Dia Fibromiàlgia
La commemoració del Dia Internacional de la Fibromiàlgia és una excel·lent ocasió per seguir enderrocant el mur de silenci incomprensió que encara avui envolta la fibromiàlgia i les persones que la pateixen.
L’any 1982, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va decidir que tots aquells testimonis que parlaven de cossos adolorits, turmentats per fiblades impossibles de predir, condemnats a una eterna sensació de fatiga i cansament, no eren pas bromes pesades de la imaginació. El dolor, el cansament, el patiment; tot era ben real, dramàticament real.
Més de 30 anys després, la patent d’existència oficial atorgada per l’OMS encara no ha aconseguit fer desaparèixer el fossar d’incomprensió, oblit i marginació laboral i social que empresona a les persones -dones en la seva immensa majoria- que pateixen una malaltia que apareix als manuals de medicina, però segueix sent invisible.
La malaltia existeix. Ho diu la comunitat científica. Ho diuen les paraules adolorides de qui està obligat a conviure diàriament amb els patiments que comporta. Pocs, però, semblen voler escoltar. Passa el temps i continuen sense aparèixer les unitats mèdiques especialitzades capacitades per abordar des de la necessària multidisciplinarietat patologies multisistèmiques com ho són la Fibromiàlgia, la Fatiga Crònica i la Síndrome de Sensibilitat Química Múltiple; i tampoc ho fan els protocols d’actuació que permetin els facultatius diagnosticar amb celeritat una malaltia que pot resultar fugissera, però no inexistent.
Accedir a tractaments mèdics adequats, rebre l’atenció socio-sanitària que requereixen les imposicions de la malaltia, veure reconeguda la seva capacitat invalidant, accedir a les prestacions socials sense necessitat d’emprendre llargues batalles judicials contra l’Administració...no són aspiracions excessives. Tan sols són les demandes que qualsevol persona malalta espera veure satisfetes d’un sistema públic que té per objectiu vetllar per garantir el dret al gaudi de la pròpia salut. Trenta anys després, però, les víctimes de la Fibromiàlgia i el conjunt de patologies encabides en la denominació de Síndromes de Sensibilització Central (SSC) continuen exigint ser tractades com ho serien si patissin qualsevol altra patologia. Malalties tan reals com ho és la seva.
El 12 de maig, el Col·lectiu Ronda oposa la seva veu al silenci obligat en què romanen les persones afectades de Fibromiàlgia, Síndrome de Fatiga Crònica o Síndrome de Sensibilitat Química Múltiple. Patologies incòmodes perquè obren interrogants que alguns prefereixen arraconar abans que no pas respondre.
Ajudem, avui i cada dia, a trencar entre tots i totes aquest silenci i invisibilitat que afegeixen patiment i dolor als turments físics de les seves dolences.
Et pot interessar:
«Fa un parell d’anys, Salut va començar a revisar certificats d’incapacitació, i a donar altes, en algun cas a un mes per complir els 18 mesos, que és quan s’inicia el procediment per aconseguir la invalidesa. De moment, tots els que hem recorregut els hem guanyat»
Miguel Arenas, advocat del Col·lectiu Ronda