Renfe i Uralita, condemnades
Dues sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya aconseguides pel Col·lectiu Ronda condemnen les empreses Uralita i Renfe per la mort d'extreballadors exposats a amiant
09/12/2013
Qui ha de fer-se càrrec del costós llegat en forma d'indemnitzacions i recàrrecs en les prestacions per les morts i les malalties provocades per la manca de mesures de seguretat en les empreses que han fet servir durant dècades l'amiant?
De forma cada vegada més evident, les empreses que han exposat els seus treballadors a la pols cancerígena de l'amiant sense adoptar les pertinents mesures de seguretat comencen a entendre que han perdut la batalla legal que plantejaven a la recerca d'impunitat. Amb claredat i contundència, els tribunals des de primera instància fins al Suprem han anat, sentència a sentència, establint la responsabilitat d'empreses com ara URALITA en els incompliments greus i sistemàtics de la normativa de protecció; una normativa que, val a dir, van negar reiteradament en incomptables judicis que existís o fos d'aplicació, malgrat la legislació en aquest sentit a l'Estat espanyol es remunta, com a mínim, a l'any 1940.
Multes, recàrrecs i indemnitzacions
Assentada la jurisprudència que evidencia la responsabilitat empresarial, les companyies que han fet servir amiant busquen ara formules per esquivar els pagaments que han de fer front. Aquest és el cas de RENFE-Operadora, que ha intentat traslladar la responsabilitat del pagament de la indemnització de més de 80.000 € que ha d'abonar a la vídua d'un treballador finat al 2011 que durant més de 30 anys va dedicar-se al manteniment i la mecànica dels combois ferroviaris, exposat a l'amiant contingut en diversos components dels trens. Una exposició que va acabar resultant en el desenvolupament d'un mesotelioma pleural, una forma mortal de càncer que només la inhalació de fibres d'amiant pot provocar.
L'actual Renfe-Operadora negava la seva responsabilitat argumentant que la legal successora de RENFE S.A. és ADIF i que, per tant, corresponia a aquesta darrera (també empresa pública, com la pròpia Renfe-Operadora) fer front al pagament de la indemnització imposada per una sentència del Jutjat Social 4 de Barcelona, que condemnava Renfe i la seva successora per l'incompliment de la normativa de protecció de la salut dels treballadors exposats a l'amiant.
El drama de Castelldefels
El TSJC també ha desestimat la pretensió d'URALITA S.A. de no pagar el recàrrec del 50% sobre les prestacions derivades de malaltia professional -en aquest cas, prestació de viduïtat- a la vídua d'un extreballador de l'antiga ROCALLA S.A., la gegantina empresa ubicada a Castelldefels i dedicada a la fabricació de fibrociment que va mantenir la seva activitat des de l'any 1928 fins al seu definitiu tancament l'any 1994.
Malgrat el Tribunal Suprem ja es va pronunciar -a instàncies del Col·lectiu Ronda- sobre la condició de legal successora d'URALITA S.A. i, per tant, responsable de fer front als pagaments derivats dels incompliments normatius en què hagués pogut incórrer Rocalla S.A., Uralita insisteix a intentar esquivar la seva responsabilitat interposant recursos com aquest ara desestimat pel TSJC que endarrereixen innecessàriament els llargs processos judicials que afronten les víctimes de l'amiant.
Uralita intenta evitar els pagaments milionaris provocats per l'absolut menyspreu vers la salut dels seus treballadors de l'antiga Rocalla, tal i com queda provat en la resolució del TSJC que esmenta les violacions de la normativa i els incompliments de les mesures de seguretat constatades i denunciades a diferents inspeccions realitzades a les instal·lacions de l'empresa entre els anys 1974 i 1990.
Futur negre
Ambdues sentències arriben pocs dies després que la revista BMC CANCER faci públic un estudi de la Universitat de Granada que destaca que les morts causades per l'amiant no han deixat d'augmentar any rere any des de 1975, provocant en el període comprés entre 1975 i 2010 més de 6000 morts causades per càncer de pleura, una de les patologies que pot desencadenar la presència d'amiant al nostre organisme. El mateix estudi assenyala que com a mínim fins l'any 2040 continuarà havent morts relacionades amb aquest material del qual es van importar més de 2 milions de tones a l'Estat espanyol entre 1906 i 2002, any de la seva definitiva prohibició.
La notícia a la premsa:
Et pot interessar:
- Article: Víctimes passives de l'amiant
- TV3- 30 Minuts: Exposats a l'amiant (vídeo)