CX Propietat
La decisió de CatalunyaCaixa de dissoldre el fons “CX Propietat-FII” deixa 3.336 damnificats/des obligats a restar a l'espera del procés de liquidació dels actius del fons per recuperar total o parcialment els seus diners. Col·lectiu Ronda organitza una assemblea informativa.
03/10/2013
Assemblea informativa:
7 novembre 2013, 18h.
Col·lectiu Ronda -Trafalgar núm. 50. [com arribar ].
Imprescindible trucar al telf: 93 268 21 99 per confirmar assistència
La història recent dels fonts immobiliaris a l'Estat espanyol ja pot afegir un altre capítol tràgic a la crònica del seu auge i posterior caiguda. CatalunyaCaixa ha comunicat la disolució de “CX Propietat”, un instrument d'inversió col·lectiva que actualment comptava amb un patrimoni de 95,6 milions d'Euros i 3.336 partícips que a hores d'ara tenen vedat l'accés als diners compromesos en aquest fons en circumstàncies anàlogues a les d'un veritable “corralito”
Inversió conservadora
Els fons immobiliaris són, com esmentàvem anteriorment, instruments d'inversió col·lectiva dedicats a la compra i arrendament d'immobles. A l'Estat espanyol es van comercialitzar per part de la banca un bon grapat d'aquests fons immobiliaris. En termes generals, la inversió en aquest tipus de producte era considerat com una opció conservadora i de baix risc. També era així en el cas de “CX Propietat”, tal i com queda reflectit al fulletó registrat a la CNMV (“perfil de risc: mig-baix”) i en el fulletó comercial (“perfil de risc: prudent”).
El caràcter suposadament conservador d'aquestes inversions contrasta, però, amb la trajectòria dels fons immobiliaris a l'Estat espanyol que als darrers anys han deixat desenes de milers d'afectats i afectades amb part dels seus estalvis captius o importants pèrdues del valor de la seva inversió. Tal és el cas de, per exemple, fons com ara Habitat Patrimonio o, molt especialment, Santander Banif Immobiliario. Només aquest darrer va afectar més de 43.000 persones.
Procés de dissolució
Les persones amb els seus estalvis invertits a “CX Propietat” queden a expenses del procés de dissolució del fons, consistent a liquidar ordenadament el patrimoni immobiliari i retornar els diners aconseguits proporcionalment entre els partícips una vegada saldats prèviament els crèdits que pesin sobre el propi fons. Un procediment que es pot demorar durant molt de temps -la legislació vigent no disposa cap termini màxim per a finalitzar la “liquidació ordenada”- i que, donades les actuals circumstàncies i evolució del mercat immobiliari a l'Estat espanyol, pot resultar del tot insuficient per retornar els diners ara sota amenaça. Cal tenir present que la venda dels actius immobiliaris als preus actuals probablement resulti en un import molt inferior als95,6 milions d'euros declarats com a patrimoni del fons. A més a més, aquests immobles estan actualment en la seva immensa majoria sota règim d'arrendament, circumstància que dificulta encara més una venda ràpida.
Idèntica problemàtica
La dissolució de CX Propietat ens aboca a un nou conflicte entre usuaris de banca i entitats financeres que, amb tota probabilitat, acabarà resolent-se als tribunals. Com ja hem vist en el cas de les participacions preferents o les clàusules sòl -per citar només dues fonts de conflicte jurídic entre banca i ciutadania- la qüestió a resoldre tora a a ser la mateixa:
Ha estat suficient la informació proporcionada per CatalunyaCaixa als seus clients sobre els possibles riscos que poden afectar la inversió?
- Es va explicar als clients ara afectats que el fons no era garantit sinó sotmès a la variabilitat del mercat?
- En algun moment es va anticipar a mode d'advertència la possibilitat de dissolució del fons?
- Es van acomplir totes les diligències informatives que la legislació estableix per a la comercialització de productes financers com el que ens ocupa?
- Es va oferir el fons CX Propietat a clients amb el perfil inversor adequat o, pel contrari, a estalviadors que només buscaven seguretat i absència de risc?
Els testimonis de persones afectades semblen indicar que cap d'aquestes preguntes té una resposta positiva, donant peu a que els jutges sentenciïn la nul·litat dels contractes subscrits i la immediata devolució dels diners invertits si l'entitat no es capaç de provar que actuar amb la diligència i transparència que la legislació vigent l'exigeix.
Et pot interessar: