Roca Sanitarios haurà d'indemnitzar amb més de 500.00€ la vídua d'un treballador mort per l’amiant
El Jutjat Social 25 de Barcelona considera l’empresa Roca Sanitarios responsable de la situació de Gran Invalidesa d’un antic treballador de la fàbrica de Gavà actualment mort afectat per un mesotelioma pleural, patologia que té com a única causa coneguda la inhalació de fibres d’amiant. La sentència fonamenta les seves conclusions en un contundent informe d’Inspecció de Treball que estableix que «Roca Sanitarios no ha realitzat cap mesura preventiva destinada a eliminar o reduir l’exposició dels treballadors a la pols d’amiant» i qualifica la situació viscuda a la fàbrica de Gavà com d’«absència total i absoluta de mesures preventives pels treballadors front al risc d’exposició a l’amiant».
Roca Sanitarios haurà d’indemnitzar per un import de 556.205,29 euros la vídua d’un ex-treballador de la fàbrica de la multinacional situada a Gavà (Baix Llobregat) que va morir l’any 2017 com a conseqüència d’un mesotelioma causat per l’exposició a l’amiant mentre va prestar servei a l’empresa, entre els anys 1970 i 1989. Des de l’any 1995, el treballador tenia reconeguda la situació d’incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia professional per silicosi i insuficiència ventilatòria; posteriorment, el diagnòstic es va ampliar després que li fos detectat l’any 2017 a l’Hospital de Viladecans un mesotelioma causat per l’amiant i l’INSS procedís a revisar el grau de discapacitat fins a reconèixer la situació de Gran Invalidesa derivada de malaltia professional. És d’aquest reconeixement, i com a conseqüència dels perjudicis causats per l’estat físic que va motivar la declaració de Gran Invalidesa (necessitat permanent d’ajuda de tercers per a a qualsevol activitat quotidiana) que neix la demanda ara resolta pel jutjat barceloní.
A criteri de la Inspecció de Treball, les patologies i la mort del treballador tenen origen en la inhalació de les fibres d’amiant present en diversos components, especialment juntes, utilitzats per a la fabricació de peces diverses d’aixeteria. Roca va fer servir aquestes juntes d’amiant almenys fins l’any 2004, transcorreguts quatre anys des de la prohibició de l’amiant a territori comunitari i quan ja feia dos anys que havia expirat la moratòria per a cessar en l'ús de l'amiant que es va concedir a l'Estat espanyol a petició del Govern que en aquell moment presidia José María Aznar. A banda de les juntes de les aixetes, tant la sentència com l’informe d’Inspecció de Treball constaten que l’empresa va ser autoritzada l’any 1984 pel Ministeri d'Economia per produir sabates de fre de ferrocarril. Des d'aquest any i fins a 2001, el material emprat per a la fabricació d'aquestes peces de maquinària produïdes a la factoria del Baix Llobregat va ser «gairebé exclusivament» l'amiant.
Un cúmul d'irregularitats
Malgrat aquest cúmul d’evidències sobre la presència d’amiant a la fàbrica, Roca Sanitarios va negar davant Inspecció de Treball la presència d’aquest material a les seves instal·lacions. En resposta als requeriments d’Inspecció de Treball per tal que aportés la documentació necessària per acreditar l’adopció de les necessàries mesures de prevenció i la realització de les revisions mèdiques pertinents, i tal i com reprodueix l’informe, la companyia va negar la utilització d’amiant afirmant que «a l’empresa mai ha existit risc d’exposició a l’amiant, doncs en cap dels seus processos de fabricació (porcellana, sanitària, aixeteria, radiadors) mai s’ha emprat l’amiant com a matèria primera. I per conseqüent no procedia tenir la següent documentació sol·licitada en el requeriment».
Contra aquesta insuficient argumentació, la sentència del Jutjat Social 25 de Barcelona considera provada la utilització d’amiant en els termes ja referits (sabates de fre i components d’aixateria) i es remet a l’informe d’Inspecció quan aquest afirma que l’empresa «no disposa d’avaluació de riscos, ni de controls ambientals, ni consta l’aplicació de cap mesura preventiva col·lectiva de caràcter tècnic (substitució de l’amiant, reducció de quantitats d’exposició o sistemes d’extracció) o organitzatives (reducció de treballadors exposats, zones d’accés restringides, no realització d’hores extres...) ni mesures de prevenció individual per mitjà del lliurament i l’ús d’equips de protecció respiratòria; tampoc s’acredita el compliment de mesures preventives recollides a la normativa aplicable en matèria de roba de treball, instal·lacions, descansos de treballadors exposats, emmagatzematge, manipulació, eliminació...». Un impressionant cúmul d’irregularitats que tenen continuïtat en el fet que «al treballador no se li han realitzat reconeixements mèdics ni se li ha facilitat cap activitat formativa ni informativa en matèria de riscos de l’amiant» per concloure que «existeix una absència total i absoluta de mesures preventives per a la protecció dels treballadors front al risc d’exposició a l’amiant».
Un gran nombre de víctimes
Àlex Tisminetzky, advocat de Col·lectiu Ronda que ha representat la família del difunt en la seva reclamació, considera que sentències com aquesta anticipen un nou focus d’atenció en la dramàtica lluita que es viu a casa nostra pel reconeixement de les víctimes de l’amiant, juntament amb els capítols més coneguts que representen empreses com Uralita, Rocalla, Honeywell o l’antiga Macosa, actual Alstom. «Durant anys -explica Tisminetzky- els treballadors de Roca han patit casos de càncer de pulmó i altres greus patologies de l’aparell respiratori que quedaven amagades a l’ombra de la sílice utilitzada massivament a Roca i per la dificultat de demostrar una presència d’amiant que l’empresa, fins i tot avui, quan ja ha estat condemnada anteriorment, continua negant malgrat l’evidència. La situació, sortosament ha canviat, però és important que aquest canvi es traslladi en forma de revisions mèdiques adequades als treballadors en actiu i en els ja jubilats o fora de l’empresa que poden haver estat exposats fins almenys l’any 2004. La insistència de l’empresa en negar l’evidència no només afecta els drets de les persones que han estat víctimes de l’amiant sinó que atempta contra la seguretat dels que encara no ho són però ho puguin ser en el futur, doncs un diagnòstic a temps pot salvar vides. La fàbrica de Roca ha estat un dels motors econòmics del baix Llobregat. Per la fàbrica de Gavà han passat milers de treballadors al llarg del temps i la xifra de víctimes pot ser molt elevada, incloent-hi les persones que han mort com a conseqüència de malalties causades per l’amiant sense arribar mai a saber-ho i, per tant, sense que ni ells ni les seves famílies obtinguessin les reparacions econòmiques que els corrresponien. En aquests casos, és important que les famílies recordin que les morts que deriven d’accident laboral o malaltia professional no prescriuen mai i continuen tenint dret a que se’ls reconegui que va ser l’amiant de la Roca el causant de la mort dels seus familiars».
