Conflicte amb les asseguradores

• [Traducción al castellano]

D'exemples es podrien posar mil i un. És molt habitual, per exemple, que la companyia d'assegurances de cotxe es negui a pagar la quantitat total de la reparació del nostre vehicle argumentant que el pressupost hauria de ser molt inferior. En el cas de les assegurances de llar, ens trobem sovint amb les reticències de les companyies a abonar els danys soferts com a conseqüència d'un incendi o un robatori perquè el seu pèrit considera que les mesures de seguretat i prevenció adoptades pel client eren insuficients. I en l'àmbit sanitari, són nombrosos els casos d'asseguradores que cobreixen la responsabilitat dels facultatius que, davant un cas de negligència mèdica, es neguen a abonar la corresponent indemnització.

Aquests són només uns pocs exemples que podríem ampliar tant com volguéssim. En tots aquests casos, les assegurances gairebé sempre s'excusen per a la seva actuació deslleial en el contingut d'una lletra petita que, més probablement, ningú no ens ha explicat i que, per suposat, en cap cas hem acceptat. Fins i tot, s'inclouen clàusules en alguns d'aquests contractes que es situen al marge de la llei i que, per tant, no importa en absolut si les hem acceptat o no, doncs són il·legals i no tenen cap validesa. Es tracta, doncs, d'uns casos que presenten certes similituds amb la problemàtica de la comercialització de productes financers complexos i de risc a petits estalviadors.

Protegits per llei
És important recordar, per tant, que les lleis ens protegeixen en tant consumidors dels serveis de les companyies d'assegurances, que tenen l'obligació d'oferir-nos informació precisa i acurada sobre les característiques del producte que estem contractant. A banda, és evident que la legislació també ens empara pel que fa a la lògica pretensió de que l'assegurança contractada cobreixi en uns termes raonables les situacions i circumstàncies davant les quals ens volem protegir. És del tot irregular, doncs, que la mera subjectivitat d'un pèrit serveixi de pretext a una companyia per no abonar les quantitats o prestar els serveis que hauria de satisfer.
que les companyies d'assegurances compleixin amb la seva responsabilitat de la mateixa forma que nosaltres ho fem abonant puntualment el cost dels seus serveis.

Elisa Morón, advocada del Col·lectiu Ronda. Article publicat originalment al Diari de Rubí

Comparteix aquesta informació!

 <span class="st_twitter" displayText="Tweet"></span><span class="st_facebook" displayText="Facebook"></span><span class="st_meneame" displayText="menéame"></span><span class="st_gbuzz" displayText="Google Buzz"></span><span class="st_email" displayText="Email"></span><span class="st_sharethis" displayText="Comparteix"></span>

 
<script type="text/javascript" src="http://w.sharethis.com/button/buttons.js"></script><script type="text/javascript">stLight.options({publisher:'08e44b14-3c7f-437d-8783-d5b2db7cb652'});</script>