Determinar quin dels excònjuges segueix fent ús de l'habitatge acostuma a ser font de conflicte
Una part important de les consultes més habituals relacionades amb el procediments de divorci o separació té a veure amb el règim d'ús de l'habitatge familiar en cessar la convivència. Intentem resoldre breument alguns d'aquests dubtes freqüents
«Qui es queda al pis i a qui li correspon pagar-ho?» Aquesta és una de les preguntes que, inevitablement i d'una forma o altra, sempre acaba planant sobre qualsevol procediment de divorci o separació. Cal tenir present que el Codi Civil català atorga àmplies facultats als cònjuges per adoptar l'acord que millor considerin dins el marc general del Conveni Regulador pactat, sempre i quan el contingut d'aquest acord respecti el principi essencial de protecció de l'interès dels fills menors d'edat, cas que hi hagi, i no resulti vulnerador dels drets de cap de les parts. Per tant, i a través d'un pacte entre les parts legalment vàlid, l'ús de la llar familiar després del cessament de la convivència s'atribuirà en els termes acordats pels excònjuges.
En cas que no hi hagi acord i que la decisió sobre l'ocupació de l'habitatge es prengui a través d'un procediment judicial, el Codi Civil determina certes regles d'interpretació de la situació que prenen en consideració diferents aspectes vinculats a la custòdia dels fills i les possibilitats econòmiques dels cònjuges.
En cas que no hi hagi fills comuns, l'atribució de l'ús s'atorgarà, prioritàriament, al cònjuge que presenti una situació de major necessitat econòmica o que pugui tenir més dificultats per accedir en solitari a un habitatge. Si cap dels dos requereixi de major protecció que l'altre ni justifica l'existència d'un interès superior per ocupar el pis, la qüestió es resoldrà conforme al títol de l'habitatge, és a dir, segons qui sigui el propietari o titular del contracte de lloguer. En el supòsit que la propietat sigui compartida i sense que hi hagi una atribució per raó de necessitat o interès, la sentència pot resoldre no atribuir l'ús en exclusiva a cap dels cònjuges. En aquest cas, el més habitual i recomanable és procedir a liquidar el bé mitjançant, per exemple, la venda de l'habitatge.
Per contra, en aquells casos en què hi ha fills menors d'edat, i tret de pacte en contrari, la norma general és que l'ús de l'habitatge s'atribueixi de forma ordinària al cònjuge que tingui assignada la guarda dels menors. De forma excepcional, es pot atribuir el dret a ocupar l'habitatge temporalment al cònjuge que no tingui assignada la custòdia si aquest presenta una situació de majors dificultats econòmiques o especials circumstàncies de necessitat i l'altre cònjuge disposa de mitjans suficients per cobrir la seva necessitat d'habitatge i la dels fills.
Si la custòdia és compartida, la normativa no preveu un dret preferent d'ús tret que un dels cònjuges ostenti una necessitat de major protecció que l'altre. En absència de circumstàncies de necessitat i si no hi ha un pacte entre els cònjuges, l'atribució es farà avaluant quina de les opcions es considera més beneficiosa per a l'interès dels menors.
Pagament de l'habitatge i despeses vinculades
Tot allò que hem explicat fins ara, ens pot servir d'orientació per resoldre la primera part de la pregunta que plantejàvem al principi («qui es queda al pis?») però encara no hem abordat la segona -i molt transcendent- qüestió: qui ho paga?
La pregunta es pot respondre de forma molt resumida dient que, tret que les parts acordin quelcom diferent, l'habitatge el seguirà pagant qui tingui contreta l'obligació de pagament, al marge que n'estigui fent ús o no. És a dir, qui hagi signat la hipoteca, haurà de seguir pagant-la, malgrat estigui obligat a abandonar la llar familiar en benefici de la seva ex-parella. Si el cònjuge que deixa el pis ho fa en virtut del fet que la custòdia ha estat atorgada a l'altre progenitor i està obligat a abonar una pensió d'aliments pels fills, l'import de la seva aportació al pagament de la llar compensarà total o parcialment l'obligació d'abonar la pensió en rebre la consideració d'aportació en espècie.
Segons el Codi Civil, les despeses que derivin de la pròpia adquisició de l'habitatge com poden ser la realització d'obres de millora a la finca (instal·lació d'un ascensor, per exemple) o la contractació de les assegurances vinculades es pagaran també segons el títol constitutiu de l'habitatge, al marge de quin sigui el règim d'ús atorgat. Per contra, les despeses relacionades amb obres de manteniment o reparació, els subministres, les taxes i tributs (escombraries, IBI...) o la comunitat aniran a càrrec del cònjuge que ocupi la llar. Com a norma general, es podria dir que seran els propietaris els encarregats de sufragar aquelles inversions que tinguin com a conseqüència un increment del valor de l'immoble, tal i com succeeix amb l'exemple de l'ascensor o amb un arranjament de la façana, mentre que les despeses ordinàries i sense repercussió en el valor de la finca són responsabilitat de qui faci ús de l'habitatge.
Quant dura el dret d'ús de l'habitatge familiar?
Com en la pràctica totalitat d'aspectes relacionats amb el procediment de divorci, els cònjuges tenen la potestat de pactar lliurement la durada del dret d'ús del que havia estat domicili familiar. Ara bé, en absència d'acord, i si aquesta atribució es resol per decisió judicial, malgrat el Codi Civil no imposa regles específiques per establir la durada, sí especifica com a concepte fonamental que el dret d'ús serà sempre i en tot cas temporal.
Sense un criteri preestablert sobre la determinació de la durada, serà el jutge o la jutgessa qui valori en cada cas les circumstàncies concurrents i, especialment, el requisit de protecció del menor com a bé superior. Un dels criteris més habituals per part de la judicatura és fixar el límit per a aquest dret d'ús en el moment que els fills arribin a la majoria d'edat.
En apropar-se el moment de que s'extingeixi el dret d'ús de la llar per al cònjuge que l'ocupa, si aquest considera que presenta necessitat de protecció front al risc de veure dificultat l'accés a un nou habitatge, podrà sol·licitar una pròrroga del seu dret d'ús. Aquesta petició s'haurà de presentar amb una antelació mínima de 6 mesos respecte la data d'extinció.
És perd el dret d'ús de l'habitatge familiar pel fet de conviure-hi amb una nova parella?
Sobre aquesta controvèrsia s'ha parlat molt en temps recents arran de la sentència del Tribunal Suprem del passat mes de novembre de 2018 que considerava que la convivència estable amb una nova parella extingia el dret d'ús de l'habitatge familiar després d'un divorci pel fet que l'entrada d'una tercera persona a l'habitatge feia que aquest perdés la seva antiga naturalesa d'habitatge familiar «en servir per a l'ús d'una família dissemblant i diferent».
És important, però, recordar que aquesta sentència es va dictar interpretant el contingut del Codi Civil espanyol que és diferent al Codi Civil català que és el que resulta d'aplicació a Catalunya seguint el principi de legalitat. I en aquest sentit, tal i com expliquem de forma extensa en aquest article, el Codi Civil català valora que si el dret d'ús a un dels cònjuges es va acordar entre les parts en el moment de formalitzar el divorci o va ser l'autoritat judicial qui el va atribuir en atenció a l'efectiva guarda dels menors, sense que hi hagués una especial situació de necessitat material, no correspon qüestionar la utilització de l'habitatge per part del cònjuge només pel fet que existeixi una nova relació de parella o nucli de convivència.
Un criteri, com podeu veure, diametralment oposat al del Tribunal Suprem espanyol.
