Inaugurat el monòlit per als treballadors d'Uralita i víctimes de l'amiant a Cerdanyola i Ripollet
"No demano diners, no els vull, voldria salut i que es reconegui la responsabilitat d’Uralita per les morts de l’amiant". Són paraules de Maria Teresa, veïna de Ripollet i víctima de l’amiant, minuts abans que quedés descobert el monòlit que homenatja treballadors i treballadores d'Uralita i víctimes de l'amiant de Cerdanyola i Ripollet. La inauguració del Memorial, que es va fer el passat dia 26 de març, va anar a càrrec de l'associació de víctimes afectades per l'amiant de Catalunya (AVAAC). El monòlit, obra creada per un familiar d'una víctima, està situat en l'encreuament entre les ciutats de Ripollet i Cerdanyola, l'anomenada zona zero de l'amiant a casa nostra atès el grau d'afectació per la presència de l'empresa Uralita.
El lloc on ha quedat instal·lat el monòlit és molt a prop de les naus industrials que encara avui estan alçades de la fàbrica Uralita. En aquestes naus industrials va tenir lloc la producció de materials per a la construcció al llarg de gairebé un segle i moltes persones de Ripollet i Cerdanyola que hi van passar han patit les conseqüències d'haver treballat amb amiant sense cap mena de protecció. També els familiars d'aquestes persones treballadores així com els veïns i veïnes de la població han estat exposades a la toxicitat d'aquest material, afectant la salut i enduent-se vides.
El memorial queda instal·lat entre les dues poblacions, concretament en un espai entre la carretera N-150 i la carretera de l'estació de Ripollet. L'autor de l'obra que és Jordi Andrés, familiar d'una de les víctimes afectades per l'amiant que ha creat l'obra solidàriament com a reconeixement a tota una població afectada per l'amiant: persones treballadores, familiars i veïns i veïnes de la zona. L'acte va comptar amb la presència de l'AVAAC, veïns i veïnes de les dues poblacions i advocades de Col·lectiu Ronda, com a cooperativa jurídica especialista en la defensa de persones afectades per l'amiant i amb nombroses sentències favorables aconseguides als darrers anys contra Uralita i amb importants indemnitzacions per a les víctimes.
La instal·lació del memorial no és casual que sigui entre Cerdanyola i Ripollet. La presència de la fàbrica Uralita (igual que altres poblacions que han acollit fàbriques com Castelldefels) fa que tingui un índex de prevalença de malalties causades per l'amiant que multiplica per deu el de les zones que no han tingut aquestes fàbriques. En el cas de Cerdanyola i Ripollet, els estudis fets pel doctor Josep Tarrés, especialista en la diagnosi de malalties generades per la inhalació d'aquesta fibra tòxica, han servit precisament per diagnosticar més de 900 casos de malalties relacionades amb l'amiant (les més greus, l'asbestosi i diversos tipus de càncer). Però cada setmana es detecta un nou cas a la zona.
Des de Col·lectiu Ronda s'està fent una tasca ingent de denúncia de les responsabilitats que té l'empresa Uralita en l'origen de greus malalties i sobre les morts de tantes persones que van entrar en contacte amb l'amiant. La majoria de sentències aconseguides per l'equip jurídic especialista en amiant a Col·lectiu Ronda es basen en el fet que l'empresa Uralita no va actuar amb diligència ni conseqüència, des que es va conèixer la perillositat de la utilització de l'amiant, ja a mitjan segle XX. Les irresponsabilitats, d'acord amb la normativa laboral existent ja als anys quaranta del segle passat, van des de l'absència d'indumentària i equips de protecció adequada per a les persones treballadores que manipulaven amiant fins a no fer-se càrrec de la neteja de la roba, abandonar restes d'amiant en abocadors il·legals i deixar que la pols d'aquesta fibra tòxica també s'escapés per les finestres de la fàbrica, amb la qual cosa persones veïnes de les dues poblacions van resultar també afectades, les anomenades víctimes ambientals.
De fet, no només treballadors i treballadores sinó també familiars (que rentaven la roba) i veïns (que inhalaven la pols) són totes elles víctimes de l'amiant. Col·lectiu Ronda va aconseguir precisament el desembre de 2017 una sentència històrica dictada per l'Audiència Provincial de Madrid que obligava a Uralita a indemnitzar amb més de dos milions d'euros a un grup de 39 persones afectades (familiars i veïns) de Cerdanyola i Ripollet, i el mes de setembre de 2018 es va aconseguir una segona sentència de primera instància amb una indemnització excepcional d'1,7 milions d'euros a un altre grup de veïns i veïnes afectades que no tenien relació directa amb Uralita.
La cerca de responsabilitats sobre el que s'ha anomenat el major genocidi laboral de la història és una de les prioritats que les associacions de víctimes de l'amiant posen sobre la taula, per aconseguir les indemnitzacions que els pertoquen i sobretot per un reconeixement que permeti que no es tornin a repetir irresponsabilitats com aquesta i es prenguin totes les mesures necessàries. Així es va concloure també en un manifest “Per una prohibició efectiva de l'amiant” signat per la majoria d'associacions de víctimes de l'estat espanyol i de diversos països europeus i Japó, sorgit com a conclusions de la trobada internacional que es va fer el mes d'octubre de l'any passat organitzada entre l'AVAAC i Col·lectiu Ronda i que també va tenir un acte de recepció institucional per part dels Ajuntament de Cerdanyola i Ripollet.
La producció i comercialització de l'amiant es va prohibir l'any 2000 a la UE i el 2002 a l'Estat espanyol, però la lluita per a la seva eradicació definitiva continua, atès que va ser un material àmpliament usat en la construcció i també en indústries com l'automoció o la ferroviària i avui un gran entorn ple d'amiant cal que sigui curosament tractat si no es vol que la seva degradació o mala manipulació continuï afectant. Segons l'OMS, entre 20.000 i 30.000 persones moren anualment a causa de l'amiant en territori comunitari. A tot el món, les morts anuals superen les 100.000 persones, i es calcula que la xifra més important encara està per arribar, atès el llarg període de latència de les malalties provocades per l'amiant. Un veritable genocidi que el memorial de Cerdanyola i Ripollet pretén que no es quedi ni en l'oblit ni en el silenci.
