Compromís per regular l'accés anticipat a la jubilació dels treballadors de l'amiant


José Luis Escrivá, ministre de d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, i Borja Suárez, Director General d'Ordenació de la Seguretat Social van acceptar el compromís d'impulsar "de manera immediata" l'accés anticipat a la jubilació pels treballadors i treballadores que han estat exposats a l'amiant en el seu lloc de treball,

...............................................................

RESUM:

L'anunci va ser traslladat en el transcurs d'una trobada mantinguda pel ministre, el responsable d'Ordenació de la Seguretat Social i el seu equip tècnic amb representants de l'Associació Catalana de Víctimes Afectades per l'Amiant (AVAAC) i els advocats Jaume Cortés i Marta Barrera , socis tots dos de Col·lectiu Ronda. A la comitiva creada per traslladar al Ministeri les peticions dels afectats per l'amiant, es va unir el congressista de les CUP Albert Botran, qui el passat mes d'abril ja va intervenir en seu parlamentària per defensar la necessitat de crear un fons públic de compensació per les persones que s'han vist afectades per la inhalació de fibres d'amiant, material cancerigen prohibit al conjunt de la UE des de l'any 2000.

...............................................................

La normativa espanyola en matèria de Seguretat Social contempla des de fa dècades l'aplicació de coeficients reductors a l'edat ordinària d'accés a la jubilació per a determinats col·lectius laborals en atenció a les condicions de perillositat, exigència física o insalubritat en què han desenvolupat la seva professió. Tal és la situació, per exemple, de miners, treballadors de la mar i ferroviaris, bombers o professionals taurins i de l'aviació. Sota una altra prisma, també es reconeix a determinats artistes i treballadors del sector dels espectacles públics el dret a veure anticipat el moment d'accedir a la jubilació atenent la dificultat que l'edat pot comportar per seguir amb la seva pràctica laboral.

Tots aquests casos es van regular mitjançant normatives específiques creades ad hoc per a cada un dels col·lectius especialment protegits, en la majoria de casos entre els anys 1984 i 1986. No obstant això, no va ser fins l'any 2011 quan una norma, el Reial Decret 1698 / 2011, va establir les bases i condicions per tal que la Secretaria d'Estat de Seguretat Social, actuant d'ofici, o els propis treballadors organitzats poguessin instar l'establiment de coeficients reductors per rebaixar l'edat de jubilació, o la fixació d'una edat mínima d'accés a la pensió com a conseqüència del "sotmetiment a un excepcional índex de penositat, perillositat, insalubritat o toxicitat" de la seva professió.

Norma infrautilitzada

Tot i l'existència d'aquest instrument legislatiu, la veritat és que en els 10 anys transcorreguts des que va entrar en vigor, el Reial Decret 1698/2011 tan sols s'ha utilitzat en dues úniques ocasions i en tots dos casos en relació a forces i cossos de seguretat. Concretament, la norma ha estat invocada exclusivament per rebaixar l'edat ordinària de jubilació de membres dels diferents cossos de policia local i els integrants de l'Ertzaintza. Per contra, s'han desestimat moltes peticions presentades davant la Secretaria d'Estat de Seguretat Social com, per exemple, la sol·licitud feta l’any 2014 pel sindicat CGT en relació als treballadors exposats a l'amiant o, de nou i en el mateix sentit, la traslladada per la pròpia Associació de Víctimes Afectades per l'Amiant a Catalunya (AVAAC) al 2017.

Morbiditat i mortalitat

El Reial Decret 1698/2011 emfatitza que a l'hora d'avaluar si es donen les condicions que permetrien rebaixar l'edat d'accés a la jubilació sense patir penalització econòmica, a més de constatar l'existència de l'esmentada penositat, perillositat, insalubritat o toxicitat, l’ens gestor ha de considerar si aquestes condicions es tradueixen en una elevada "morbiditat i mortalitat". O el que és el mateix, comprovar que un determinat col·lectiu laboral pateix una major incidència de malalties professionals i defuncions prematures relacionades amb la seva activitat laboral.

A criteri de AVAAC és "evident que el col·lectiu de persones que hem treballat exposades a l'amiant presentem tots els condicionants exigits per la legislació en el sentit d'estar exposats a probabilitats molt més elevades de desenvolupar malalties potencialment mortals, especialment diverses formes de càncer, que el conjunt de la població que no ha treballat en contacte amb aquest material, qualificat com a cancerigen per l'OMS des de la dècada dels setanta i prohibit a la UE per la seva perillositat per a la salut humana". L'entitat destaca que fins i tot les estimacions més conservadores, com la realitzada per l'Institut Carlos III de Madrid, xifren en al menys 1900 les morts que anualment es produeixen a l'Estat espanyol per causa exclusiva de l'amiant, sense oblidar que altres estudis eleven aquest cost en vides humanes més enllà de les 7000 defuncions anuals. A més a més, els integrants de AVAAC recorden que, a diferència del que passa amb altres professions que sí que tenen reconegut el dret a accedir prematurament a la jubilació, en el cas de l'exposició a l'amiant el risc per a la salut no finalitza amb el cessament de l'activitat laboral, atesos els llargs períodes de latència de les malalties relacionades amb l'asbest. "Molts dels nostres associats -afirmen- van deixar de treballar exposats a l'amiant l'any 2000 o al 2002, quan va finalitzar la moratòria sol·licitada per Espanya abans d'aplicar la prohibició total imposada per la UE. Però durant 30 o 40 anys més de la seva vida, estan en risc que en qualsevol moment es desenvolupi un càncer de pulmó o un mesotelioma, que és un càncer sense taxa de supervivència. Això és viure amb una bomba de rellotgeria instal·lada al pit que pot explotar en qualsevol moment. La vida sota l'espasa de Dàmocles. I aquesta situació, així com la nostra menor esperança de vida, ha de ser reconeguda".

Actitud positiva i compromís ferm del Ministeri de Seguretat Social

Tant la Marta Barrera com en Jaume Cortès, de Col·lectiu Ronda, celebren "haver trobat per primera vegada en tots aquests anys que fa que reclamem la jubilació anticipada pels treballadors de l'amiant, una actitud de compromís ferm per part dels màxims responsables de Seguretat Social per solucionar aquesta situació d'injusta desatenció". En aquest sentit, els lletrats remarquen que "des del Ministeri de Seguretat Social se'ns ha assegurat que el procediment legal per a la regulació de la jubilació anticipada per a aquest col·lectiu s'activarà de forma immediata, prenent com a punt de partida la sol·licitud que en el seu moment vam confeccionar juntament amb el sindicat CGT al 2014 on s'acredita el compliment rigorós de tots els requisits exigits, inclosa la impossibilitat d'eliminar el risc mitjançant l'adequació de les condicions de treball".

"Celebrem-afirmen els advocats de Col·lectiu Ronda- que en el transcurs de tot just dos mesos hàgim vist com s'inicia el procediment per a crear un fons públic de compensació per a les víctimes i com ara es fa el mateix amb el dret a la jubilació anticipada. Per tard que sigui, per primera vegada hi ha gestos significatius en favor d'un reconeixement per a les víctimes que fins ara només han dispensat els jutjats, com ho demostra el fet que aquest país sigui un dels que menys casos de malaltia professional per amiant reconeix en via administrativa a tota Europa. Res no compensa els milers de morts silenciades que ha causat l'amiant. Però som a temps de protegir els drets dels que encara no han emmalaltit però poden fer-ho en el futur".

...............................................................

RESUM:

L'anunci va ser traslladat en el transcurs d'una trobada mantinguda pel ministre, el responsable d'Ordenació de la Seguretat Social i el seu equip tècnic amb representants de l'Associació Catalana de Víctimes Afectades per l'Amiant (AVAAC) i els advocats Jaume Cortés i Marta Barrera , socis tots dos de Col·lectiu Ronda. A la comitiva creada per traslladar al Ministeri les peticions dels afectats per l'amiant, es va unir el congressista de les CUP Albert Botran, qui el passat mes d'abril ja va intervenir en seu parlamentària per defensar la necessitat de crear un fons públic de compensació per les persones que s'han vist afectades per la inhalació de fibres d'amiant, material cancerigen prohibit al conjunt de la UE des de l'any 2000.

...............................................................

La normativa espanyola en matèria de Seguretat Social contempla des de fa dècades l'aplicació de coeficients reductors a l'edat ordinària d'accés a la jubilació per a determinats col·lectius laborals en atenció a les condicions de perillositat, exigència física o insalubritat en què han desenvolupat la seva professió. Tal és la situació, per exemple, de miners, treballadors de la mar i ferroviaris, bombers o professionals taurins i de l'aviació. Sota una altra prisma, també es reconeix a determinats artistes i treballadors del sector dels espectacles públics el dret a veure anticipat el moment d'accedir a la jubilació atenent la dificultat que l'edat pot comportar per seguir amb la seva pràctica laboral.

Tots aquests casos es van regular mitjançant normatives específiques creades ad hoc per a cada un dels col·lectius especialment protegits, en la majoria de casos entre els anys 1984 i 1986. No obstant això, no va ser fins l'any 2011 quan una norma, el Reial Decret 1698 / 2011, va establir les bases i condicions per tal que la Secretaria d'Estat de Seguretat Social, actuant d'ofici, o els propis treballadors organitzats poguessin instar l'establiment de coeficients reductors per rebaixar l'edat de jubilació, o la fixació d'una edat mínima d'accés a la pensió com a conseqüència del "sotmetiment a un excepcional índex de penositat, perillositat, insalubritat o toxicitat" de la seva professió.

Norma infrautilitzada

Tot i l'existència d'aquest instrument legislatiu, la veritat és que en els 10 anys transcorreguts des que va entrar en vigor, el Reial Decret 1698/2011 tan sols s'ha utilitzat en dues úniques ocasions i en tots dos casos en relació a forces i cossos de seguretat. Concretament, la norma ha estat invocada exclusivament per rebaixar l'edat ordinària de jubilació de membres dels diferents cossos de policia local i els integrants de l'Ertzaintza. Per contra, s'han desestimat moltes peticions presentades davant la Secretaria d'Estat de Seguretat Social com, per exemple, la sol·licitud feta l’any 2014 pel sindicat CGT en relació als treballadors exposats a l'amiant o, de nou i en el mateix sentit, la traslladada per la pròpia Associació de Víctimes Afectades per l'Amiant a Catalunya (AVAAC) al 2017.

Morbiditat i mortalitat

El Reial Decret 1698/2011 emfatitza que a l'hora d'avaluar si es donen les condicions que permetrien rebaixar l'edat d'accés a la jubilació sense patir penalització econòmica, a més de constatar l'existència de l'esmentada penositat, perillositat, insalubritat o toxicitat, l’ens gestor ha de considerar si aquestes condicions es tradueixen en una elevada "morbiditat i mortalitat". O el que és el mateix, comprovar que un determinat col·lectiu laboral pateix una major incidència de malalties professionals i defuncions prematures relacionades amb la seva activitat laboral.

A criteri de AVAAC és "evident que el col·lectiu de persones que hem treballat exposades a l'amiant presentem tots els condicionants exigits per la legislació en el sentit d'estar exposats a probabilitats molt més elevades de desenvolupar malalties potencialment mortals, especialment diverses formes de càncer, que el conjunt de la població que no ha treballat en contacte amb aquest material, qualificat com a cancerigen per l'OMS des de la dècada dels setanta i prohibit a la UE per la seva perillositat per a la salut humana". L'entitat destaca que fins i tot les estimacions més conservadores, com la realitzada per l'Institut Carlos III de Madrid, xifren en al menys 1900 les morts que anualment es produeixen a l'Estat espanyol per causa exclusiva de l'amiant, sense oblidar que altres estudis eleven aquest cost en vides humanes més enllà de les 7000 defuncions anuals. A més a més, els integrants de AVAAC recorden que, a diferència del que passa amb altres professions que sí que tenen reconegut el dret a accedir prematurament a la jubilació, en el cas de l'exposició a l'amiant el risc per a la salut no finalitza amb el cessament de l'activitat laboral, atesos els llargs períodes de latència de les malalties relacionades amb l'asbest. "Molts dels nostres associats -afirmen- van deixar de treballar exposats a l'amiant l'any 2000 o al 2002, quan va finalitzar la moratòria sol·licitada per Espanya abans d'aplicar la prohibició total imposada per la UE. Però durant 30 o 40 anys més de la seva vida, estan en risc que en qualsevol moment es desenvolupi un càncer de pulmó o un mesotelioma, que és un càncer sense taxa de supervivència. Això és viure amb una bomba de rellotgeria instal·lada al pit que pot explotar en qualsevol moment. La vida sota l'espasa de Dàmocles. I aquesta situació, així com la nostra menor esperança de vida, ha de ser reconeguda".

Actitud positiva i compromís ferm del Ministeri de Seguretat Social

Tant la Marta Barrera com en Jaume Cortès, de Col·lectiu Ronda, celebren "haver trobat per primera vegada en tots aquests anys que fa que reclamem la jubilació anticipada pels treballadors de l'amiant, una actitud de compromís ferm per part dels màxims responsables de Seguretat Social per solucionar aquesta situació d'injusta desatenció". En aquest sentit, els lletrats remarquen que "des del Ministeri de Seguretat Social se'ns ha assegurat que el procediment legal per a la regulació de la jubilació anticipada per a aquest col·lectiu s'activarà de forma immediata, prenent com a punt de partida la sol·licitud que en el seu moment vam confeccionar juntament amb el sindicat CGT al 2014 on s'acredita el compliment rigorós de tots els requisits exigits, inclosa la impossibilitat d'eliminar el risc mitjançant l'adequació de les condicions de treball".

"Celebrem-afirmen els advocats de Col·lectiu Ronda- que en el transcurs de tot just dos mesos hàgim vist com s'inicia el procediment per a crear un fons públic de compensació per a les víctimes i com ara es fa el mateix amb el dret a la jubilació anticipada. Per tard que sigui, per primera vegada hi ha gestos significatius en favor d'un reconeixement per a les víctimes que fins ara només han dispensat els jutjats, com ho demostra el fet que aquest país sigui un dels que menys casos de malaltia professional per amiant reconeix en via administrativa a tota Europa. Res no compensa els milers de morts silenciades que ha causat l'amiant. Però som a temps de protegir els drets dels que encara no han emmalaltit però poden fer-ho en el futur".