Ciutadania o enemic?
El dia 1 de juliol de 2015 han entrat en vigor tres reformes legislatives que suposen un dels cops més durs a les llibertats individuals i col·lectives dels darrers anys. Ens referim a la darrera reforma del Codi Penal -la vint-i-sisena en vint anys!-, la nova Llei de Seguretat Ciutadana.
Les tres reformes legislatives parteixen d’un mateix patró, la consideració de l’individu, no com a ciutadà subjecte de drets i obligacions, sinó com a element sospitós i potencialment perillós. Es passa, en definitiva, a despersonalitzar el delinqüent com a tal per passar a criminalitzar tot un col·lectiu sencer. I, certament, la reforma legislativa espanyola va per aquest camí. La reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana i la reforma del Codi Penal han anat de bracet en aquest camí cap el populisme punitiu del qual ha fet bandera el Partit Popular. La reforma endureix el sistema penal espanyol en suprimir la tradicional dicotomia entre delictes i faltes. Suprimeix les segones -considerant-les ara, o bé delictes lleus, o bé infraccions de la nova Llei de Seguretat Ciutadana- i consagra el Codi Penal com a codi -només- de delictes. |
«cuando, en atención a las circunstancias concurrentes, se considere razonablemente necesario que acrediten su identidad para prevenir la comisión de un delito»; recupera conceptes en desús en referir-se a delictes «generadores de alarma social» que permetran el «control superficial de efectos personales»; reconeix presumpció de veracitat a l’acta policial, redueix els drets que corresponen a una persona identificada quan ho sigui com a conseqüència d’una infracció (administratriva!) de la Llei de Seguretat Ciutadana; augmenta la potestat per tal de dissoldre reunions i manifestacions a la via pública per part de les forces de seguretat, etc. El catàleg de conductes sancionables es troba sotmès únicament al control i revisió d’una autoritat administrativa (Ministeri de l’Interior, Secretari d’Estat de Seguretat i Delegats i Subdelegats de Govern) que fa de Jutge i part en el procediment sancionador. |
També el nou Codi Penal, la reforma del qual s’ha efectuat des del caos més absolut i l’extravagància procedimental, segueix la mateixa inspiració regressiva abans esmentada i consolida l’enduriment de les penes com a base de funcionament, especialment aquelles que formen part del Capítol de delictes contra l’ordre públic on s’arriba a castigar amb presó determinades protestes pacífiques. En definitiva, la darrera reforma legislativa pretén invisibilitzar la repressió, castigar econòmicament les persones més compromeses, excloure el procediment sancionador de les garanties necessàries i, finalment, amagar la protesta i la resposta ciutadana sota un magma legal que ens recorda altres temps. |
Autor: Carles Perdiguero, advocat del Col·lectiu Ronda (@SocenPerdi) |
Comparteix aquesta informació! |
<span class="st_twitter" displayText="Tweet"></span><span class="st_facebook" displayText="Facebook"></span><span class="st_meneame" displayText="menéame"></span><span class="st_gbuzz" displayText="Google Buzz"></span><span class="st_email" displayText="Email"></span><span class="st_sharethis" displayText="Comparteix"></span> |
<script type="text/javascript" src="http://w.sharethis.com/button/buttons.js"></script><script type="text/javascript">stLight.options({publisher:'08e44b14-3c7f-437d-8783-d5b2db7cb652'});</script> |