Dia de la dona treballadora
Desigualtat, exclusió i discriminació són paraules femenines. Paraules que sempre han estat femenines i que amenacen amb seguir sent-ho. Enguany, fem del 8 de març un clam contra la doble discriminació de qui és dona i treballadora.
Més atur, més precarietat, més càrrega de treball domèstic i menys visibilitat, salari i oportunitats. Aquesta continua sent la radiografia general de la presència de la dona en el món laboral, un espai on es reprodueixen i perpetuen els factors d’exclusió que, encara avui, limiten els horitzons de milions de dones arreu del món a la perspectiva de ser ciutadanes de segona categoria.
A l’Estat espanyol és temps de reformes i retallades. Aquest és el cas de la nova regulació de les relacions laborals, absolutament desequilibrada en els plantejaments que li serveixen de base i contrària als interessos més essencials de la classe treballadora. La reforma laboral, virulentament negativa per a la immensa majoria de la població, admet una lectura a través del prisma del gènere. I aquesta lectura realitzada amb ulls de dona treballadora és, del tot punt, esfereïdora.
A ningú no pot escapar que el conjunt de les persones treballadores patirà severament la llibertat que es pretén atorgar a les empreses per modificar a voluntat qüestions com ara els torns de treball i els horaris. Però és necessari no oblidar l’especial incidència d’aquestes mesures sobre la dona, atès que som nosaltres les que acumulem el 86% dels contractes de treball a temps parcial i constituïm el 98% de les persones que es beneficien d’alguna forma de conciliació de la vida familiar i laboral. Unes xifres que, d’altra banda, exemplifiquen amb claredat les dificultats addicionals que continuen llastrant i condicionat l’accés de la dona a l’àmbit professional.
Per a les dones, el desballestament d’alguns dels pilars bàsics sobre els quals es basteix l’estructura de la negociació col·lectiva també és sinònim de creixent precarietat. No podem oblidar, per exemple, que bona part dels minsos avenços aconseguits als darrers anys en matèria d’igualtat i conciliació només han vist la llum després veure’s incorporats, precisament, a diferents convenis col·lectius i d’empresa.
Els exemples podrien ser molts altres i tots ens adreçarien a una mateixa conclusió: la reforma laboral que conculca els drets laborals de la classe treballadora en general, es mostra especialment nociva per a la dona.
És per això que aquest 8 de març cal tornar a trencar el silenci i la impassibilitat respecte a la doble discriminació que pateix qui a la condició de dona suma la de treballadora. Una discriminació que la reforma només farà que accentuar.
Enllaços d'interès: