Víctimes passives
Esther Costa, advocada del Col·lectiu Ronda a Cerdanyola del Vallès, analitza en un article publicat originalment a la revista Tot Cerdanyola la situació actual en relació a la defensa jurídica de les anomenades víctimes passives de l'amiant.
L'antiga fàbrica de la Uralita fa molts anys que va tancar definitivament les seves portes. Malauradament, l'activitat industrial basada en la manipulació de l'amiant que allà s'hi desenvolupava encara és una ombra fosca, terriblement fosca, sobre la nostra ciutat. A Cerdanyola és difícil no conèixer algun cas proper, un veí, amic o familiar que no tingui una història de patiment, dolor i mort relacionada amb les fibres mortals de l'amiant i el polsim procedent de la fàbrica que durant dècades ha impregnat els nostres carrers i edificis. Actualment, més de 900 persones entre Cerdanyola i Ripollet han estat diagnosticades de diferents malalties relacionades amb l'exposició a l'amiant. I aquesta no és una història del passat. Encara avui, a la nostra ciutat es diagnostica cada setmana un nou cas de patologia causada per l'amiant. Una nova vida trencada per la Uralita.
Ara fa més de 30 anys que el Col·lectiu Ronda va començar a lluitar en defensa de les víctimes de l'amiant. Durant aquest temps, s'ha aconseguit revertir la situació d'oblit que patien les persones afectades per l'amiant. Avui ja ningú no dubta de la perillositat de l'amiant i els tribunals han fet evident que l'empresa Uralita és responsable de continus incompliments de la normativa vigent en matèria de protecció de la salut que han causat greus patologies i morts. Nombroses sentències així ho confirmen i Uralita es veu obligada a abonar importants indemnitzacions.
Totes les víctimes, no només els treballadors
Encara, però, ens queda molt per fer. Els treballadors de la Uralita no són pas les úniques víctimes de l'amiant. Les seves famílies també han estat en risc. Exposades a l'amiant que arribava a casa adherida a la roba de treball dels seus pares, marits i germans. Una roba que la normativa especificava clarament que no podia sortir de la fàbrica i que havia de ser la pròpia Uralita qui es fes càrrec de la seva neteja però que, per contra, sempre acabava arribant a casa per ser rentada posant en risc la vida de les persones que convivien al domicili familiar.
Els veïns i veïnes de la ciutat en el seu conjunt també poden ser víctimes de l'amiant, malgrat no haver treballat mai a la Uralita o no conviure amb cap extreballador. Les persones que han viscut en un radi de varis quilòmetres al voltant de Cerdanyola poden haver estat afectades per l'amiant que escapava de la Uralita i acabava dipositant-se als seus pulmons.
Totes aquestes víctimes, veïns i familiars, també tenen drets. Dret, per exemple, a obtenir unes indemnitzacions econòmiques que la majoria d'aquestes persones amb la vida trencada per l'amiant i la irresponsabilitat de la Uralita mai no han reclamat, com tampoc ho han fet els seus familiars. Doblement víctimes, per tant, de l'amiant i de la manca d'informació.
Ara és l'hora d'exigir justícia i reparacions justes per a les persones que han patit, pateixen i patiran en el futur els efectes de l'exposició a l'amiant. Des del Col·lectiu Ronda ja ho estem fent amb la interposició de demandes col·lectives per exigir per a les víctimes que no han treballat mai a Uralita el reconeixement que ja han obtingut els extreballadors d'aquestes fàbriques.
El temps del silenci i l'oblit ha acabat. Ara és l'hora de reclamar allò que és just.
Autora: Esther Costa, advocada del Col·lectiu Ronda
Et pot interessar: