Al carrer

• [Traducción al castellano]

Sortirem al carrer seguint el pas del jovent que mira el futur amb la certesa de trobar un horitzó trencat en mil bocins i de les famílies que han vist casa seva acabar engolida, juntament amb les seves esperances, en els balanços d'uns bancs a qui calia rescatar amb una urgència que ningú ha atribuït a la necessitat de rescatar persones.

Estarem a les places, fent costat a pensionistes obligades a aprendre a administrar la misèria i obrar el miracle de multiplicar pans i peixos per tornar a aixoplugar familiars necessitats; caminarem de bracet amb treballadores de poc més de 40 anys, expulsades del sistema productiu i arraconades com a andròmines atrotinades, precoçment obsoletes.

Marxarem acompanyant les persones que treballen menys hores de les que voldrien i les que estan obligades a treballar-ne més de les que desitjarien; les que no cobren les hores extra que fan; les que han sacrificat sou tot perseguint la competitivitat exportadora que algú pensaria que podria anar a càrrec dels comptes d'explotació de les empreses però que, en canvi, ha acabat reposant sobre les minses nòmines dels mateixos sacrificats de sempre.

 
Avançarem a l'ombra de les pancartes dels fills dels obrers que van encarnar aquell somni d'obrir les portes de la universitat per a ells i que ara, a cop de taxa, ajust i Pla Bolonya, potser han de clausurar l'anhel d'una universitat inclusiva i a l'abast de tothom.

Caminarem sense deixar de pensar que a L'Estat espanyol la desigualtat ha augmentat en un 28% en el període comprés entre 2007 i 2011. Farem balanç allà on algú ens vulgui escoltar, de 30 anys de reformes laborals que han anat empetitint els nostres drets i establint progressivament l'arbitrarietat com a marc regulador de les relacions laborals.

Farem camí pels polígons buits i les plantes d'hospital tancades, per les fàbriques on els treballadors protesten i les carreteres tallades.

Passarem davant dels comerços tancats i de les files de gent que esperen el manà de la caritat per poder alimentar-se en substitució de l'acció protectora d'un Estat que no hauria de tenir cap altra preocupació més greu i urgent que preservar la dignitat dels seus ciutadans.

Anirem al costat d'aquelles persones que, esperançades, surten cada dia a buscar una feina fugissera; al costat d'aquelles persones que ja no apareixen a les estadístiques oficials de demandants d'ocupació perquè l'esperança no ha estat suficient per alimentar la persecució d'una utopia que ja no somnien atrapar.

Escoltarem les converses d'aquells treballadors que han après a conjugar i declinar totes les formes possibles de la precarietat i la temporalitat.
 

Sortirem al carrer i a tot arreu ens trobarem amb persones que saben que el 1r de maig és una celebració de la memòria i que els nostres drets sempre han tingut com a precedent i preàmbul la lluita i la constància. Sortirem al carrer i ens plaurà trobar-vos a tots vosaltres per compartir la voluntat de fer d'aquest primer de maig la primera passa del camí per a recuperar tot allò que la crisi esdevinguda pretext ens ha arrabassat.

• Altres continguts destacats del Col·lectiu Ronda

Compartiex aquesta informació!

 <span class="st_twitter" displayText="Tweet"></span><span class="st_facebook" displayText="Facebook"></span><span class="st_meneame" displayText="menéame"></span><span class="st_gbuzz" displayText="Google Buzz"></span><span class="st_email" displayText="Email"></span><span class="st_sharethis" displayText="Comparteix"></span>

 <script type="text/javascript" src="http://w.sharethis.com/button/buttons.js"></script><script type="text/javascript">stLight.options({publisher:'08e44b14-3c7f-437d-8783-d5b2db7cb652'});</script>