El frau de la sortida a Borsa
El Jutjat de Primera Instància no.1 de Mataró ha dictat una sentència llargament esperada per milers de persones afectades per la informació irreal i enganyosa que Bankia va fer servir per captar accionistes en el moment de la seva sortida a Borsa.
En una sentència excel·lentment fonamentada i d'una inusitada contundència, el Jutge Degà de Mataró ha condemnat Bankia a retornar a un client els 41.000 € invertits en accions de l'entitat en apreciar que el consentiment de l'accionista es fonamentava en la falsa imatge de solvència i prosperitat fraudulentament projectada per aquesta.
En ocasions anteriors, els jutjats de Mataró ja havien dictat resolucions que anul·laven la compra d'accions de Bankia, si ve fins ara sempre havia estat en casos en què es posava en qüestió les circumstàncies de l'adquisició, doncs es tractava d'accions fruit del bescanvi obligat de les preferents i el deute subordinat de Caixa Laietana, una de les entitats finalment integrades a Bankia.
La sentència que ens ocupa, però, analitza un supòsit diferent i ho fa emetent un sever judici sobre l'actuació de Bankia en considerar que “la información sobre la solvencia de la entidad BANKIA S.A. facilitada por los empleados de la misma de forma previa a la salida de mercado de la referida entidad en julio de 2011, fue notoriamente incorrecta, por no emplear otro calificativo más acorde pero a la vez más contundete”. El jutge estima que l'aportació d'aquesta informació que amagava l'existència de pèrdues que, amb tota seguretat, acabarien per abocar l'entitat a una situació de flagrant insolvència i, per tant, de dràstica disminució del valor de les accions a curt termini implica que “se ha cometido dolo activo”. D'aquesta forma, el contracte perd tota validesa.
Les regles de la Borsa
És evident i per tothom conegut que el preu de les accions borsàries està permanentment lligat als avatars i la volatilitat del mercat. Les oscil·lacions en el valor de les accions son inherents a la naturalesa d'aquest producte financer i la seva contractació ens situa, inevitablement, davant la possibilitat de veure revalorada la nostra inversió, però també de patir pèrdues.
Si ve és cert que la submissió a les regles d'un mercat de lliure concurrència com és la Borsa legitima el risc de disminucions del valor de la inversió davant el qual no es pot al·legar indefensió o desconeixement, no és menys cert que l'accionista és mereixedor de protecció legal si la seva decisió de compra es fonamenta en l'engany de l'emissor o el comercialitzador de les accions.
Quan hom adquireix accions ho fa amb la lògica expectativa d'aconseguir un guany i fonamenta la decisió sobre la confiança en la situació present i la futura evolució de l'empresa de la qual esdevindrà accionista. En el cas de les accions de Bankia, el demandant com a centenars de milers d'accionistes que van adquirir les seves participacions al juliol de 2011, van estar exposats a constants missatges per part dels mitjans de comunicació i de la pròpia entitat que auguraven excel·lents perspectives. Malauradament, però, com va quedar comprovat pocs mesos després, els comptes facilitats per Bankia que donaven credibilitat a aquestes perspectives es van provar absolutament falsos. Fraudulentament falsos. Bankia no només no tenia guanys ni l'expectativa d'aconseguir-los sinó que, en el moment de la sortida a Borsa, ja estava en situació tècnica de fallida.
Ningú que hagués estat en possessió d'aquesta informació hauria comprat les accions que se li oferien i que van ser adquirides en condició de víctimes de “engaño o maquinación fraudulenta en la exageración de la calidad y circunstancias del producto”.
Precedent positiu
La sentència del Jutjat de Mataró obre la porta, doncs, a noves resolucions que es pronunciïn en un sentit similar, és a dir, anul·lant el procés de compra d'accions i obligant l'entitat a retornar els diners a uns clients que van pretendre convertir-se en accionistes i van acabar sent, senzillament, persones estafades. Les demandes relacionades amb aquesta problemàtica fa temps que s'acumulen als jutjats de tot l'Estat. Ara ja sabem com és més que probable que acabin resolent-se.
Et pot interessar: