Intimitat i revelació de secret
El jutjat penal 23 de Barcelona ha condemnat a 3 anys i 6 mesos de presó un directiu de la multinacional nord-americana Gartner per accedir al correu electrònic de dos treballadors i difondre la seva orientació sexual
14/01/2014
El 14 d'agost de 2008, el responsable de l'oficina de representació de la multinacional Gartner a Barcelona contactava el seu superior jeràrquic per posar en coneixement d'aquest que “lamentablement” havia descobert “que el Sr. i el Sr. són homosexuals i els dos mantenen molt bona relació”. Una informació, la referent a la seva orientació sexual, que cap dels dos treballadors afectats havia fet pública ni compartit amb els seus companys de feina, però que el condemnat va obtenir després d'accedir als seus correus electrònics i llegir uns missatges intercanviats entre ells que, segons descriu al seu superior i queda registrat a la sentència, eren d'un “contingut increïblement porc”.
Revelació de secrets i intimitat individual
La resolució judicial considera que el directiu va llegir els correus “franquejant l'esfera privada dels treballadors i per conèixer uns fets que res tenien a veure amb la feina”. Tampoc no troba cap justificació que empari la seva decisió de compartir la informació obtinguda amb un tercer doncs “no es tractava d'un problema empresarial” donat que “l'orientació sexual no pot ser considerada una trava pel treball de forma que sigui necessari comunicar-ho a un superior jeràrquic per si calgués adoptar alguna mesura”.
Sent així, a criteri del Jutjat, l'actuació del directiu vulnera el dret a la intimitat i, com a conseqüència de la comunicació a un tercer d'informació obtinguda mitjançant la vulneració d'un dret, s'incorre també en el delicte de revelació de secret. Infraccions que, segons queda tipificat en el Codi Penal, comporten una pena mínima de 3 anys i 6 mesos de presó, coincidint amb la imposada pel Jutjat Penal 23 de Barcelona.
En sentit contrari, la sentència absol l'acusat del delicte d'injúries en considerar que no queda provat que l'expressió “malalts” amb la qual es va referir als dos treballadors (“estic fart del teatre d'aquests malalts”) fos un qualificatiu referit de forma unívoca a la seva condició sexual i no pas, tal i com va argumentar la defensa, una referència a les baixes mèdiques que els havien afectat.
La jurisprudència del TS i TC
Tant el tribunal Suprem com el Constitucional han dictat més d'una sentència que han servit per establir els límits que acullen el dret de l'empresa a accedir al correu professional dels seus treballadors. Així, la línia jurisprudencial avala aquest accés quan trobi justificació en la necessitat per part de l'empresa de vetllar per tal que no s'incompleixi la prohibició d'utilitzar els mitjans informàtics propietat de l'empresa (internet, correu electrònic, etc.) per a qualsevol finalitat que no tingui relació amb el desenvolupament de la prestació laboral. Si l'accés té com a única finalitat comprovar que no és dóna cap dels incompliments esmentats i s'exerceix aquest control amb la deguda proporcionalitat, es considerarà que l'actuació empresarial no resulta constitutiva de vulneració dels drets a la pròpia intimitat dels treballadors o al secret de les comunicacions. Límits diferents a aquests poden quedar regulats mitjançant el conveni col·lectiu d'aplicació, que pot (malgrat no ser gens habitual) regular els termes en els quals quedi circumscrit aquest control empresarial.
La notícia als mitjans: