Desproporció
El Col·lectiu Ronda considera desproporcionada i difícilment defensable des del punt de vista jurídic la decisió d’ordenar l’ingrés en presó de tres joves per esdeveniments relacionats amb la jornada de vaga del 29M.
L’estada a la presó és una experiència dura i que pot determinar en sentit negatiu el desenvolupament futur de qualsevol persona. Aquesta consideració, tan òbvia com inexcusable, hauria de ser suficient per acceptar la necessitat absoluta d’administrar amb la màxima prudència la potestat d’ordenar la privació de llibertat. És aquesta una mesura extrema que requereix el suport d’una argumentació sòlida i del tot punt inqüestionable atesa les greus conseqüències, presents i futures, que comporta.
En el cas dels tres joves detinguts arran d’uns incidents ocorreguts durant el matí de la jornada de vaga del 29 de març, abans –cal recordar-ho- dels greus incidents de la tarda, els arguments esgrimits per justificar el seu ingrés a la presó no semblen, malauradament, ni tan sòlids ni tan inqüestionables com caldria. Així ho ha fet notar, per exemple, la comissió de defensa de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB) en un comunicat on qualifica la decisió del jutjat d'instrucció número 18 de Barcelona d’“especialment desproporcionada i innecessària”, qualificatius que des del Col·lectiu Ronda compartim.
Perillosa profilaxi
Tres joves romanen a la presó purgant uns fets que, fins i tot en el cas de ser jutjats, molt difícilment acabarien implicant l’entrada a un centre penitenciari. Especialment si prenem en consideració que cap d’ells té antecedents policials ni està vinculat a un historial previ de relacions amb altres episodis d’alteració de l’ordre públic. En el seu cas, la decisió de la magistrada que ha dictat l’auto d’ingrés a la presó adquireix un perillós caràcter profilàctic, doncs la mesura es pretén justificar en la possibilitat que els vaguistes inculpats participin en possibles aldarulls futurs relacionats amb esdeveniments que properament es desenvoluparan a Barcelona. Un llistat d’esdeveniments d’altra banda ben divers, doncs s’inclou entre els escenaris d’hipotètics enfrontaments al carrer el Primer de Maig, la cimera de Bancs Centrals Europeus i, fins o tot, un partit de futbol.
Hauria de resultar evident que ningú no ha d’estar a la presó en previsió de la seva participació de caràcter delictiu en uns esdeveniments que ni tan sols no s’han produït, tret que es donin circumstàncies de probabilitat absolutament excepcionals. A hores d’ara, però, l’única evidència és que els tres joves imputats estan reclosos en un centre penitenciari. Una situació que es fa difícil no relacionar amb l’ofensiva de declaracions per part d’alguns representants polítics exigint majors dosis de contundència a l’hora de reprimir i jutjar casos d’enfrontaments entre manifestants i forces de l’ordre públic, tal i com va succeir el passat 29 de març.
Irresponsabilitat
L’ingrés a la presó dels joves implicats en aquests tristos fets sembla indestriable de la sensació d’alarma social que, amb un punt d’irresponsabilitat, s’està alimentant des de diversos sectors polítics i socials en relació amb els episodis de violència i aldarulls als carrers de Barcelona. Malauradament, ja estem habituats a veure com hi ha polítics que es condueixen pensant més en la sonoritat dels titulars de la premsa que no pas en les exigències i obligacions d’un exercici responsable de les seves funcions. Resultaria especialment greu que també apareguessin símptomes d’aquesta xacra a l’hora d’impartir justícia. Si les decisions d’una magistrada tenen caràcter exemplar, ha de ser pel fet de ser ajustades a Dret i justament proporcionades a la gravetat dels fets jutjats. Qualsevol altra consideració addicional és absolutament improcedent i cau fora de les potestats que li són assignades a qui té per feina fer prevaldre l’ordenament jurídic com a instaurador d’obligacions...i garant de drets.