A favor de la retroactivitat
La Comissió Europea ha fet arribar un informe prejudicial al Tribunal de Justícia de la UE declarant-se partidària de que els diners cobrats de més a través de la clàusula sòl de la hipoteca es reintegrin amb efecte retroactiu quan es determini el caràcter abusiu de la clàusula.
27/10/2015
La Comissió Europea considera que “no és possible que els tribunals nacionals puguin moderar la devolució de les quantitats que ja ha pagat el consumidor en aplicació d'una clàusula declarada nul·la des de l'origen per defecte d'informació i/o transparència”. Aquesta és la principal conclusió de l'informe que la Comissió ha fet arribar al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE), que s'ha de pronunciar sobre la qüestió prejudicial adreçada a la Curia europea pel Jutjat Mercantil 1 de Granada arran de la demanda interposada per un particular afectat per la clàusula sòl d'una hipoteca de BBK-Cajasur.
La qüestió prejudicial
El tribunal andalús es va dirigir al TJUE per tal que el tribunal europeu es pronunciés i aclarís com actuar respecte la petició adreçada pel client de l'entitat en el sentit que la declaració de nul·litat de la clàusula sòl fos acompanyada de la devolució íntegra de les quantitats abonades indegudament com a conseqüència de l'aplicació d'una clàusula que estableix un mínim a pagar encara que el tipus d'interès fixat amb l'entitat estigui per sota d'aquest llindar. La petició està motivada pel fet que el Tribunal Suprem espanyol es va pronunciar en sentit contrari a la devolució íntegra i amb efecte retroactiu d'aquests diners generats per la clàusula sòl, establint que les quantitats a reintegrar serien únicament les generades a partir de maig de 2013, moment en què va dictar una important sentència que considerava abusives i nul·les les clàusules sòl incloses en les hipoteques de tres entitats (BBVA, Cajamar i Abanca). Amb posterioritat, el Tribunal Suprem va dictar una segona sentència en idèntic sentit i, anant encara més enllà, establint que aquesta segona resolució servia per fixar doctrina. És a dir, que la sentència i el criteri exhibit és vinculant i d'obligat seguiment per a la resta de tribunals que haguessin de jutjar el tema.
en matèria de protecció dels usuari de banca en establir un límit a les accions que tenen origen en la nul·litat radical d'una clàusula contractual.
i es mostra contrària a que en cas de de nul·litat d'una clàusula, els tribunals nacionals puguin “limitar els efectes d'aquesta nul·litat”, tal i com l'Alt Tribunal espanyol va fer amb la seva sentència. Un criteri que des del Col·lectiu Ronda compartim i defensem als tribunals incloent a les nostres demandes la petició de nul·litat de la clàusula sòl i la devolució amb efectes retroactius dels diners que no s'haurien d'haver pagat en considerar que no hi ha empara legal per legitimar els greuges causats durant un determinat període per una clàusula del contracte hipotecari que un tribunal assenyali com abusiva. Si existeix abús, aquest ha existit en tot el període d'efectes de la clàusula i no limita els seus efectes al lapse de temps posterior al pronunciament del Tribunal Suprem. Un criteri que ara es veu ratificat per la pròpia Comissió Europea i que esperem que, en bona lògica, sigui el que adopti el TJUE en la seva resolució de la qüestió prejudicial elevada pel tribunal granadí.
És important recordar, per tant, que en cas que el TJUE es pronunciï finalment a favor de l'aplicació retroactiva de la devolució dels diners, seria lògic esperar que el Tribunal Suprem modifiqui la seva pròpia doctrina per adaptar-la al dret comunitari. Seria llavors, un cop modificada la doctrina del Suprem, quan la resta de jutjats podrien fallar en el sentit marcat per aquesta sentència del TJUE que esperem acabi arribant.
i que involucra la pràctica totalitat del sector bancari espanyol. Una sentència que, esperem, es pot dictar a la llum del criteri favorable als afectats i afectades que estableix la Comissió Europea