El miratge de juny
El descens de l’atur durant el passat mes de juny ha desfermat certa sensació d’eufòria, especialment entre els apologetes de la reforma laboral. L’optimisme, però, no està justificat. Darrera la dada positiva s’amaguen indicadors d’un escenari de creixent agreujament de la situació en el món laboral
05/07/2012
Durant el mes de juny, la xifra de l’atur va disminuir en prop de 99.000 persones, el descens més important de la sèrie històrica. Una dada sorprenentment positiva que, malauradament, ha portat alguns sectors a instal·lar-se en la complaença i l’optimisme ignorant interessadament altres dades que conviden a pensar que, lluny d’haver iniciat el camí de sortida a la crisi d’ocupació, estem immersos en una espiral accelerada de degradació de l’escenari laboral.
Conjuntura i estacionalitat
Tradicionalment, el de juny és un bon més per a la creació d’ocupació com a conseqüència de l’inici del període estival i la reactivació del sector turístic i de serveis, puntals essencials de l’activitat econòmica a l’Estat espanyol. Enguany, a més a més, aquesta fase expansiva de l’ocupació ha coincidit amb la data final per a la regularització de les treballadores del servei domèstic i la seva incorporació al Règim General de la Seguretat Social. Només en aquest concepte, més de 60.000 persones s’han incorporat a la Seguretat Social, moltes d’elles procedents de l’economia submergida.
El caràcter purament conjuntural d’aquest descens de l’atur es fa encara molt més evident si procedim a fer allò que els estadístics i especialistes del món laboral anomenen ‘desestacionalització’, és a dir, avaluar els resultats depurats de factors estrictament contingents. Si ho fem, obtenim un resultat que no concorda en absolut amb l’optimisme que se’ns ha volgut encomanar. L’atur ha crescut en gairebé 19.000 persones si ho comparem amb les dades de l’any anterior i s’han signat ni més ni menys que 28.292 contractes menys.
¿Més dades? Encara n’hi ha més.
Si al juny sembla que tot vagi bé, potser convé recordar que al maig es va incrementar en un 28,2% les prestacions d’atur tramitades i que es manté inalterable la dramàtica xifra del 52% dels joves menors de 25 anys sense feina. Idèntic percentatge al de Grècia.
Ombres de la contractació
Si ens fixem en les dades de contractació, tampoc trobem motius per a l’alegria. Al mes de juny s’han incrementat lleugerament els contractes a temps parcial (2,56%), però han caigut en major mesura els de jornada completa, que es redueixen en un 7,39% respecte a juny de 2011. I si volen veure la mà de la reforma laboral actuant sobre les relacions laborals, no la busquin a la xifra de descens de l’atur sinó que la trobaran al fet que els contractes temporals a jornada parcials són els que més s’han incrementat -un 31,82%- prova evident de com aquesta reforma ha contribuït a estendre encara més la precarietat i la sub-ocupació.
Sense eufòries, siusplau
Tot plegat només evidencia que la dada d’atur del mes de juny és, com a molt, una treva temporal i passatgera en la dolorosa travessia que ens queda per afrontar fins a començar a experimentar -el 2014 o, segons alguns experts, el 2015 - millores estables i estructurals en l’ocupació. Resulta, doncs, extremadament poc rigorós utilitzar aquest descens puntual de l’atur per fer volar coloms al respecte. Molt pitjor encara és atribuir a la reforma laboral aquesta dada balsàmica després d’haver-se demostrat que la nova legislació laboral només ha contribuït a provocar destrucció neta d’ocupació i no té cap poder per revertir aquesta tendència, tal i com s’han vist obligats a reconèixer fins i tot els dirigents del PP que ostenten la paternitat de la norma.
Enllaços relacionats