Una sentència reconeix la invalidesa absoluta per patir narcolepsia


Petita anàlisi de la sentència que ens han notificat al Col·lectiu Ronda, nº 88/2025 del Jutjat Social 32 de Barcelona de 12 de març de 2025, que declara en situació d’Incapacitat Permanent i Absoluta a una treballadora que patia narcolepsia (trastorn de la son que provoca somnolència severa)

......................

En aquest cas, l’actora va ser declarada per l’INSS en situació d’incapacitat permanent i total, per a la seva professió d’administrativa, amb dret a percebre el 55% de la base reguladora, per patir principalment «NARCOLEPSIA TIPO 1. PERSISTENCIA DE SÍNTOMAS A PESAR DE TRATAMIENTOS».

Amb la treballadora vam interposar demanda judicial reclamant que sigui declarada en situació d’Incapacitat Permanent i Absoluta amb dret a percebre el 100% de la base reguladora.

La sentència nº 88/2025 del Jutjat Social 32 de Barcelona de 12 de març de 2025 estima la demanda i declara la treballadora en situació d’Incapacitat Permanent i Absoluta, argumentant literalment:

«La principal patología que presenta la actora es narcolepsia tipo 1, que lleva aparejada cataplejía, consistente en la pérdida abrupta del tono muscular y alucinaciones durante las transiciones entre el sueño y vigilia. Ante esta sintomatología resulta muy difícil imaginar un trabajo distinto al de administrativa que la actora pueda desempeñar con un mínimo de eficacia y rendimiento.

(...) siendo persistente la somnolencia diurna interferente, así como los episodios de cataplejía que aumentan el riesgo de caídas, siendo cada vez más las conductas a evitar por la paciente, tales como bajar escaleras, cruzar la vía pública…

El impacto que la enfermedad tiene en la vida cotidiana de la paciente, que lleva asociada además cefaleas, falta de concentración, fatiga e incluso trastorno depresivo, impide el desempeño de cualquier tipo de trabajo por sedentario que sea o poco exigente en condiciones normales de continuidad y eficacia.»

En base a aquests fets, el Jutjat Social declara a la treballadora en situació d’Incapacitat Permanent i Absoluta.

Aquesta sentència ve a ratificar altres sentències del TSJC que han declarat aquesta patologia invalidant de forma absoluta per a qualsevol feina, i concretament:

- STSJC de 01/07/2021, Nº de Recurso: 1765/2021, Nº de Resolución: 3508/2021, Ponente: AMPARO ILLAN TEBA

«De la situación patológica descrita, teniendo en cuenta que sufre narcolepsia tipo 1, es decir, que lleva aparejada cataplejía o atonía muscular, y somnolencia diurna severa, requiriendo siestas breves cada dos a cuatro horas, ha de concluirse que la actora tiene muy difícil el desempeño de una actividad laboral normalizada, con el cumplimiento de una jornada de trabajo, con los mínimos requisitos de continuidad, eficacia y rendimiento. Por lo que, contrariamente a lo resuelto por el Magistrado de instancia, debe declararse que la misma cumple los requisitos para ser tributaria de una incapacidad permanente absoluta»

- STSJC de 03/12/2020, Nº de Recurso: 3772/2020, Nº de Resolución: 5320/2020, Ponente: LUIS REVILLA PEREZ

......................

En aquest cas, l’actora va ser declarada per l’INSS en situació d’incapacitat permanent i total, per a la seva professió d’administrativa, amb dret a percebre el 55% de la base reguladora, per patir principalment «NARCOLEPSIA TIPO 1. PERSISTENCIA DE SÍNTOMAS A PESAR DE TRATAMIENTOS».

Amb la treballadora vam interposar demanda judicial reclamant que sigui declarada en situació d’Incapacitat Permanent i Absoluta amb dret a percebre el 100% de la base reguladora.

La sentència nº 88/2025 del Jutjat Social 32 de Barcelona de 12 de març de 2025 estima la demanda i declara la treballadora en situació d’Incapacitat Permanent i Absoluta, argumentant literalment:

«La principal patología que presenta la actora es narcolepsia tipo 1, que lleva aparejada cataplejía, consistente en la pérdida abrupta del tono muscular y alucinaciones durante las transiciones entre el sueño y vigilia. Ante esta sintomatología resulta muy difícil imaginar un trabajo distinto al de administrativa que la actora pueda desempeñar con un mínimo de eficacia y rendimiento.

(...) siendo persistente la somnolencia diurna interferente, así como los episodios de cataplejía que aumentan el riesgo de caídas, siendo cada vez más las conductas a evitar por la paciente, tales como bajar escaleras, cruzar la vía pública…

El impacto que la enfermedad tiene en la vida cotidiana de la paciente, que lleva asociada además cefaleas, falta de concentración, fatiga e incluso trastorno depresivo, impide el desempeño de cualquier tipo de trabajo por sedentario que sea o poco exigente en condiciones normales de continuidad y eficacia.»

En base a aquests fets, el Jutjat Social declara a la treballadora en situació d’Incapacitat Permanent i Absoluta.

Aquesta sentència ve a ratificar altres sentències del TSJC que han declarat aquesta patologia invalidant de forma absoluta per a qualsevol feina, i concretament:

- STSJC de 01/07/2021, Nº de Recurso: 1765/2021, Nº de Resolución: 3508/2021, Ponente: AMPARO ILLAN TEBA

«De la situación patológica descrita, teniendo en cuenta que sufre narcolepsia tipo 1, es decir, que lleva aparejada cataplejía o atonía muscular, y somnolencia diurna severa, requiriendo siestas breves cada dos a cuatro horas, ha de concluirse que la actora tiene muy difícil el desempeño de una actividad laboral normalizada, con el cumplimiento de una jornada de trabajo, con los mínimos requisitos de continuidad, eficacia y rendimiento. Por lo que, contrariamente a lo resuelto por el Magistrado de instancia, debe declararse que la misma cumple los requisitos para ser tributaria de una incapacidad permanente absoluta»

- STSJC de 03/12/2020, Nº de Recurso: 3772/2020, Nº de Resolución: 5320/2020, Ponente: LUIS REVILLA PEREZ