Cas Applus: El Suprem reforça l’obligació de reduir al màxim l’exposició laboral a agents cancerígens

El Tribunal Suprem ha confirmat íntegrament la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que condemnava Applus a ampliar les mesures de protecció, seguretat i higiene del personal de les estacions d'Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV) davant els riscos derivats de l'exposició a les emissions dels motors dièsel. La resolució desestima els arguments del recurs interposat per l'empresa i ratifica l'obligació d'adoptar mesures preventives addicionals per protegir les persones treballadores de l'empresa davant una exposició «necessària i inevitable» a aquests agents cancerígens. D'aquesta manera, a més de les mesures de seguretat relatives a la ventilació i l'extracció de partícules en zones de risc que l'empresa ja aplica, Applus estarà obligada a fer-se càrrec del rentat de la roba de treball, de manera que aquesta no es converteixi en un vehicle de contaminació per a les persones treballadores i el seu entorn; proporcionar a la plantilla taquilles dobles per evitar la contaminació creuada entre la roba de treball i la roba particular; facilitar equips adequats de protecció individual (com ara mascaretes i guants), i garantir que les persones treballadores disposin del temps necessari per dur a terme la higiene personal després de la jornada laboral, per evitar que les partícules de les emissions dièsel romanguin a la pell o a la roba particular.

La sentència constitueix un pronunciament rellevant en matèria de prevenció de riscos laborals perquè reafirma un principi fonamental: l'obligació empresarial de protegir la salut de les persones treballadores no depèn del fet que s'acrediti una contaminació efectiva ni que se superin els valors límit d'exposició ambiental. N'hi ha prou que existeixi exposició o risc d'exposició a un agent cancerigen i que sigui tècnicament possible eliminar-la o reduir-la perquè sigui exigible l'adopció de mesures preventives.

Així ho expressa el Tribunal Suprem quan assenyala que «l'obligació d'adoptar mesures preventives neix en el moment en què es produeix l'exposició a l'agent cancerigen, no quan se supera el valor límit ambiental establert».

Els límits ambientals no determinen per si sols l'existència del risc

En el seu recurs, Applus defensava que les condicions de treball a les estacions d'ITV no justificaven l'aplicació de les mesures addicionals de prevenció previstes a l'article 6 del Reial decret 665/1997, de protecció de les persones treballadores davant els agents cancerígens, mutàgens i reprotòxics al lloc de treball. L'empresa argumentava que les concentracions de carboni elemental registrades eren sensiblement inferiors al valor límit ambiental d'exposició diària de 0,05 mg/m³ i que la ventilació natural de les estacions, generalment obertes o semiobertes, contribuïa a minimitzar la presència de partícules contaminants. A més, l'empresa sostenia que, per la mateixa naturalesa de les partícules dièsel, no existia un risc de contaminació de la roba o de la pell de les persones treballadores que justifiqués l'adopció de les mesures reclamades pel comitè d'empresa, assessorat en aquest procediment per l'equip de Col·lectiu Ronda.

El Tribunal Suprem rebutja aquesta interpretació i confirma el criteri del TSJC. La sentència recorda que l'exposició a les emissions dels motors dièsel és un risc inherent a l'activitat d'inspecció de vehicles, especialment a les zones de boxes i als fossats d'inspecció. Per tant, tal com recorda la sentència, el risc «encara que sigui baix, existeix» i resulta impossible descartar la possibilitat que les partícules es dipositin a la roba i puguin traslladar-se fins i tot a l'entorn familiar.

El Suprem és especialment explícit quan estableix que «el fet de no superar el valor límit no eximeix de l'obligació de garantir que el nivell d'exposició de les persones treballadores a agents cancerígens, mutàgens o reprotòxics es redueixi a “un valor tan baix com sigui tècnicament possible». D'aquesta manera, la sentència impedeix considerar els valors límit ambientals com un llindar per sota del qual les empreses queden automàticament alliberades de les seves obligacions preventives. En sentit contrari, recorda que «una situació d'exposició per via respiratòria a agents cancerígens per sobre dels valors límit ambientals és sempre il·lícita, però una situació d'exposició per sota d'aquests límits també és il·lícita en la mesura que sigui tècnicament possible reduir l'exposició a un nivell inferior o suprimir-la completament».

Una resolució que reforça la prevenció davant els agents cancerígens

El conflicte col·lectiu que ha donat lloc a aquesta resolució va ser promogut pel Sindicat Reformista de Treballadors, amb l'assessorament jurídic de Col·lectiu Ronda, davant la negativa d'Applus Iteuve Technology S.L. a implantar les mesures d'higiene i protecció individual que reclamaven per protegir la integritat de les plantilles a les estacions d'ITV gestionades per la companyia.

«És una sentència de gran importància, que transcendeix àmpliament el cas concret dels empleats d'Applus que treballen en l'àmbit de la inspecció tècnica de vehicles, ja que el raonament del Tribunal Suprem és aplicable a molts altres sectors i activitats professionals en què existeix exposició a agents cancerígens», afirma Àlex Tisminetzky, advocat de Col·lectiu Ronda que ha assessorat la representació de la plantilla. «Estableix que les obligacions en matèria de prevenció i seguretat davant aquests agents contaminants van molt més enllà d'acreditar que els nivells de contaminació es troben dins dels límits legals i, en canvi, abasten qualsevol possibilitat tècnica de reduir l'exposició. És un missatge de gran transcendència que es fonamenta en el principi de precaució i de protecció integral de la salut i la seguretat en el treball, tal com sempre hauria de ser», conclou l'advocat.