el Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre.
Se añade un nuevo apartado 6 a la disposición transitoria cuarta del texto refundido de la Ley General de Seguridad Social, aprobado por el Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, con la siguiente redacción:
«6. Se seguirá aplicando la regulación para la modalidad de jubilación parcial con simultánea celebración de contrato de relevo, vigente con anterioridad a la entrada en vigor de la Ley 27/2011, de 1 de agosto, de actualización, adecuación y modernización del sistema de la Seguridad Social, a pensiones causadas antes del 1 de enero de 2023, siempre y cuando se acredite el cumplimiento de los siguientes requisitos:
a) Que el trabajador que solicite el acceso a la jubilación parcial realice directamente funciones que requieran esfuerzo físico o alto grado de atención en tareas de fabricación, elaboración o transformación, así como en las de montaje, puesta en funcionamiento, mantenimiento y reparación especializados de maquinaria y equipo industrial en empresas clasificadas como industria manufacturera.
b) Que el trabajador que solicite el acceso a la jubilación parcial acredite un período de antigüedad en la empresa de, al menos, seis años inmediatamente anteriores a la fecha de la jubilación parcial. A tal efecto, se computará la antigüedad acreditada en la empresa anterior si ha mediado una sucesión de empresa en los términos previstos en el artículo 44 del texto refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores, aprobado por el Real Decreto Legislativo 2/2015, de 23 de octubre, o en empresas pertenecientes al mismo grupo.
c) Que en el momento del hecho causante de la jubilación parcial el porcentaje de trabajadores en la empresa cuyo contrato de trabajo lo sea por tiempo indefinido, supere el 70 por ciento del total de los trabajadores de su plantilla.
d) Que la reducción de la jornada de trabajo del jubilado parcial se halle comprendida entre un mínimo de un 25 por ciento y un máximo del 67 por ciento, o del 80 por ciento para los supuestos en que el trabajador relevista sea contratado a jornada completa mediante un contrato de duración indefinida. Dichos porcentajes se entenderán referidos a la jornada de un trabajador a tiempo completo comparable.
e) Que exista una correspondencia entre las bases de cotización del trabajador relevista y del jubilado parcial, de modo que la del trabajador relevista no podrá ser inferior al 65 por ciento del promedio de las bases de cotización correspondientes a los seis últimos meses del período de base reguladora de la pensión de jubilación parcial.
f) Que se acredite un período de cotización de treinta y tres años en la fecha del hecho causante de la jubilación parcial, sin que a estos efectos se tenga en cuenta la parte proporcional correspondiente por pagas extraordinarias. A estos exclusivos efectos, solo se computará el período de prestación del servicio militar obligatorio o de la prestación social sustitutoria, con el límite máximo de un año.
En el supuesto de personas con discapacidad en grado igual o superior al 33 por ciento, el período de cotización exigido será de veinticinco años.»
Per tant, el que fa aquest nou Real Decret és afegir un nou apartat, el 6è, a la a la disposició transitòria quarta del texto refundido de la Ley General de Seguridad Social, Real Decreto Legislativo 8/2015. Aquest RDL, en el seu apartat 5è, determinava els requisits per a jubilar-se amb la normativa anterior (més positiva pel treballador i l’empresa) però posava com a data límit l’1 de gener de 2019.
Per tant, el nou RD no revoca les anteriors normatives, sinó que inclou un nou apartat i una nova possibilitat de jubilar-se de forma parcial amb la normativa anterior a la llei 27/2011, i per tant amb unes condicions molt més positives. La pròpia Ministra de Treball, al presentar la norma, reconeix que sense aquesta «ampliació» de la Jubilació Parcial, «quedaría prácticamente extinguido en menos de un mes», al arribar al gener de 2019.
La premsa ha deixat constància d’aquesta darrera reforma, com es pot veure en aquest article del Periòdico (aquí) o el Diari de Navarra (aquí), i l’Eduardo Rojo ha realitzat un extens i impecable anàlisi al seu bloc (podreu trobar-lo aquí).
Però aquesta nova norma és alhora molt restrictiva, malgrat allargar la Jubilació Parcial amb les condicions anteriors a 2011 fins 2023. Intentaré respondre alguns dubtes:
A qui se li aplica la reforma de la Jubilació Parcial pel Real Decreto-ley 20/2018?
La norma deixa ben clar que, a més d’altres requisits (antiguitat de 6 mesos, 70% de contractes indefinits a l’empresa,...) només s’aplica a «empresas clasificadas como industria manufacturera», definides com «“aquella que se dedica exclusivamente a la transformación de la materia prima en bienes finales de consumo, listos para su comercialización directa o a través de distribuidores que los aproximan a sus diversos públicos de destino”». Això apunta directament a la indústria automobilística, com determina de forma clara i literal la nota de premsa del Ministeri d’Indústria que presenta la llei, que podreu trobar aquí.
Per tant, no s’aplica a tots els treballadors, sinó única i exclusivament als treballadors de la indústria manufacturera (no afecta per tant a treballadors del Metro, conductors de bus, jardiners o altres sectors), i dins d’aquesta única indústria afectada, aquell treballador que «realice directamente funciones que requieran esfuerzo físico o alto grado de atención en tareas de fabricación, elaboración o transformación, así como en las de montaje, puesta en funcionamiento, mantenimiento y reparación especializados de maquinaria y equipo industrial».
Fins i tot pels treballadors de la indústria manufacturera serà de difícil aplicació, per la quantitat de requisits que comporta. Podem veure una crítica a la seva aplicació concreta al metall en aquest comunicat de la Federació del Metall de CGT (aquí)
Per tant, hi haurà de ben segur un debats que haurà de resoldre i concretar la jurisprudència: què és concretament la indústria manufacturera? quines indústries concretes es poden acollir a la nova norma? quins treballadors concrets dins d'aquestes indústries es poden acollir a aquesta modalitat de la Jubilació parcial?
Cal fer un llistat dels treballadors que s’acullin a la Jubilació Parcial segons el Real Decreto-ley 20/2018, com es va haver de fer en les anteriors reformes de 2011 i 2013?
La nova norma no estableix cap obligació ni mecanisme de creació de llistes de treballadors afectats, i no deroga l’anterior norma. Per tant, els treballadors que estaven recollits les anomenades «llistes» per tenir dret a la Jubilació Parcial amb l’anterior normativa continuen amb la mateixa situació, però amb la data limit (molt propera) de l’1 de gener de 2019.
Els treballadors de les indústries manufactureres estaran afectats pel RDL sense cap necessitat d’estar apuntats a cap llistat aportat a l’INSS, com es va requerir al 2011 i al 2013.
S'ha prorrogat les condicions anteriors a la llei 27/2011 fins 2023?
No. Com aquesta mesura afecta única i exclusivament a certs treballadors d'indústries manufactureres, per a la resta de treballadors es manté la data de 1/1/2019 com a límit d'aplicació de la Jubilació Parcial més beneficiosa amb les condicions anteriors a la llei 27/2011. Per tant, per als treballadors no afectats per la nova normativa, que seran la gran majoria, a partir de l'1 de gener de 2019 les condicions de jubilació parcial seran per tots ells les posteriors a les reformes de les lleis 27/2011 i RD 5/2013.
Conclusió:
La nova norma és extremadament restrictiva (s'aplicarà a molt pocs treballadors, i amb uns requisits molt estrictes) i deixa a la gran majoria de treballadors a partir de l'1 de gener de 2019 amb una Jubilació Parcial molt restrictiva (principalment per ser a partir dels 63 o més anys, i la reducció del màxim 50% de la jornada, entre d'altres).
