Robin a la banqueta
L’any 2008, l’activista Enric Duran reconeixia haver obtingut crèdit de diferents entitats financeres per un valor de 492.000 Euros. Uns diners que no pensava tornar i que destinaria a finançar els moviments socials. Ara afronta el primer judici per la seva acció.
16/11/20011
Denunciar el sistema bancari i la contribució irresponsable i entusiasta de caixes i bancs al creixement imparable de la bombolla de crèdit que actualment ofega milions de famílies incapaces de fer front als seus deutes.
Amb aquesta premissa, l’Enric Duran va desenvolupar al llarg de l’any 2008 una intensa activitat per aconseguir que fins a 39 entitats financeres donessin el seu vist-i-plau a 68 operacions de crèdit fins a acumular un import de 492.000 Euros. Una espiral embogida de crèdit i deute que, curiosament, va passar del tot inadvertida als corresponents departaments de risc de les diferents entitats i, fins i tot, a la Central d’Informació de Risc, un organisme públic encarregat de supervisar el nostre historial creditici i alertar sobre possibilitats d’impagament.
Ningú, però, va parar esment dels evidents riscos que suposava el creixement imparable del deute de l’Enric. Ningú va tenir cap interès a impedir que continués endeutant-se i demanant uns diners que, era evident, mai no podria tornar.
Amb la seva actuació negligent, les entitats financeres van demostrar una cobdícia que anava molt més enllà de qualsevol lògica o principi de mínima precaució que servís per protegir no només els propis interessos de l’entitat, sinó també els de l’usuari de banca.
El misteriós cas de la targeta sense interessos
El primer dels judicis per impagament que ha de fer front l’Enric Duran ha estat instat pel BBVA arran del deute de 25.000 euros contret mitjançant la utilització d’un producte anomenat ‘Tarjeta tres meses sin’.
El contracte de l’esmentada targeta indicava que el límit de crèdit diari era de 600 Euros i es donava a entendre que l’usuari només podia accedir a una única disposició mensual. Per contra, l’Enric no va tenir cap problema per retirar diàriament dels caixers automàtics en el període comprés entre el 23 de maig i el 17 de juny quantitats situades entre els 1200 i els 1500 euros, sense rebre cap notificació per part de l’entitat ni ser degudament informat del fet que la targeta presentava un saldo negatiu pel qual hauria de pagar interessos de gairebé el 27%.
La denúncia
El deute contret per l’Enric Duran a través d’aquesta targeta de crèdit del BBVA és un perfecte exemple de la manca de transparència que ha caracteritzat la comercialització per part de les entitats financeres espanyoles d’una amplia varietat de productes vinculats al crèdit. Dipòsits, fons, targetes, pòlisses, hipoteques i un llarguíssim etcètera que, malgrat l’acolorida publicitat que acompanya els seus llançaments i els presenta com a extraordinàriament beneficiosos pels seus subscriptors, han estat la porta d’entrada a la situació de sobreendeutament crític que actualment presenta la nostra societat. Un escenari de dificultats extremes per a milions de famílies on els únics beneficiats semblen ser aquestes mateixes entitats financeres que, malgrat les turbulències que suposadament pateixen, continuen obtenint enormes beneficis i repartint, en el cas dels bancs, sucosos dividends als seus accionistes.
L’acció de l’Enric Duran, que va tenir ressò internacional a través dels mitjans de comunicació d’arreu del món, accepta lectures i interpretacions diverses des del punt de vista legal, ètic i moral. No hi ha cap dubte, però, que el seu particular happening financer ha tingut la virtut de mostrar de forma crua i evident els mecanismes que porten un país a ofegar-se en un oceà de deutes
Enllaços d'interès: